Resultats de la cerca
Es mostren 7455 resultats
Bellinzona
Ciutat
Capital del cantó de Ticino, Suïssa, situada vora el Ticino.
La ciutat ha crescut en un lloc estratègic que domina l’entrada al túnel de Sant Gotard i el pas de San Bernardino, en un encreuament ferroviari de les línies que lliguen la RF d’Alemanya i Itàlia És dominada per tres castells, del segle XV Les activitats econòmiques principals són les indústries metallúrgiques, de la fusta i del ciment Seu d’un poblament romà, al segle VIII pertangué al bisbe de Como, i durant els segles XIII i XIV passà alternativament al domini de Como i de Milà Presa per França 1500, fou cedida conjuntament als cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden El 1798…
toscà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa…
Can Garí

Vista de Can Garí i els jardins que envolten el casal
© Alberto González Rovira
Masia
Masia del veïnat del Cros, al municipi d’Argentona (Maresme).
L’edifici, d’estil modernista, fou construït per Josep Puig i Cadafalch entre el 1898 i el 1899 com a residència d’estiu del financer Josep Garí i Cañas S’inspira en el gòtic civil dels segles XV i XVI, i és cobert per una teulada de quatre aigües, de ràfec prominent, i una torratxa en un dels angles, mentre que als altres hi ha garites amb coronament de ceràmica A la façana principal hi ha una tribuna de pedra d’estil neoplateresc la resta de façanes estan decorades amb esgrafiats florals A la torre, destaca un rellotge de sol Envolten el casal uns grans jardins amb fonts i estancs Una tanca…
camaldulès | camaldulesa
Cristianisme
Monjo de la branca benedictina de tendència eremítica, fundada per sant Romuald el 1012 seguint la regla de sant Benet, a Camaldoli (Toscana), i obert tant a la vida solitària dels ermitans com a la vida cenobítica o comuna.
Fou un dels primers a integrar a l’orde els germans conversos o llecs, potser prenent com a model el costum de Cuixà Al s XV l’acció del superior general, l’humanista Ambrogio Traversari, i dels monjos de San Michele de Murano Venècia, realitzaren la reforma salvant les divergències entre eremites i cenobites, la unió dels quals fou establerta el 1513 El 1616 tornaren, però, a separar-se La branca cenobítica fou inclosa segles després 1935 en la confederació benedictina amb el nom de Congregació Benedictina dels Monjos Eremites Camaldulesos Els eremites s’uniren al grup fundat…
el Puig de la Balma

El Puig de la Balma
Ramón (CC BY-NC-ND 2.0)
Masia
Masia del municipi de Mura (Bages).
És un gran casal fet sota una balma o gran penyal amb finestrals i elements constructius dels segles XIII i posteriors que compta amb capella pròpia, dedicada a santa Margarida Actualment és seu de la Casa Museu Puig de la Balma, on es mostra com es vivia i es treballava als masos a la primera meitat del segle XX El museu consta de diverses sales unes mostren les dependències típiques de la casa totalment moblades —cuina, dormitori— i d’altres sales mostren una exposició de les eines i estris que s’utilitzaven a les activitats que normalment es duien a terme dins l’…
amish
Religió
Membre d’un grup religiós escindit del moviment mennonita.
El cisma es produí al final del segle XVII a Alsàcia i a Suïssa, dirigit per Jakob Amman, el qual reforçà l’austeritat, l’igualitarisme i la uniformitat entre els membres de la comunitat i, en la litúrgia, introduí el lavatori Al llarg dels segles XIX-XX, els amish emigraren als EUA i establiren comunitats a Pennsilvània, des d’on s’estengueren al mitjà oest Organitzats en parròquies autònomes d’un centenar de fidels encapçalats per un bisbe, mantenen pocs contactes amb la resta de la societat, es dediquen a l’agricultura i són refractaris a la utilització de tecnologia La…
Francis William Pierce
Història
Literatura
Entitats culturals i cíviques
Hispanista i catalanista irlandès.
Fou professor de castellà a Liverpool 1939-40, al Trinity College de Dublín 1940-45 i a Sheffield 1953-80 Fou especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la península Ibèrica A més de breus estudis sobre Tirant lo Blanc , és autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age 1947, d’una edició crítica de Luis de Camões Os Lusíadas 1973 i d’estudis crítics sobre Amadís de Gaula 1976, entre altres publicacions Participà en la fundació de l’ Anglo-Catalan Society , de la qual fou el primer president 1955-57 Fou també president de la comissió fundacional de l’Asociación…
,
Joan Pelegrí i Partegàs
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau, dugué a terme una tasca cívica i pedagògica al Centre Montserrat-Xavier i a l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs —de la qual fou un dels fundadors el 1940—, institucions vinculades a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions Marianes, que dirigí durant molts anys, i que el 1993 adoptaren conjuntament el nom d’Escola Joan Pelegrí Guardonat en diversos jocs florals de l’exili, publicà, entre altres obres, La premsa en català 1920-1960 1962, Tres dimensions educacionals 1968, Combat per la fe 1969, Cronologia dels Països Catalans segles…
notació catalana
Música
Notació musical neumàtica que apareix a la regió est dels Pirineus cap al final del segle IX i perdura fins al segle XIII.
En són l’origen els neumes centreeuropeus de mitjan segle IX, arribats probablement a través d’una notació preaquitana En el primer període final del segle IX i començament del segle XI conserva un aspecte arcaic de neumes accent similar al de la notació mossàrab, d’origen parallel El període d’esplendor segles XI i XII, en canvi, es caracteritza per una diastematia molt marcada i per la forma típica del quilisme ondulat i allargassat Al segle XII la notació catalana conviu alguna vegada fins i tot en un mateix còdex amb la notació aquitana, que finalment desbanca aquella Se'n…
Museu Faller de Gandia

Vestits exposats al Museu Faller de Gandia
© Museu Faller de Gandia
Museu
Museologia
Equipament cultural inaugurat l’any 2008, promogut per la Federació de Falles de Gandia.
Té com a objectiu donar a conèixer la tradició d'una festa centenària que identifica la tradició valenciana Disposa de diversos espais d’activitat pública i d’un espai expositiu, denominat Centre d'Interpretació de la Festa CIFES, de 400 m 2 , dotat de noves tecnologies audiovisuals i interactives En els diferents espais s'exposen, entre d'altres, vestits i ornamentacions pintes, arracades, collarets, etc dels segles XVII i XVIII de fallers i falleres llibrets i instruments musicals propis el procediment de creació de les falles ninots indultats una falla a escala, i la…