Resultats de la cerca
Es mostren 4389 resultats
John Frederick Lampe
Música
Compositor i fagotista alemany.
Passà gran part de la seva vida a la Gran Bretanya Arribà a Londres el 1724 i aviat destacà com a fagotista als teatres de la ciutat En 1732-33 estrenà quatre opere serie en anglès, que no aconseguiren triomfar Només es publicaren dues cançons d' Amelia 1732 No assolí l’èxit fins el 1734, amb la música per a la pantomima Cupid and Psyche , més coneguda per Columbine Courtezan Les melodies de caràcter còmic que acompanyaven les escenes mímiques foren publicades, juntament amb l’obertura, en un arranjament per a tecla L’autèntic triomf, però, li arribà amb l’òpera burlesca The Dragon of…
Leopold Hofmann
Música
Compositor, violinista i organista austríac.
Estudià clavicèmbal i composició amb GCh Wagenseil El 1769 succeí al seu mestre com a hofklaviermeister , càrrec des del qual impartí classes de música als infants de la família imperial El 1772 fou nomenat organista segon a la cort i mestre de capella a la catedral de Sant Esteve Gaudí d’una gran fama i fou conegut com el fundador de l’escola vienesa de violí El 1766 el "Wiener Diarium" el posà al mateix nivell de ChW Gluck i J Haydn, sobretot pel que fa al llenguatge instrumental, molt proper a l’Escola de Mannheim Deixà un gran nombre d’obres sacres típiques de l’època, en què…
Honoré de Balzac
Música
Escriptor francès.
Tot i que els seus coneixements de tècnica musical eren escassos, Balzac sempre se sentí molt atret per aquesta forma artística, que influí en la seva obra, especialment en Gambara 1837 i Massimilla Doni 1839, les quals formen part del cicle de La Comédie Humaine Es relacionà amb músics com Gioacchino Rossini, Héctor Berlioz o Franz Liszt, i en la seva obra són freqüents els personatges o els ambients vinculats a aquesta activitat Però el que més li interessà de la música foren els aspectes de caràcter filosòfic d’una banda, considerava que era l’art més complet gràcies a una capacitat…
Biblioteca Serra d’Or
Historiografia catalana
Col·lecció iniciada el 1975 per iniciativa del nucli editor de la revista homònima, i editada per l’Abadia de Montserrat.
Aquesta publicació tingué un paper rellevant com a plataforma d’expressió de la cultura catalana durant les dècades dels anys seixanta i primers setanta del s XX La collecció sorgí amb la intenció d’aplegar un ampli ventall temàtic Aquest caràcter genèric es posà de manifest des dels primers títols, amb la publicació d’obres de caràcter literari, reculls periodístics, i assaigs d’autors com Montserrat Roig, Maurici Serrahima, Robert Saladrigues o V Serra i Boldú Tot i així, s’ha de subratllar la importància de les obres d’història Cal destacar els treballs de Josep Massot i…
Maties Pallarès i Gil
Historiografia catalana
Prehistoriador i historiador.
Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del…
Pierre Étaix
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
En gran part autodidacte, aprengué a tocar diversos instruments i fou també escenògraf, cartellista, actor, ballarí, clown i illusionista de teatre de varietats els anys cinquanta del segle XX a París En aquesta ciutat fou descobert per Jacques Tati , el qual el contractà com a guionista i director assistent de Mon oncle 1958 Influït per Buster Keaton i Max Linder, obtingué un gran renom com a clown els anys seixanta Posteriorment, amb Jean Claude Carrière , dirigí els seus propis films, en els quals actuà sovint els curtmetratges Rupture 1961, Heureux anniversaire 1962, amb el qual compartí…
Rafael Luis Calvo Muñoz
Cinematografia
Actor.
Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961,…
Miquel Moragas Pons
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins, entrenador, àrbitre i dirigent.
Jugà amb el Maricel Sporting Club i la Unió Universitària, equip amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1933 Al principi dels anys quaranta esdevingué àrbitre internacional i presidí el collegi d’àrbitres de la federació catalana També exercí tasques directives en aquesta federació, que presidí interinament durant uns quants mesos el 1944 Parallelament feu d’entrenador, posà en marxa l’Escola Nacional de Preparadors i, el 1947, es convertí en el preparador de la selecció espanyola dirigida per Joan Antoni Samaranch, que aconseguí el primer títol mundial de la seva història…
Francisco de Orozco-Ribera y Pereira
Història
Militar
Militar castellà.
Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la…
La vicaria
La vicaria, oli de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Pintura
Pintura a l’oli sobre taula (60 × 93,5 cm) de Marià Fortuny i Marsal.
Es conserva al Museu d’Art Modern de Barcelona Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n’és el més complet l’aquarella del Museo de Bellas Artes de Saragossa Una primera versió, també a l’oli sobre taula París, collecció hereus de Goupil, fou pintada a Madrid 1867-68 A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a la galeria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912 al comte de Pradère, a qui Joaquim Folch i Torres l…