Resultats de la cerca

Compaginà la seva vocació musical amb un negoci familiar de sastreria, després de ser descobert a Saragossa per L Perrick Estudià cant amb Ana Millitch i debutà l’any 1953 com a Valentin Faust al Gran Teatre del Liceu, on del 1956 al 1973 interpretà diversos personatges operístics Formà part del Grup d’Òpera de Cambra, amb la qual cantà Così fan tutte , El telèfon i Maria Egiziaca , entre d’altres També actuà al Teatro Calderón de Madrid, on interpretà Lucia di Lammermoor al costat de C Bergonzi El 1963, a Bilbao, feu Samsó i Dalila amb M Del Monaco A més, actuà en diverses ciutats de l’…

Estudià amb Z Kodály i L Weiner a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb L Sómógyi També rebé consells d’O Klemperer i B Walter, abans de ser contractat a Györ el 1953 Dos anys després passà, com a repetidor, a l’Òpera de Budapest El 1956 abandonà Hongria i es traslladà a Alemanya, on en 1958-63 fou contractat a l’Òpera d’Augsburg, i des del 1964, a la de Colònia, on desenvolupà un ampli repertori que abraçava des de WA Mozart fins a HW Henze, passant per R Wagner, B Britten o I Stravinsky El 1966 debutà amb Un ballo in…

Sorgida del matrimoni de Paolo di Savona i Bianca, germana del qui fou després el papa SixtIV, se'n destacaren els membres següents Girolamo Riario — 1488, fill de Paolo i Bianca, que assolí de Sixt IV la senyoria d’Imola 1473 i la de Forlì 1480 El 1477 es casà amb Caterina Sforza, cosa que donà lloc a la branca Riario Sforza Organitzà la conjuració dels Pazzi contra els Mèdici 1478 i comandà les tropes papals durant la guerra de Ferrara 1482 Mort SixtIV 1484, fou desposseït dels seus béns i, més tard, assassinat per homes addictes als Mèdici Pietro Riario — 1474, germà de Girolamo, fou…

Treballà en el teatre de varietats i en la ràdio i, després, es dedicà definitivament al cinema Actor còmic, gairebé en totes les pellícules donà vida al protagonista d’una situació tragicòmica de la petita burgesia italiana El 1952 interpretà a les ordres de Fellini Lo sceicco bianco , i I vitelloni el 1953 Ultra les pellícules ja esmentades cal destacar Un americano a Roma 1954, de Steno, La grande guerra 1959, de M Monicelli Tutti a casa 1960, de L Comencini, Una vita difficile , de D Risi, Il medico della mutua 1968, de L Zampa, Un borghese piccolo piccolo 1977, de M Monicelli, Io e…

Procedent d’una família de rabins, el 1935 emigrà als EUA, on es naturalitzà el 1943 i on la seva obra fou coneguda per mitjà de les traduccions a l’anglès Collaborà en el diari ídix  jiddisch de Nova York Jewish Daily Forward , i des del 1967 en el The New Yorker , que publicà les seves contribucions traduïdes De la seva obra, que gira quasi exclusivament entorn del món dels jueus europeus, sobretot a Polònia, cal destacar les novelles Sotn in Goraj ‘Satan a Goraj’, 1935, Di Familje Muschkat ‘La família Muschkat’, 1950, Der Hojf ‘La finca’, 1953-55, Der Knecht ‘El servent’, 1962, Shosha 1978…

Especialista en fortificacions, com els seus oncles Giuliano i Antonio, el Vell, treballà a Roma des del 1503 en l’equip d’ajudants de Donato Bramante Construí Santa Maria di Loreto 1507, al fòrum trajà Fou mestre d’obres de Sant Pere del Vaticà des del 1516, i un cop mort Rafael en dirigí les obres, primer amb Baldassare Peruzzi i des del 1538 tot sol La major part de la seva arquitectura és vinculada a la família d’Alessandro Farnese, esdevingut papa Pau III Rocca Paolina a Perusa, Capella Paolina i Sala Regia al Vaticà, part de Villa Farnese a Caprarola i, sobretot, el Palazzo Farnese a…

Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo intorno al…

Estudià amb Margarete Haeser al Conservatori de Zuric i el 1941 debutà en Madama Butterfly  al teatre municipal Solothurn-Biel Passà després a l’Òpera de Zuric 1943-50, on s’anà especialitzant en papers lírics de Mozart i Richard Strauss Actuà per tot el món i als festivals de Salzburg des del 1947, on sovint interpretà òperes mozartianes i de Richard Strauss, posteriorment enregistrades en disc, Glyndebourne, etc Cantà també a l’Òpera de Viena des del 1947 fins a la seva retirada 1974, i del 1953 al 1968 al Metropolitan Opera House de Nova York Sobresortí en els papers d’ Arabella  i Ariadne…

Es doctorà a la universitat Federico II de Nàpols 1975, d’on és professora des del 1976 també ha estat docent a la universitat d’Udine i, des del 1984, a l’Istituto Universitario Suor Orsola Benincasa, de Nàpols S’ha especialitzat en l’estudi del món cultural romànic medieval i el contacte entre llengües i cultures, a més de l’anàlisi dels rics fons documentals catalans de les biblioteques i els arxius napolitans i italians, i ha tingut cura, entre d’altres, de les edicions del volum X de les Fonti aragonesi 1979, del volum I dels Testi lucani del Quattro e Cinquecento 1983, de la Summa dei…

Fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des de l’any 1922 i membre del Centre Acadèmic d’Escalda CADE des de la seva creació, el 1942 Feu escalades a Montserrat, als Pirineus i als Alps A Montserrat destaquen les primeres escalades als Flautats 1922, al Frare Gros 1924, a la Roca Plana dels Llamps 1924, a la Boteruda del Gra 1924, a l’agulla Lluís Estasen 1927 i al Bisbe 1932 Als Alps destaquen les escalades amb Estasen a les Dolomites 1925 amb ascensions al Gran Zebrù, o Königspitze, la Marmolada i la Cima Grande di Lavaredo, i al Mont Blanc 1926, on escalaren l’Aiguille du Géant…