Resultats de la cerca
Es mostren 2068 resultats
De Malta a Lima: Manuel d’Amat. 1760
Alguns membres de la noblesa catalana que feren carrera militar en temps de la Illustració van realitzar una obra de govern important El cas de l’actuació als “regnes de Xile i del Perú” de Manuel d’Amat i de Junyent Vacarisses, 1707 – Barcelona, 1782 presenta un interès objectiu i ha originat un bon nombre de llegendes populars, sainets, operetes i cinema Aprenentatge mediterrani Manuel d’Amat estudià al Collegi de Sant Pau, que la Companyia de Jesús tenia a València, i al Collegi de Cordelles o Seminari de Nobles de Barcelona El 1721 ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i marxà a…
Art 2018
Art
Introducció Exposició digital de l'obra de Gustav Klimt a l’Atelier des Lumières de París © Culturespaces / Eric Spiller El 2018 va ser l’any en què un incendi va destruir el Museu Nacional de Rio de Janeiro, Brasil, i es van perdre totes les seves colleccions, fet que demostra la fragilitat de la conservació del patrimoni, si aquesta no té el suport suficient de l’Administració El 2018 també es va fer l’exposició digital dedicada a Gustav Klimt, Egon Schiele i el moviment de la Sezession vienesa a l’Atelier des Lumières de París, que va ser visitada per un públic molt nombrós una mostra que…
Cap a unes noves classes socials?
La classe no s’hereta, s’adquireix, per bé que la classe a la qual pertany la família d’un individu quan neix és un factor molt important per al seu futur arrenglerament social en un determinat grup Les classes socials es diferencien dels estaments o de les castes perquè són obertes i mòbils, de manera que tant l’ascens en l’escala social el reclassament com el descens el desclassament són possibles i freqüents Per a definir una classe s’han de conèixer dues coses l’origen i el volum dels ingressos o les rendes que percep un individu o una família en les diferents etapes de la seva vida que…
pic

Pic
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada en diversos oficis, especialment en agricultura, mineria i obres públiques, que consisteix en una peça de ferro o d’acer, en general lleugerament corbada, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, generalment de fusta, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems i que permet d’arrencar manualment minerals tous o prèviament disgregats, cavar terres dures, arrencar paviments, etc.
Els canvis del sistema educatiu
El sistema educatiu de Catalunya, el País Valencià i les Illes ha canviat profundament durant els últims anys, seguint diferents dinàmiques interrelacionades, entre les quals es poden destacar el procés de descentralització política derivat de la Constitució del 1978, la continuada expansió escolar i les reformes portades a terme en tots els nivells de l’ensenyament No és gens fàcil descriure en poques pàgines un procés tan complex, atès que la majoria de reformes importants tenen un abast estatal, pel fet que són impulsades des del govern de l’Estat, si bé es desenvolupen de manera diferent…
Ensenyament 2017
Educació
L’any 2017, Catalunya va ser sacsejada per una onada d’innovació pedagògica Durant aquest any es va reconèixer de manera força consensuada, en gran part gràcies a les neurociències, que no tot l’alumnat té les mateixes necessitats i que, per tant, no té sentit que es vulgui que tothom faci el mateix i de la mateixa manera D’altra banda, també es va reivindicar la pedagogia en la societat del segle XXI a través de la Declaració social per la pedagogia, que el 15 de juny van signar la Societat Catalana de Pedagogia filial de l’IEC i el Collegi de Pedagogs de Catalunya a l’Institut d’Estudis…
Ensenyament 2014
Educació
L’any 2014, les mobilitzacions i protestes massives que se succeixen cada curs van ser per les retallades, la implantació de la llei de millora de la qualitat educativa sense consens i l’atac a l’ensenyament en català Defensa de la llengua i de la cohesió social a l’ensenyament La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 30 d’abril sobre l’aplicació de la nova llei d’ensenyament impulsada pel ministre Wert –que preveu que els pares puguin escollir l’escolarització dels seus fills en llengua castellana–, i després de ser-ne desestimats els recursos de la Generalitat, va…
L’homosexualitat: del gueto a la comunitat
Cartell del Front d’Alliberament Gai, sd Coll part / PV El pas de la transició a la consolidació de la democràcia parlamentària va suposar canvis importants per a la vida quotidiana de les persones homosexuals a l’Estat espanyol, canvis que van ser més palesos en les reformes legislatives i l’atenuació, que no desaparició, de la repressió policíaca De fet, el 1979 l’homosexualitat era exclosa de la Llei de perillositat social, un dels instruments legals del franquisme tardà més odiats i contra el qual es van constituir els primers grups de gais i lesbianes Encara, però, restava la figura de l…
Ensenyament 2011
Educació
Les noves directrius i l’agreujament de la crisi econòmica van condicionar l’ensenyament durant l’any 2011 El creixement del nombre d’alumnes i la congelació de la despesa educativa van continuar, i es van produir retallades en quasi totes les partides del pressupost obres i manteniment de les installacions escolars, despesa corrent a les universitats, etc Els sindicats, els estudiants i el professorat de secundària i universitari es van queixar d’aquesta situació D’altra banda, unes sentències desafortunades van provocar mobilitzacions generals per la defensa del model lingüístic de l’escola…
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…
,