Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al vuitè de ral d’argent mallorquí autoritzat per Pere III des del 1379 i que fou encunyat també per Joan I.
Valia tres diners mallorquins de billó
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
Els grecs encunyaren, a més dels òbols, múltiples tetròbols, triòbols o hemidracmes, diòbols i trihemiòbols i divisors hemiòbols i tartemorions o quarts d’òbol, principalment
creu de la Resurrecció
Creu de la Resurrecció
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu llatina amb el pal molt allargat cap avall, que uneix l’asta a una banderola d’argent carregada d’una creu de gules.
Generalment consisteix en l’esmentada banderola l’asta de la qual és creuada d’una creu, generalment patent
amadeu
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a les monedes d’argent de cinc pessetes, encunyades a Madrid a partir de l’any 1871, a nom del rei Amadeu.
copel·la
Vas en forma cònica truncada fet de cendra d’ossos calcinats, que serveix per a assajar i purificar els minerals d’or i argent.
estatera
Numismàtica i sigil·lografia
Principal denominació de la moneda d’or, d’electró o d’argent a l’antiga Grècia, des del segon quart del s VII aC.
Els centres de producció
Art gòtic
Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…
Josep Maria Castellví i Marimon
Cinematografia
Director.
Vida Fill de Llorenç Castellví i Bassa mort a Barcelona el 1933, comerciant que comprava, venia i llogava films pel seu compte Posteriorment ho feu a Procine de Barcelona 1924, a París a través d’Amado & Castellví Agence Internationale Cinématographique 1925-27, amb sucursals a Europa i Amèrica i de nou a Barcelona en diverses empreses Josep Maria Castellví abandonà a quinze anys la carrera eclesiàstica i s’incorporà en la secció de lloguer de la distribuïdora on treballava el seu pare, Cinematográfica Verdaguer, i passà al departament de publicitat Al final de la Primera…
Jordi Vall i Escriu
Cinematografia
Pintor i cineasta amateur.
Vida A catorze anys començà estudis a l’Escola de Belles Arts de Gràcia, i l’any següent perfeccionà l’art pictòric al costat de G Bosch Sanans, al mateix temps que s’inicià en la teoria dels teixits a l’Escola Tècnica Tèxtil de la Unió Industrial 1946, així com en el cinema Durant la dècada del 1960 exposà per Europa, collaborà en revistes, escriví una desena de peces teatrals, al mateix temps que es consolidà en l’art cinematogràfic amb films sense diàlegs adscrits a l’avantguarda formal pel que fa a l’ús de la gramàtica fílmica Una obra feta de fantasies, realitzada sempre amb l’estreta…
sulfat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric.
Els sulfats metàllics són molt abundants en l’estat natural cal esmentar-ne el sulfat potàssic K 2 SO 4 , el sulfat sòdic Na 2 SO 4 , el sulfat de calci CaSO 4 anhidrita, el sulfat de magnesi MgSO 4 7H 2 O epsomita, el sulfat de bari BaSO 4 baritina i el sulfat d’estronci SrSO 4 celestina Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius alcalins formen també hidrogensulfats És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent alum Hom obté els hidrogensulfats per cristallització de…