Resultats de la cerca

Fou deixeble a Venècia del gravador Joseph Wagner 1745 Enriquí la tècnica del gravat amb la innovació del puntejat Treballà també a Anglaterra 1764, on figurà entre els fundadors de la Royal Academy Traslladat a Portugal, fou director des del 1802 de l’acadèmia de belles arts de Lisboa, ciutat on fundà una escola de gravat

Conserva de l’antiga esplendor s XI-XIII una gran riquesa monumental, com l’església de San Giovanni del Toro amb una trona del s XII i la catedral, romànica magnífics ambó, trona i portes de bronze El Palazzo Rufolo, amb pati d’arcades encreuades, es troba en un parc que inspirà a Wagner el jardí encantat de Klingsor, del Parsifal

Fill de Claudi Lorenzale Format a Barcelona Llotja i a París Exposà a Barcelona i a Madrid Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres allegories Wagner, Verdi i Massenet del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1908 Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic

Aparegué en la polifonia del segle XV, i al segle XVIII fou freqüent el duo de cambra Introduït en l’òpera, alternà amb l’ària el Romanticisme feu habitual el duo d’amor, sovint per a tenor i soprano Tristany i Isolda , de Wagner La Bohème , de Puccini En música de cambra destaquen els duos per a violins de Béla Bartók

El 1947 entrà a la Komisches Oper de Berlín, que dirigí durant vint-i-cinc anys Entre els seus muntatges destaquen La petita guineu astuta , de Janacek, els Contes de Hoffmann , d’Offenbach i Les noces de Fígaro per la seva concepció original i innovadora Amb Wieland Wagner, és un dels reformadors més influents de la posada en escena d’òpera del segle XX

Estudià a Madrid, on fou crític musical del diari El Imparcial 1866-96, des del qual defensà Wagner Publicà La obra maestra de Verdi Aida 1875, Barbieri 1875, Carlos Gounod 1879, l’obra d’investigació La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, Cajón de sastre 1894 i Iparaguirre y el árbol de Guernica 1896 Fou també crític taurí

Després d’una terrible lluita dels déus Odin, Frey i Thor amb els esperits malignes Fenris, Sürts i la serp Migdår, moren els déus i desapareix el món en un incendi Després, però, neix una nova terra on els supervivents recomencen una vida fraterna i feliç Una falsa interpretació del mot donà origen a l’expressió el crepuscle dels déus , immortalitzada per  Richard Wagner Götterdämmerung

Estudià amb Endre Koréh i debutà a Viena el 1950 amb diversos papers petits Destacà el 1953 com a cantant d’estil mozartià i el mateix any debutà en el Festival de Salzburg, on actuà molt sovint També cantà òperes del repertori italià, el Wozzeck de Berg, i obres de Strauss i Wagner Actuà a Nova York, Londres, etc Es presentà al Liceu de Barcelona el 1954

Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Ribera, es dedicà a l’ensenyament de la música i participà activament en el moviment d’introducció de les obres de Wagner a Catalunya Compongué música d’església per a veus i orquestra o orgue una missa de Glòria, un Te Deum , una Passió , motets, etc i música instrumental per a piano, harmònium i orquestra preludis, barcaroles, marxes

Els més interessants de l’Antiguitat són els epitalamis grecs de Safo i Teòcrit o els llatins de Catul Posteriorment n’escriviren Pierre de Ronsard, B Tasso, etc Per extensió, s’anomena epitalami la cançó basada en aquesta mena de textos, així com la música instrumental destinada a solemnitats nupcials Un dels exemples més coneguts és la marxa nupcial del tercer acte de Lohengrin , de R Wagner