Resultats de la cerca
Es mostren 4543 resultats
Les bonhomies
Literatura catalana
Recull d’articles periodístics de Josep Carner, provinents dels que va escriure des de Gènova el 1923 i va anar publicant a La Veu de Catalunya.
Publicat l’any 1925 Els textos evoquen i comenten críticament l’experiència personal de l’autor sobre la vida quotidiana a la Barcelona coetània, reflexions de les quals es desprenen uns valors morals exemplars En els quaranta-un articles, l’observació d’ambients, de personatges o d’objectes de cada dia suscita el descobriment de valors de la realitat més pròxima i domèstica que sovint passen desapercebuts Així, de l’observació se n’extreu un ideal de vida feliç, el qual és condicionat per l’acceptació de les coses tal com són, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’apartament de la…
Abba

Abba
Música
Grup suec de música pop format el 1971 i integrat per Agnetha Fältstkog (veu), Anni-Frid Lyngstad (veu), Bjorn Ulvaeus (guitarra, veu) i Benny Anderson (teclats, sintetitzador, veu).
El nom del grup és format per les inicials dels noms dels quatre intehrants Assoliren la fama internacional el 1974 en guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema Waterloo , que es convertí en número u als EUA i gran part d’Europa Amb temes posteriors com SOS , Mamma mia o Fernando entraren a les llistes de vendes mundials El grup es dissolgué l’any 1981 després dels divorcis de les dues parelles integrants Entre els seus discs enregistrats cal destacar Waterloo 1974, Voulez-vous 1979 i Super Trouper 1980 Durant els anys vuitanta, els membres d’Abba dugueren a terme diverses aventures en…
basso seguente
Música
Al final del segle XVI i el començament del segle XVII, línia de baix instrumental formada a partir de la part que ocupa, en cada moment de l’obra, la veu més greu.
Interpretat en un instrument com l’orgue o el clavicèmbal, es diferencia del baix continu en el fet que no es tracta d’una veu de baix independent El basso seguente podia aparèixer ja en l’obra original, com en les Ecclesiastiche sinfonie per sonare, et cantare sopra un basso seguente , opus 16 1607, d’A Banchieri, o bé podia ser afegit amb posterioritat També s’anomenava bassetto o barittono
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…
telefonia per internet
Electrònica i informàtica
Conjunt de tecnologies i protocols que permeten oferir un servei comparable al de la telefonia tradicional (transmissió bidireccional de senyals de veu entre dos terminals telefònics) per mitjà d’Internet.
La telefonia per internet permet millores en qualitat, eficiència i cost Existeixen dues famílies de solucions la promoguda per la ITU-T, que és la solució creada entorn del protocol H323 i la promoguda per la IETF, que es construeix al voltant del protocol SIP Session Initiation Protocol Tot i que de vegades també s’empra el terme veu sobre IP per a fer referència a la telefonia per internet, el primer terme té unes connotacions de falta de fiabilitat i gratuïtat del servei, que no se solen assumir quan hom parla de telefonia…
erigmofonia
Tècnica d’emissió de la veu i de parlar a través de la faringe, després de l’extirpació de la laringe, consistent en la introducció d’aire a l’estómac i la seva posterior expulsió en forma d’eructe.
Es produeix la veu amb la vibració de l’aire a la faringe i les paraules són articulades amb la llengua, les dents i els llavis
invident
Que no hi veu; cec.
antecedent
Música
Veu que inicia un cànon.
També rep el nom de dux , ’conductor’ en llatí Les imitacions posteriors s’anomenen, cadascuna d’elles, comes , ’company’ en llatí, o consegüent
crit
Veu pròpia de cada animal.
Els noms de les veus, els crits i els sons dels animals, a diferència de les onomatopeies, no en pretenen imitar el so, només el designa, l’anomena i l’especifica És per això que no cal que tinguin cap relació amb el so real que fan els animals Crits i sons d’alguns animals Crit / So Verb Onomatopeia 1 Animals aïnada aïnar hii / iii cavall aliret pollí amanyac colom, tórtora arniet arniar hii / iii cavall assaïnet o assaïnament assaïnar hii / iii cavall bel belar be / bee / mè cabra, ovella bonior bonir zum-zum / zzz eixam d’abelles bordada bordar bub-bub gos bram bramar haic / ihà ase, brah…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina