Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
bicameralisme
Política
Forma d’organització parlamentària basada en l’existència de dues cambres.
Aquestes dues cambres —anomenades cambra alta i cambra baixa cambra 10— es diferencien tant per llurs atribucions com per la forma de reclutament de llurs membres En molts casos ambdues cambres frueixen de les mateixes atribucions en matèria legislativa adopció del mateix text, però n'hi ha que posseeixen certes prerrogatives en matèria financera, judicial, ratificació de tractats, nomenaments, etc A més, en els règims parlamentaris, el govern sol ésser responsable només davant la cambra baixa Així com la forma de reclutament de les cambres baixes és generalment l’elecció per sufragi…
Vicente Ramos Pérez
Historiografia
Literatura
Poeta, historiador i assagista.
Doctor en filosofia i lletres, dirigí la Biblioteca Gabriel Miró Alacant en 1952-83 i després en fou nomentat director honorari vitalici Publicà poesia, biografies com Vida y obra de Gabriel Miró 1955, Carlos Arniches 1967 Premio Nacional de biografía i els llibres d’història El Teatro Principal en la historia de Alicante 1965, Literatura alicantina 1839-1939 1966, premi Azorín 1965, La guerra civil en la provincia de Alicante 1972-74, De Albiñana a Monsonis 1981, Alicante en el franquismo historia y memoria 1994, etc Inventor i difusor d’una pintoresca idea sobre l’" alicantinidad "…
Martí Vergés Massa
Futbol
Futbolista.
Mig volant, procedent de l’equip del seu poble, ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona l’any 1950, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1951 Després, jugà amb l’equip amateur barcelonista 1952-54 i amb el filial, l’Espanya Industrial 1954-56, amb el qual ascendí a primera divisió 1955-56 Jugà al primer equip blaugrana 1956-66 fins la seva retirada, i disputà 372 partits i marcà 43 gols Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1966 Fou subcampió de la Copa d’Europa 1961 i de la Copa de Fires 1962 Amb la selecció estatal…
Antoni Pichot i Soler

Antoni Pichot
© Fundació Gala-Salvador Dalí
Pintura
Pintor.
Fill de Ricard Pichot i Gironès , el 1946 la seva família s’establí a Sant Sebastià, on fou deixeble de Juan Núñez Fernández El 1964 s’installà a Cadaqués, on residí des d’aleshores Partí d’un postimpressionisme, però aviat canvià radicalment el seu estil i es dedicà a pintar composicions, allegories i éssers antropomorfs inspirats en el paisatge rocós del cap de Creus, influenciat pel surrealisme i per determinats corrents del barroc Exposà a Sant Sebastià, Bilbao, Lisboa, Madrid, París i Barcelona Des de mitjan anys seixanta una part important de la seva obra és exposada al Centro…
Sebastian Coe

Sebastian Coe
© Rio 2016
Atletisme
Atleta anglès, de nom complet Sebastian Newbold Coe.
Establí nou rècords del món en els 800 m, 1500 m imbatut del 1981 al 1997, 1 milla, 1000 m i 4 × 800 m Als Jocs Olímpics de Moscou 1980 i als de Los Angeles 1984 guanyà la medalla d’or en 1500 m i la medalla d’argent en 800 m El 1981 obtingué la copa del món d’atletisme en els campionats de Roma, i el 1986 la medalla d’or als campionats d’Europa de Stuttgart La seva rivalitat amb els corredors també britànics Steve Ovett i Steve Cram dominà les curses de mig fons els anys vuitanta Es retirà el 1990 Afiliat al Partit Conservador, fou diputat al Parlament britànic en 1992-97 Nomenat sir el 1981…
Carles II de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1285-1309), comte de Provença (1285-1309), comte d’Anjou i del Maine (1285), príncep d’Acaia.
Fill i successor de Carles I de Nàpols i de Beatriu de Provença Príncep de Salern, vicari del regne 1283 per absència de Carles I 1284 promulgà el nucli fonamental de la legislació angevina de Nàpols, lluità contra les forces de Pere II de Catalunya-Aragó, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284 Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare 1285 fou traslladat a Catalunya recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc 1288, pel qual renuncià a Sicília Però en fou coronat rei 1289 i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta 1289 i acabà amb el tractat d'…
Eusebi Estada i Sureda
Enginyer de camins.
Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca 1873-75 i les prolongacions fins a sa Pobla 1878, Manacor 1897, Felanitx 1897 i Santanyí aprovada el 1913 Com a cap d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1907, millorà la xarxa de carreteres i en construí de noves, entre les quals la d’Inca a Lluc 1888…
Alfons Sala i Argemí

Alfons Sala i Argemí
© Fototeca.cat
Història
Polític i industrial.
Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia, la bèstia…
Berenguer de Vilaragut
Segell de Berenguer de Vilaragut
© Fototeca.cat
Història
Fill probable de Pere de Vilaragut.
Fou escuder de Jaume I, el qual li donà, vitalici, el castell de Duocastella o de Rocafiguera 1273 i les vegueries de Bages, Osona, Ripoll i Berguedà 1274, concessions confirmades per Jaume II 1295 Anà a Sicília, on actuà com a agent de negocis de l’infant Jaume per al comerç marítim amb el nord d’Àfrica 1286-89 Fou mestre portolà de Sicília, i al temps de l’infant Frederic li fou pres aquest càrrec, bé que pogué recuperar-lo com a collaborador de Tomàs de Pròixida 1295 Com a capità de galeres, lluità contra els angevins a Calàbria, on saquejà diversos ports, i féu una ardida…
comtat de Vilardaga
Història
Títol concedit el 1905, amb caràcter vitalici, pel papa Pius X a Antoni Clavé i de Nadal (mort a Barcelona el 1957).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina