Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
el Puig de Bellver
Santuari
Santuari del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), a l’W de la vila, al cim del puig de Bellver (224 m), que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936
riu de La Hoz
Riu
Curs fluvial de la Vall de Cofrents, afluent del Xúquer per la dreta.
Neix al vessant septentrional del puntal de Meca, dins el terme d’Aiora, i després de rebre per la dreta el riu Reconque prop de Teresa de Cofrents i la rambla de Murell aigua amunt de Xarafull desguassa al seu collector entre Xalans i Cofrents Passa vora la caseria de La Hoz , al municipi de Zarra, avui deshabitada
el Soler de Jaumàs
Masia
Església
Masia i església del municipi de Puig-reig (Berguedà), a l’W del poble, a la vall de la riera de Merola.
La capella, dedicada a sant Julià, és una construcció senzilla d’una sola nau, adossada a la façana de migdia de la masia A la part superior té un petit campanar d’espadanya Fou reformada i ampliada l’any 1878 La masia, documentada des del segle XIII com una de les propietats dels templers al sector, visqué els anys de màxima expansió al segle XVIII
Sant Julià de Vilacorba
Església
Antiga església parroquial del municipi de les Llosses (Ripollès), situada prop de l’antic mas Moreta.
Existia ja el 1014 Perdé la majoria dels seus antics masos al segle XIV i es convertí en una sufragània de Sant Vicenç de Palmerola Hom l’ha confosa sovint amb Sant Julià de Cosp antiga sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, també del municipi de les Llosses
flota de roure
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 3 a 8 cm d’alt d’un color bru rogenc fosc, amb el barret més o menys convex i amb la cama pivotant.
Es fa sobretot en boscs caducifolis
hidroclorur de trasentina
Farmàcia
Medicina
Nom enregistrat d’un antiespasmòdic substitut de l’atropina, d’acció similar a la de l’amprotropina i relacionada estructuralment amb els anestèsics locals.
la Torreta de Canals
Història
Antiga baronia, actualment incorporada al municipi de Canals (Costera).
El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…
Josep Galceran de Cartellà
Història
Baró de l’Albi, Cervià, Falgons, Altet, Castellnou del Montsec i Granollers.
Lloctinent de Mallorca 1698-1701 Partidari del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà 1706 i el marquesat de Cartellà 1707
foc de Sant Elm
Meteorologia
Meteor igni que hom observa a vegades al cap d’objectes punxeguts en nits de tempestat.
Apareix en forma de petites flames blavoses i brillants, especialment en els pals i les vergues de les embarcacions
cap de l’Horta
Cap
Cap de la costa meridional del País Valencià, dins el terme d’Alacant, que tanca per llevant la badia d’Alacant.
A ponent, després d’un sector de costa alta, s’estén la platja i urbanització de l’Albufereta, i al nord, la platja i urbanització de Sant Joan Damunt hi ha l’antiga torre de l'Alcodre i un modern far