Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
Guillema
Història
Comtessa de Pallars Sobirà, de filiació desconeguda.
Fou muller del comte Artau IV El 1119 esdevingué regent de la seva neta la comtessa Guillema I
Castell de Rivert (el Pont de Claverol)
Art romànic
Aquest castell s’alçava al costat de l’ermita de la Mare de Déu del Castell, al cim del rocam que domina el poble El topònim Rivert és conegut des de l’any 923 és parla ja en aquesta data dels homes de Rivert A la darreria del segle X Rivert constituïa un territori diferenciat dels veïns termes dels castells de Toralla i Salàs els alous que és debatien entre els homes de Salàs i el monestir de Sant Genís de Bellera en un judici comtal tingut lloc l’any 995 es trobaven “ in apenditio de castro Toralia et in apenditio de Reverte et in apenditio de Salasse, in loco que dicitur Cencui et in rio…
Santa Maria del castell de Miravet
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de l’església vers llevant, amb l’absis semicircular mig tapat per un altar barroc ECSA - J Colomé Aquesta capella ocupa el sector de tramuntana del primer pis de l’ala nord del recinte sobirà del castell de Miravet És precedida, a migdia, per una galeria que dona al pati d’armes Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Actualment es puja des del pati d’armes del castell al primer pis de l’ala nord per una escala JFS Història Aquesta església fou la capella de la comanda de Miravet, per a ús dels frares del convent establert al castell Hom no en té referències durant…
castell de Cervelló

Restes del castell de Cervelló (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Cervelló (Baix Llobregat), sobre el camí d’Ordal, domina la vall del Llobregat i el camí cap al Penedès.
Les restes El recinte sobirà, que s’alçava a la banda de ponent del conjunt fortificat, era el sector més desprotegit, ja que els altres costats quedaven salvaguardats per espadats naturals Una muralla romànica segles XI-XII tanca el recinte sobirà i s’hi conserven les restes de la capella del castell, una construcció força malmesa que cal datar al segle XIII Prop de la capella s’alça una massissa torre de planta trapezial segle XIII, construïda amb carreus similars als de la capella Al recinte jussà es conserven vestigis d’edificacions destinades a habitatge Aquest recinte, que era l’…
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…
taifa de Saragossa

fototeca.cat
©
Història
Regne musulmà sorgit amb capital a la ciutat homònima, com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1031).
En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia, 1076, per la…
tugíbida
Història
Membre d’una família d’origen àrab establerta a la marca superior d’Al-Andalus des dels primers temps del domini islàmic, la qual governà la taifa de Saragossa (1017-39).
En els conflictes sorgits al segle IX pel domini de la vall de l’Ebre entre els Banū Qasī i l’emirat de Còrdova, lluitaren a favor de Muḥammad I, bé que després també s’enfrontaren al poder central i foren vençuts per ‘Abd al-Raḥman III pèrdues de Calataiud i Daroca Amb la caiguda del califat, crearen un regne independent, amb capital a Saragossa, el primer sobirà del qual fou Munḏir ibn Yaḥyà 1017-23, que mantingué una política pactista amb Castella i Catalunya per tal d’impedir l’avanç navarrès En ésser assassinat 1039 el seu net, al-Munḏir II, fill i successor de Yaḥyà al-…
duc
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren…
ràting
Economia
Terme que en anglès significa ‘avaluació’ i que qualifica la solvència d’un producte financer o d’una societat.
És establerta en una escala d’avaluació i és efectuada per companyies especialitzades que apliquen mètodes rigorosos d’anàlisi econòmico-financera que publiquen periòdicament La relació és inversa entre la taxa d’interès i el ràting el qual és la inversa del risc El ràting fou iniciat a la primeria del s XX als EUA, país al qual pertanyen les principals agències especialitzades Les tres agències de ràting més important són Standard & Poor's S&P, Moody's, i Fitch Group Les dues primeres tenen la seu a Nova York, mentre la tercera pertany al grup financer francès FIMALAC i té seu dual…
califat
Història
Dignitat de califa
.
En morir Mahoma, Abū Bakr fou reconegut 632 com a califa de la comunitat islàmica L’últim dels anomenats califes ortodoxos, ‘Alī ibn Abī Tālib, no pogué fer cara a les ambicions de la família omeia, la qual detingué el poder Damasc, 661-750 fins que fou derrocada pels abbàssides, antics partidaris d’'Alī La caiguda omeia ha estat interpretada sovint com el final de l’hegemonia àrab a l’islam els abbàssides, amb seu a Bagdad, recolzaren sobre bases perses, les quals acabaren reduint el califa a una funció purament religiosa Això precipità el desmembrament fet que no comportà decadència…