Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
El turisme
Del viatge al turisme Tot i que el turisme és un fenomen contemporani, els precedents més o menys formals es remunten a l’antiguitat clàssica Hi ha un consens generalitzat entre els estudiosos per a establir una certa continuïtat entre les pràctiques anomenades Grand Tour , pròpies de l’aristocràcia dels segles XVII i XVIII, i el desenvolupament posterior del turisme Anunci publicat el 1920 a la revista “Libro de Oro del Comercio, de la Indústria y la Navegación”, on l’hotel Ritz oferia una imatge elegant i cosmopolita, apropiada per a rebre els turistes estrangers Fototeca El Grand Tour era…
la Salzedella
la Salzedella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat situat al límit amb l’Alt Maestrat, estès entre les Talaies d’Alcalà (serra d’en Canes, 715 m alt.), al SE, i el Montblanc (824 m alt.), al NE, a la depressió que comunica la conca de Sant Mateu amb el pla de l’Arc, pas tradicional de les vies de comunicació entre Tortosa i la Plana.
És drenat per diversos torrents, afluents de la rambla de les Coves El sector no conreat, muntanyós, ocupa 2 600 ha L’agricultura de secà 2 300 ha és destinada a cereals i oliveres, en regressió davant els arbres fruiters i els ametllers hi ha unes 35 ha d’horta La ramaderia ovina ha anat perdent importància, mentre que comencen a tenir-ne les granges de porcs La vila 808 h 2006, salzedellans 339 m alt és a la plana, al peu dels darrers contraforts nord-occidentals del tossal d’en Canes, a la vora de la carretera de Castelló a Sant Mateu L’església parroquial és dedicada a santa Maria La…
Navaló
Església
Poble del municipi d’Énguera (Canal de Navarrés), situat prop de la rambla de Las Arenas, al sector SW del terme, dividit en els nuclis de Navaló de Dalt (741 m alt.) i de Navaló de Baix, al primer dels quals hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem, sufragània de la d’Énguera, construïda a mitjan s XIX.
el Barri de l’Estació
Nucli
Nucli del municipi de l’Aldea (Baix Ebre), sorgit a l’entroncament de les carreteres de Barcelona a València amb la de Barcelona a Tortosa des de Barcelona, al voltant de l’Hostal Nou i de l’estació de l’Aldea del ferrocarril de Barcelona a València; junt amb el barri de l'Hostal dels Alls forma el poble de l’Aldea.
Vinçà
La vila de Vinçà, a la dreta de la Tet; al fons, els Aspres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou, a més d’aquesta vila, els llocs de Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès pràcticament del tot a la dreta de la Tet, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i fruits…
castell monestir d’Escornalbou
Vista del monestir i castell d’Escornalbou, sota el turó de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…
serra de la Creu
Massís
Massís muntanyós (734 m alt.) de la Ribera d’Ebre, un dels que formen la serra de Tivissa, dins el terme de Tivissa (dit, també, la muntanya de Tivissa), que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi
carta de Comunió i Amistat
Història
Nom donat al privilegi atorgat el 1257 per Jaume I a la ciutat de Barcelona, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l’organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels.
Fou l’origen del sagramental o host ciutadana
ràfia
Botànica
Arbre monoic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i baix, de 2 a 6 m d’alçària; de fulles pinnades, molt grans, fins de 15 m de llarg, d’anvers verd fosc i de revers blanquinós i pruïnós; d’inflorescències en règim, de 3 a 5 m de longitud, i de fruits en drupa, esquamosos i bruns.
És originari de Madagascar, però és conreat també en altres països tropicals Forneix la fibra del mateix nom
El Bages
Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…