Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
dret de barra
Història del dret
Vectigal que exigien als Països Catalans la corona, els senyors territorials o les corporacions locals per a transitar per ponts o camins de llur jurisdicció.
Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El municipi de…
Castell de Muntanyola
Art romànic
El castell de Muntayola no apareix documentat fins a l’any 1033, mentre que el vicari del castell ho és a partir del 1013 quan Guillem, vicari de Muntanyola i de Vacarisses, assistí a la consagració de l’església de Sant Feliu de Vacarisses A partir d’aquest personatge es pot seguir com la família Muntanyola es converteix en la dels Montcada, únicament per canvi de nom El castell restà en mans de la família Montcada, si bé repartit a parts Així el 1137 Ramon Renard de la Roca, nét de Guillem de Muntanyola o de Montcada, i la seva muller Solastendis donaren les dues terceres parts…
Casa forta de la Fàbrega (Aiguamúrcia)
Art romànic
Construcció situada a poc més d’1 km del Pla de Manlleu, en direcció a Santes Creus És al costat mateix de la carretera Els orígens d’aquesta casa forta són desconeguts, bé que segurament sorgí en el moment de la repoblació de l’indret De fet, però, no és fins el 1225 que se’n té notícia, quan Guília de Ferrera convingué amb l’orde del Temple, senyor del terme de Selma, sobre la farga o ferreria del castell de Selma Ramon Ferrer, descendent de Guília, fou batlle de Selma i consta que a casa seva, l’any 1326, s’hi dipositaven els censos en espècie de la castlania major del castell en diverses…
Casa forta o mas Calbó (Reus)
Art romànic
Casal o gran casa forta de la partida del mateix nom, situada al sud del terme, al límit amb Vila-seca de Solcina L’any 1169 l’arquebisbe Hug de Cervelló feu establiment d’un mas que era prop del torrent de Porpres a favor de N Calbó, amb pacte de tenir-lo en feu per l’església de Tarragona, la qual percebria els delmes i les primícies corresponents En aquesta donació no s’esmenta el nom del mas, però, pels límits territorials que proporciona el document, hom coincideix a assenyalar que es tracta de la primera referència del mas Calbó En aquests moments el mas era conegut amb el nom de mas de…
Castell de la Guàrdia Pilosa (Pujalt)
Art romànic
Les primeres notícies del castell de la Guàrdia Pilosa—considerat etimològicament com “guàrdia de lloc desert o poc poblat”— són de l’any 1022, en la donació que feren la vescomtessa Engúncia i el seu fill Bremon al monestir de Sant Vicenç de Cardona d’unes terres situades al comtat de Manresa, les quals afrontaven amb una torre anomenada la Guàrdia Malgrat això, la primera referència de la fortalesa de la Guàrdia Pilosa és posterior El 1039 la vescomtessa Engúncia i els seus fills Eriball i Folc cedeixen una altra vegada al bisbe de Vic el castell de Calaf, el qual limitava al sud amb l’…
Castell de Sant Esteve del Monestir
Art romànic
Des de la segona meitat del segle XI, existia una fortalesa a Sant Esteve dita “castell de Sant Esteve del monestir” Castellum S Stephani monasterii , per la qual van prestar homenatge Guillem Bernat de Montesquiu i la seva esposa Garsenda, germana del comte Guislabert, al comte de Rosselló Guislabert II 1074-1102 els mateixos personatges prestaren homenatge al també comte de Rosselló Girard I pel mateix castell, el 1105 i el 1109 i encara els seus descendents al comte Gausfred III †1164 i al comte Girard I el 1164 Aquesta família de Montesquiu dita també de Santcristau, conservà el feu de…
Frontal de Martinet (Montellà i Martinet)
Art romànic
Frontal d’altar Aquest frontal, conservat avui al Worcester Art Museum, als Estats Units d’Amèrica, és originari d’alguna de les esglésies de l’antic terme de Montellà i Martinet © Worcester Art Museum Procedent d’alguna de les esglésies de l’antic terme de Montellà i Martinet anterior a l’annexió de Víllec i Estana l’any 1970, es conserva actualment al Worcester Art Museum Estats Units d’Amèrica un frontal d’altar Es tracta d’una pintura sobre taula que fa 95 × 145 cm S’estructura segons dos registres A la part superior hi ha la imatge de Crist inscrita a l’interior d’una màndorla…
Aleksandr Nikolajevic Cerepnin
Música
Compositor i pianista rus.
Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora…
El que cal saber de les tinyes
Patologia humana
Les tinyes o dermatofitosis són infeccions de la pell, els pèls i les ungles provocades per un grup de fongs anomenats dermatòfits Les característiques de la infecció varien segons la localització En general, el tractament de les tinyes és prolongat Si quan es produeix una millora se suspèn el tractament, és possible que els fongs no hagin estat eliminats per complet i es tornin a produir alteracions Si hom no segueix un tractament complet, habitualment ha de continuar fins després d’un temps de la remissió dels símptomes, la situació es pot repetir indefinidament La tinya dels peus o peus d’…
Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat
© Fototeca.cat
Marededeu
Marededeu trobada, patrona de Catalunya.
Segons diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc sant Pere la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona En acostar-se els sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat Segles després, quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per una resplendor que sortia de la muntanya Al fons de la cova trobaren la imatge d’una Mare de Déu bruna Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del lloc, com si indiqués que volia ser venerada a…