Resultats de la cerca
Es mostren 4521 resultats
Les bonhomies
Literatura catalana
Recull d’articles periodístics de Josep Carner, provinents dels que va escriure des de Gènova el 1923 i va anar publicant a La Veu de Catalunya.
Publicat l’any 1925 Els textos evoquen i comenten críticament l’experiència personal de l’autor sobre la vida quotidiana a la Barcelona coetània, reflexions de les quals es desprenen uns valors morals exemplars En els quaranta-un articles, l’observació d’ambients, de personatges o d’objectes de cada dia suscita el descobriment de valors de la realitat més pròxima i domèstica que sovint passen desapercebuts Així, de l’observació se n’extreu un ideal de vida feliç, el qual és condicionat per l’acceptació de les coses tal com són, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’apartament de la…
basso seguente
Música
Al final del segle XVI i el començament del segle XVII, línia de baix instrumental formada a partir de la part que ocupa, en cada moment de l’obra, la veu més greu.
Interpretat en un instrument com l’orgue o el clavicèmbal, es diferencia del baix continu en el fet que no es tracta d’una veu de baix independent El basso seguente podia aparèixer ja en l’obra original, com en les Ecclesiastiche sinfonie per sonare, et cantare sopra un basso seguente , opus 16 1607, d’A Banchieri, o bé podia ser afegit amb posterioritat També s’anomenava bassetto o barittono
erigmofonia
Tècnica d’emissió de la veu i de parlar a través de la faringe, després de l’extirpació de la laringe, consistent en la introducció d’aire a l’estómac i la seva posterior expulsió en forma d’eructe.
Es produeix la veu amb la vibració de l’aire a la faringe i les paraules són articulades amb la llengua, les dents i els llavis
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…
telefonia per internet
Electrònica i informàtica
Conjunt de tecnologies i protocols que permeten oferir un servei comparable al de la telefonia tradicional (transmissió bidireccional de senyals de veu entre dos terminals telefònics) per mitjà d’Internet.
La telefonia per internet permet millores en qualitat, eficiència i cost Existeixen dues famílies de solucions la promoguda per la ITU-T, que és la solució creada entorn del protocol H323 i la promoguda per la IETF, que es construeix al voltant del protocol SIP Session Initiation Protocol Tot i que de vegades també s’empra el terme veu sobre IP per a fer referència a la telefonia per internet, el primer terme té unes connotacions de falta de fiabilitat i gratuïtat del servei, que no se solen assumir quan hom parla de telefonia per internet que s’assumeix tan fiable com la telefonia…
Abba

Abba
Música
Grup suec de música pop format el 1971 i integrat per Agnetha Fältstkog (veu), Anni-Frid Lyngstad (veu), Bjorn Ulvaeus (guitarra, veu) i Benny Anderson (teclats, sintetitzador, veu).
El nom del grup és format per les inicials dels noms dels quatre intehrants Assoliren la fama internacional el 1974 en guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema Waterloo , que es convertí en número u als EUA i gran part d’Europa Amb temes posteriors com SOS , Mamma mia o Fernando entraren a les llistes de vendes mundials El grup es dissolgué l’any 1981 després dels divorcis de les dues parelles integrants Entre els seus discs enregistrats cal destacar Waterloo 1974, Voulez-vous 1979 i Super Trouper 1980 Durant els anys vuitanta, els membres d’Abba dugueren a terme diverses aventures en…
Marta Balaguer i Julià

Il·lustració de Marta Balaguer i Julià on es veu un robot amb nans que li pugen pel cos mentres ell menja
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Il·lustradora.
Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona A l’Institut del Teatre assistí a un curs de titelles, on prengué l’interès que la portà a actuar en espectacles de titelles i ombres xineses Ha realitzat també diverses activitats pedagògiques La seva producció, dedicada bàsicament al llibre infantil i juvenil, inclou nombrosos cartells, i de les seves obres destaquen, entre d’altres, En Jaumet de les xanques 1980, El petit Polzet 1981, Pau i Pepa fan vacances 1983, Adéu, bon viatge 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985, Llibre de Vòlics, Laquidambres i altres espècies 1986,…
xarxa digital de serveis integrats
Electrònica i informàtica
Primera norma internacional de xarxa telefònica pública digital que integra els serveis de veu, dades, text i d’imatge.
Actualment estan definits dos estàndards, la XDSI de banda estreta XDSI-BE, ja operativa, i la XDSI de banda ampla XDSI-BA, que disposa d’una capacitat superior per a la transferència de dades i que permetrà integrar serveis multimèdia i videoconferència amb qualitats d’imatge comparables a la TV comercial Els senyals són digitals en tots els punts de la xarxa i tots els terminals disposen d’una mateixa metodologia de connexió i de protocols comuns Dóna suport a diferents serveis de telecomunicació que cobreixen la transmissió de dades, telefonia, teletex, facsímil, transferència d’imatges…
pedal
F. Mendelssohn: Tres preludis i fugues per a orgue, op. 37, fuga núm. 2, compàs 43 i següents
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fenomen que té lloc quan una veu s’immobilitza sobre una nota tot i els canvis d’harmonies en les altres veus.
El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres veus i aleshores es parla de pedal…
invident
Que no hi veu; cec.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina