Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
Iván Erőd

Iván Erőd
Música
Compositor i pianista austríac d’origen hongarès.
Malgrat que ell mateix i els seus pares eludiren l’extermini nazi, diversos membres de la seva família moriren en camps de concentració Incià els estudis a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, però la revolta del 1956 el decidí a emigrar a Àustria, on completà la formació a l’Acadèmia de Música de Viena i es graduà el 1961 Inicialment les seves obres estigueren molt influïdes per Béla Bartók, Zoltán Kodály i el folklore magiar Posteriorment adoptà un llenguatge serial, en el qual compongué l’opereta Das Mädchen, der Matrosen und der Student ‘La donzella, el mariner i l’estudiant…
Castell de Bassegoda
Els estudiosos creuen que aquest castell era situat al cim del puig de Bassegoda, al municipi del mateix nom Com sigui que no ens n’han arribat restes, en tenim molt poca informació Cronològicament el castell surt esmentat a partir de l’any 1070 i en tenim notícies fins L’any 1292 Tot i que no podem donar una línia successòria dels senyors del castell, sí que disposem de notícies d’algun d’ells Així, el primer del qual sabem alguna cosa és Guillem Bernat “ Guillermi Bernardi ” fill d’Arsenda, que prestà jurament de fidelitat al comte Bernat II de Besalú, probablement després de l’any 1070…
Gil Foix
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Lafebre d’or (1890-92), de Narcís Oller.
Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però…
Xavier García Gadea

Xavier García Gadea
CN Atlètic-Barceloneta / Jordi López
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
S’inicià el 1996 a la Unió Esportiva Horta i ja en edat infantil fou campió d’Espanya amb la selecció catalana 1998, 1999 Com a atacant, ha jugat als primers equips del CN Barcelona 2000-05, el CN Terrassa 2005-06, el CN Atlètic-Barceloneta 2007-10, el Primorje Rijeka 2010-15 i, des d’aleshores, al Jug Dubrovnik, aquests dos últims de Croàcia Aconseguí set Lligues espanyoles 2002, 2004, 2005, 2007-10, sis Copes del Rei 2002, 2003, 2007-10 i tres Supercopes d’Espanya 2007, 2008, 2009 Participà en sis Copes d’Europa de clubs 2003, 2007-11 una Recopa d’Europa 2002 dues LEN Trophy 2001, 2004,…
tornès
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent del rei Pere I de Portugal, del pes i la lliga igual a les dels rals castellans de Pere I de Castella.
vair

S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base de l’altra,…
durillo
Numismàtica i sigil·lografia
Nom amb el qual era conegut, popularment, el mig escut d’or espanyol, encunyat als s. XVIII i XIX, que equivalia al duro d’argent.
denari d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’or, del mateix pes que el denari d’argent i amb valor de 10 d’aquests, equivalia a 1/2 aureus o al quinari.
Hom en troba a les sèries consulars i imperials
aspre
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada a Trebisonda pels emperadors de la dinastia Comnè, des de Manuel I fins a Aleix IV (del s XIII al XV).
felip
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent dels reis Felip com a ducs de Milà, d’un pes de 27,7 grams, també coneguda amb el nom d’escut
.