Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
gladiol
gladiol ( G. cardinalis )
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Jardineria
Nom donat a les espècies de coltell
conreades, de la família de les iridàcies.
Cal destacar G cardinalis , de flors vermelles, G gandavensis , de flors vermelles o d’un groc vermellós, G lemoinei , de flors blanques, grogues o vermelles amb taques purpúries, i G primulinus , de flors d’un color groc clar Els gladiols tenen molta importància en floricultura, i són plantats a l’aire lliure o en hivernacles, en sòls flonjos i ben drenats
fulmar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes de la família dels procel·làrids, d’uns 50 cm de llarg, semblant al gavià, amb el coll més ample i la punta de les ales estreta i sense franja negra.
És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals
franklinita
Mineralogia i petrografia
Òxid de ferro i zinc, amb manganès i ferro, (Zn,Mn,Fe)(Fe,Mn)2O4
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cristalls octaèdrics i també en masses Té un esclat metàllic i un color negre o marró fosc Té duresa 5,5-6,5 i pes específic de 5,07-5,34 És el mineral dominant dels jaciments de Franklin i Sterling Hill Nova Jersey, on forma capes gruixudes en calcàries cristallines
anortita
Mineralogia i petrografia
Silicat natural d’alumini i calci, CaAl2Si2O8, del grup dels feldespats.
És el mineral més bàsic de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls incolors o de color rosa o verdós, transparents i molt fàcilment descomponibles pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,76 Forma part essencial de les roques granítiques bàsiques gabres, norites i anortites, bé que es pot presentar aïllada formant druses
botriomicoma
Patologia humana
Tumor benigne de la pell, pedunculat, de creixement ràpid i fàcilment sagnant, d’uns 5 a 10 mm de diàmetre, que sovint apareix després de petits traumatismes a les mans, peus, llavis, cap i tòrax.
Hom el creu originat per fenòmens reactius del teixit És propi de la gent jove i és compost de capillars i un estroma gelatinós que li confereixen un color vermell que, no obstant això, amb el temps s’enfosqueix a marró o a blau marí L’extirpació quirúrgica adequada n'evita possibles rebrots S'anomena també granuloma telangiectàtic o granuloma piogen
arsenopirita
arsenopirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfarseniür de ferro, FeAsS.
Cristallitza en el sistema monoclínic i es presenta en formes pseudoròmbiques i sovint maclades Pot contenir coure, níquel i or És de color blanc d’estany o gris clar, i té exfoliació clara en una direcció Té duresa 5,5-6 i pes específic 5,9-6,2 És anomenat també mispíquel i pirita arsenical És el mineral d’arseni més important
calcosina

Calcosina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure, Cu2S.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic quan s’ha format per sota dels 105°C o en l’hexagonal quan s’ha format per damunt d’aquesta temperatura Apareix en cristalls tabulars o prismàtics, o formant masses Té un color gris de plom i lluïssor metàllica És mena important del coure Té duresa 2,5-3 Hom l’anomena també coure vitri
patata del bufet

Patates del bufet blanques
Horticultura
Varietat de patatera, productora de patates (patates del bufet) de bona qualitat, de la qual hom conrea tres variants.
La variant mata alta és una patatera de dimensions considerables la flor és blanca i grossa, i les patates, de color blanquinós, són ellíptiques o aplanades La variant mata baixa és més petita que l’anterior, però no tan productiva La variant morada o blava, d’aspecte semblant a l’anterior, té les flors liles i les patates són morades
escamarlà
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids, de 12 a 20 cm de llargada, amb la closca espessa i carenada a les pinces i al cos per rengleres d’espines atapeïdes i agudes.
El color és rosa pàllid, més intens al dors i a la base de les pinces Habita als fons fangosos de 40 a 200 m, on s’alimenta de cucs i molluscs Les seves larves són freqüents en el plàncton És molt corrent a la Mediterrània Als Països Catalans és objecte d’una intensa explotació pesquera perquè és molt apreciat culinàriament
Joan Cruspinera i Muñoz
Pintura
Pintor.
Treballà inicialment en el camp de la creació publicitària Estudià a Llotja i s’interessà així mateix per la història de la pintura moderna Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques en el terreny del dibuix i del gravat Evolucionà vers l’expressionisme i alhora manifestà una creixent preocupació pel color, que és l’element dominant en les seves creacions més recents