Resultats de la cerca
Es mostren 2686 resultats
Joan Cuyàs
Música
Baríton català.
Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Jacint Boada Hi romangué fins a catorze anys, i se sap que assolí un gran domini en la interpretació de l’orgue amb només vuit anys A Barcelona estudià amb Antoni Oller i B Blanch Fou nomenat professor auxiliar del Liceu, i el 1863 marxà a París, on estudià cant amb Fontana Al seu retorn, actuà al Liceu i al Teatro Real de Madrid Inicià una brillant carrera per Europa, durant la qual actuà a Itàlia, Anglaterra i en diferents teatres de la Península Cantà tres temporades al teatre londinenc Drury Lane Des del 1886, un cop retirat, tingué cura de…
Mario Lanza
Música
Tenor nord-americà.
Cantant afeccionat, es dedicà professionalment al cant per consell de S Koussevitzky Estudià a Filadèlfia i, més tard, al Conservatori de Berkshire 1942 Debutà a Hollywood el 1945 amb Madama Butterfly , que després cantà a Nova Orleans El 1947 fundà el Bel Canto Trio amb G London i F Yeend, amb els quals cantà diversos fragments d’opereta i de musicals Protagonitzà algunes pellícules musicals, entre les quals The great Caruso R Thorpe 1951, que el feu famós internacionalment, The Seven Hills of Rome R Rowland 1957 i For the first time R Maté 1959 El 1956 es traslladà a Roma, on morí d’una…
Joan Lloveras i Sorni
Música
Tenor català.
Fuster de professió, cursà estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu El 1960 debutà amb La cabeza del dragón , de R Lamote de Grignon El 1966 es presentà a Israel formant part de la Companyia d’Òpera de Tel-Aviv amb La bohème , de G Puccini El 1969 inicià la seva carrera a Alemanya, país on, en anys successius, fou contractat de manera estable per diferents teatres Combinà la seva activitat a Alemanya amb actuacions en diverses ciutats europees, com ara París -on el 1975 cantà a l’Òpera Il Trovatore -, Viena, Barcelona, Nova York -on el 1979 interpretà al Metropolitan…
Jaume Baró i Ripollès
Música
Tenor català.
Estudià piano al Conservatori de Música de Barcelona i poc després inicià estudis de cant amb Concepció Callao, Conxita Badia i més tard amb Jordi Albareda A partir de l’any 1966 entrà en contacte amb l’obra de Bach i interpretà el paper de l’Evangelista a les seves Passions El mateix any actuà a Atenes i Sant Miquel de Cuixà, sota la direcció de Pau Casals, cantant la part de tenor d' El Pessebre A Suïssa i Holanda actuà com a solista en diversos oratoris, com a La Creació de Haydn, i realitzà diverses gravacions Després d’una breu estada a Berlín anà a Ginebra, on intervingué…
Tony Poncet
Música
Tenor francès.
Es formà com a cantant en un cor regional de Bagnères-de-Bigorre El 1947 es traslladà a París i es matriculà al conservatori, on fou deixeble de F Francell El 1954 obtingué un primer premi de cant a Canes, fet que fou decisiu en la seva projecció internacional A partir de llavors cantà en teatres francesos, belgues i alemanys El 1958 ingressà a l’Òpera Còmica de París, on fou primer tenor dramàtic També fou contractat per diversos teatres de província d’Itàlia, on l’aclamaren per la força del seu cant i els seus vertiginosos aguts en òperes d’autors com G Rossini Guillem Tell ,…
Lucia Valentini-Terrani
Música
Mezzosoprano italiana.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Venècia Després de debutar a Brescia amb La Cenerentola , inicià una meteòrica carrera internacional que la dugué a actuar amb èxit a Milà, Londres, Nova York, Tòquio, Barcelona, Moscou, Pesaro i Washington, entre altres llocs Dotada d’uns excepcionals dots per a la coloratura , destacà especialment en el repertori rossinià en òperes com L’italiana in Algeri , La Cenerentola , Tancredi , Semiramide i Il viaggio a Reims , algunes de les quals enregistrà en disc i en vídeo El 1998, poc abans…
Nadine Denize
Música
Mezzosoprano francesa.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al de París, on s’inicià en la interpretació de música francesa El 1963 debutà a l’Òpera de París en el paper de Marguerite de La damnació de Faust , teatre on posteriorment cantà un ampli repertori Del 1974 al 1977 formà part de la companyia de l’Òpera del Rin d’Estrasburg Sovint ha estat convidada a Viena, Budapest, Berlín i Nova York, i ha interpretat els principals papers de mezzosoprano d’òperes de R Wagner, G Verdi, R Strauss i, sobretot, franceses, concretament de G Bizet, H Berlioz i J Massenet Debutà…
Sílvia Gasset i Tàpias
Música
Soprano.
Estudià cant al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal, on fou deixebla de C Badia i de M García Morante, amb qui es formà en el repertori liederístic Posteriorment amplià la seva formació amb M Mayska, F Ferraris i T Menotti Ha actuat arreu de Catalunya, a Suïssa i a Itàlia, combinant el repertori operístic i el recital de lied i cançó Ha intervingut en diverses produccions del Gran Teatre del Liceu, com Electra , amb la qual debutà el 1975, Parsifal i Madama Butterfly , entre d’altres Des del 1981 presideix Òpera de Cambra de Catalunya, institució a través de la qual…
Adriana Maliponte
Música
Soprano italiana.
Ingressà al Conservatori de París a catorze anys i el 1956 hi obtingué el primer premi en l’especialitat de cant Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació al costat de C Melis El 1958 debutà al Teatro Nuovo d’aquesta ciutat italiana i dos anys després guanyà diversos concursos de cant a Itàlia i Suïssa La seva carrera internacional s’ha desenvolupat bàsicament a Lisboa, Barcelona, França i Bèlgica El 1962 cantà a París com a Micaela Carmen i vuit anys més tard ho feu al Teatro alla Scala de Milà amb Manon El 1971 inicià la seva tanda de representacions al…
Societat Filharmònica de València
Música
Entitat privada formada per socis que financen una sèrie de concerts per temporada.
Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300…