Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
Zhou Youguang
Lingüística i sociolingüística
Lingüista, economista i escriptor xinès.
De nom de naixement Zhou Yaoping, provenia d’una família de funcionaris de la dinastia Qing Estudià a Xangai lingüística i economia, títol que obtingué a la Universitat de Guanghua 1927 Després de la invasió japonesa 1933 fugí a Chongqin i treballà en un banc, que el 1946 l’envià com a representant als Estats Units El 1949, després de la presa del poder pels comunistes, retornà a la Xina i fou professor d’economia a la Universitat de Fudan Xangai A la segona meitat dels anys cinquanta anà a Pequín a requeriment de les autoritats, que reclamaven un lingüista per a simplificar l’escriptura del…
Carlos do Carmo
Música
Cantant de fados portuguès.
Fill de la cantant de fados Lucília do Carmo, a la mort del seu pare 1962 es feu càrrec del local familiar, on s’interpretaven fados, que començà a cantar en públic el 1963 Obtingué un gran èxit amb les seves interpretacions i el 1976 representà Portugal al Festival de la Cançó d’Eurovisió Juntament amb Alfredo Marceneiro i Camané és considerat el cantant de fados masculí més important de la història, i el gran renovador del gènere, amb influències de Frank Sinatra i la bossa nova , entre d’altres De les seves cançons més conegudes es poden esmentar Bairro alto , Lisboa, menina e moça ,…
Pau Donés

Pau Donés i Cirera
Música
Cantant, guitarrista i compositor.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona, mentre estudiava feu de model i posteriorment treballà en una agència de publicitat Al mateix temps, començà a actuar en locals de Barcelona, i el 1996 fundà el grup Jarabe de Palo Liderat per ell, el grup aconseguí un gran èxit amb el tema La Flaca , títol del seu primer disc, i aviat es convertí en un dels conjunts més coneguts de l’anomenat rock llatí , amb una considerable projecció internacional Entre altres reconeixements, aconseguí dos cops 2011 i 2014 nominacions als Grammy llatins i el 1997 un premi Ondas El…
Kazakhstan 2017
Estat
Una de les principals fonts de preocupació del Kazakhstan durant l’any 2017 va ser la crisi fronterera amb el Kirguizistan Durant mesos, la policia kazakh va dificultar el pas de persones i mercaderies amb el país veí, cosa que incrementa una tensió que ja és tradicional entre tots dos països Finalment el pas es va restablir, però l’impacte per a l’economia kirguís va ser molt important Malgrat això, el Kazakhstan va reforçar els lligams amb altres països de l’Àsia Central El president Nursultan Nazarbàiev va visitar l’Uzbekistan i el Turkmenistan, i al novembre va anunciar un projecte de…
Francisco Salinas
Música
Filosofia
Organista, humanista i teòric castellà.
Cec des dels primers mesos de vida, el seu pare dirigí el seu ensenyament cap als estudis musicals de cant i orgue Les seves aptituds l’inclinaren vers l’estudi d’aquest instrument Ingressà a la Universitat de Salamanca, on a més d’estudis d’orgue, cursà estudis de grec, llatí, arts i filosofia L’any 1538 acompanyà a Roma l’arquebisbe Pedro de Sarmiento quan aquest fou nomenat cardenal A la capital italiana s’ordenà de sacerdot i gaudí de la protecció dels papes Pau III i Pius IV Romangué a Itàlia durant vint anys, ocupant càrrecs com el d’organista del virrei de Nàpols 1553-58…
,
Saladí I
Història
Soldà d’Egipte (1171-93) i de Síria (1174-93), fundador de la dinastia aiúbida.
Membre d’una família kurda installada a Síria al servei dels zengites, succeí el seu oncle Sīrkuh com a lloctinent de Nūr al-Dīn, atabeg de Damasc Després de successius avenços de poder durant la seva campanya a Egipte, on acudí per palliar l’amenaça dels croats, a la mort del califa al-'Ādid 1171 abolí el califat fatimita i s’hi proclamà soldà Així mateix, en morir Nūr al-Dīn, vencé tots els seus rivals, s’emparà de Síria 1174 i de bona part de Mesopotàmia, i inicià una política expansionista que constituí una forta amenaça per al regne llatí de Jerusalem Balduí IV de Jerusalem…
Baltasar de Saiol
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Eclesiàstic i escriptor.
Vestí l’hàbit cistercenc a Poblet el 1671 Era doctor en arts i teologia, fou rector del collegi cistercenc de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona El 1705 residí a Aragó, on fou lector al collegi d’Osca i confessor de les monges cistercenques de Trasobares Sembla que fou partidari de Felip V, cosa que li valgué ésser elegit tres vegades abat quadriennal de Poblet 1716-20, 1724-28 i 1732-36 A desgrat d’ésser un xic ampullós fou bon administrador i restablí alguns detalls de la vida cistercenca Feu obres al priorat del Tallat i a…
,
Ferran Valentí
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar un finançament…
,
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
© Fototeca.cat
Història
Tercer duc d’Alba, dit el gran duc d’Alba.
General i polític castellà al servei de Carles V, defensà Catalunya i Navarra contra els francesos 1542, aconseguí la victòria de Mühlberg contra l’elector de Saxònia 1547 i trencà la lliga d’Esmalkalda Virrei de Nàpols 1556-57, defensà la ciutat durant la guerra de Felip II contra el papa 1557 Nomenat governador dels Països Baixos 1567, hi dugué a terme una repressió molt rigorosa contra els protestants i hi constituí el Consell dels Avalots, conegut popularment amb el nom de Tribunal de la Sang L’any 1568 aturà l’avançada de Lluís de Nassau a Gueming i féu retrocedir Guillem d’Orange del…
fals bordó
Música
Tècnica de composició apareguda a França durant el segle XV consistent a afegir dues veus per sota d’un cantus firmus a distància de 4a i de 6a, tot obtenint un moviment paral·lel de les tres veus emmarcat per acords d’8a i 5a.
Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un baix bordó…