Resultats de la cerca

La seva poesia expressa la joia de viure, el sensualisme i l’erotisme i canta la joventut i l’amor Entre les seves colleccions de poemes més notables destaquen Cválajúce dni ‘Els dies cavalquen’, 1925, l’impressionista Iba oci ‘Només ulls’, 1933, Božské uzly ‘Nusos divins’, Obraz sveta ‘Imatge del món’, 1958, Struny ‘Cordes’, 1962 i Nerušte moje kruhy ‘No destorbeu els meus cercles’

Amb una biografia d’alt compromís polític tant als anys universitaris, a la República, com a la guerra civil, que el portà a ser nomenat cap d’Estat Major de la di-visió 54 del cos d’exèrcit A i, un cop acababa laguerra, a les represàlies posteriors passà sis anys presoner a la Model de València i fou “exiliat” a Madrid —una sentència judicial l’obligà a viure en aquesta ciutat— és lògic imaginar que la seva obra, tant la periodística com la narrativa, estigui marcada per aquests fets i n’esdevingui una crònica i memòria històrica Com a periodista collaborà assíduament a “Tele-estel”, “Gorg…

Autodidacte, de molt jove s’afeccionà a la física i la meteorologia Treballà a la cimentera Asland, d’on el seu avi Ernest Moliné i Brasés era primer secretari del Consell d’Administració El 1948 fundà l’agrupació astronòmica Aster , de la qual fou president fins el 1957 i des d’on impulsà nombroses observacions astronòmiques i la revista homònima En 1956-78 installà un laboratori fotogràfic especialitzat en fotogrametria i en formats gegants Reuní també una important biblioteca científica amb llibres dels segles XVI al XX i emprengué el recull de la documentació sobre el seu avi Ernest…

Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium

Autor d’un assaig sobre el muntatge cinematogràfic, fou un dels fundadors del free cinema , dins el qual dirigí Saturday Night and Sunday Morning 1960 i Isadora 1968 Es traslladà a viure als EUA, on posteriorment realitzà The Gambler 1974, Who'll Stop the Rain 1977, The French Lieutenant's Woman 1981, Sweet Dreams 1985 i Everybody Wins 1990 Com a teòric del cinema publicà Tècnica del muntatge cinematogràfic 1953

És autor de l’obra teatral Sota el signe de la impotència 1991 i dels poemaris Temps ressuscitat 1991, Rere el finestrell 1996, De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien 1999, Joc i colors de viure 2000, Del Mar que sóc 2001, L’aigua del temps 2002, Cant que s’interroga 2002, Molt més que un temple 2004 i Lladriola en cant 2006

Frare menor observant, obtingué 1525 de Climent VII el privilegi de vestir hàbit amb caputxa d’on ve que els seus seguidors rebessin el nom de caputxins, de predicar arreu, d’observar estrictament la regla franciscana i de viure en una pobresa integral Elegit vicari general 1529 i no havent estat la seva intenció de fundar cap nou orde, reprengué la predicació ambulant i tornà amb els observants

El monstre pot ésser simple o compost , segons que sigui constituït per un sol cos mal format o bé que representi dos o més individus ajuntats Els simples se subdivideixen en paràsits aquells que viuen a costa del germà damunt el qual són implantats, omfalosits que viuen a l’interior de la mare mentre existeix circulació placentària, però que moren quan el cordó és seccionat i autosits que són capaços de viure independentment

Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València El 1615 passà al convent de Peníscola per viure-hi amb tota austeritat la regla primitiva La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons

Enrolat a l’armada reial, lluità contra els hugonots Posteriorment fou empresonat a Molins 1572-74, on escriví una part de la seva obra, publicada l’any 1595 a Marsella en la seva totalitat Òbras e rimas provençalas , Dondon infernau , Passa-temps En una llengua rica i difícil, irònic, epicuri i fins i tot obscè, cantà en els seus sonets l’alegria de viure a Provença i la nostàlgia de l’exili