Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
rubials
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles oposades, freqüentment simples, de flors hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres o pentàmeres, d’ovari ínfer, generalment agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits de diversa mena.
Les principals famílies que comprèn són les de les caprifoliàcies, de les dipsacàcies, de les rubiàcies i de les valerianàcies
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
tiliàcies
Botànica
Família de columníferes constituïda per arbres o arbusts, de fulles simples, alternes i amb estípules; de flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, hipògines i poliandres, generalment agrupades en cimes, de pol·linització entomòfila, i de fruits en càpsula o en núcula.
Consta d’unes 400 espècies, la majoria naturals de les regions càlides Són importants els gèneres Corchorus el jute , i Tilia el tell o tiller
herba de la taca
Herba de la taca
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 50 cm, de fulles compostes de tres folíols cuneïformes, dentats apicalment i amb una taca fosca al mig, de flors grogues i de fruits helicoides espinosos.
Creix en camps, herbassars i llocs ruderals humits
mango
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, de 20 a 30 m d’alçària, de fulles lanceolades coriàcies, de flors rosades petites, disposades en panícules terminals, i de fruits drupacis, grocs o vermellosos, grossos i dolços, comestibles.
És oriünd de l’Àsia tropical, però és conreat a totes les regions càlides
magnoliàcies
Botànica
Família de magnolials constituïda per arbres i arbusts de fulles simples, alternes i generalment enteres, de flors terminals, solitàries, hermafrodites, acícliques, amb peces periàntiques sovint nombroses i amb gineceu súper, i de fruits en plurifol·licle o en plurinúcula.
Consta d’unes 100 espècies, naturals d’Àsia, Insulíndia i Amèrica, de les quals cal esmentar la badiana Illicium verum , la magnòlia Magnolia sp i el tuliper Liriodendron sp
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda
cúpula
Botànica
A les fagàcies, involucre acrescent llenyós que embolcalla la base dels fruits (glans, fages, etc) i que és format per una excrescència de l’àpex del peduncle, sobre la qual són inserides una sèrie de petites bràctees imbricades.
xia
Botànica
Planta herbàcia anual de la família de les labiades, originària de Mèxic, que fa fins a 3 m d’alçària, pilosa, de fulles peciolades ovades o el·líptiques, d’inflorescències racemoses, flors blaves i fruits formats per quatre núcules.
La llavor s'anomena també xia
pitaia
Botànica
Agronomia
Planta de la família de les cactàcies del gènere Stenocereus, principalment de les espècies Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges columnars, costades, no segmentades, flors amb pètals blancs, grosses i aromàtiques, i fruits comestibles (pitaia).