Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Rufí d’Aquileia
Cristianisme
Teòleg i historiador de l’Església.
Pertangué al grup ascètic d’Aquileia sota Cromaci i de Melània a Alexandria i a Terra Santa Origenista sota Dídim el Cec i Gregori de Nazianz, es guanyà l’enemistat de Jeroni i dels seus, però restà fidel a Orígenes fins a la mort, cosa que li ha impedit d’ésser venerat com a sant Fou ordenat de prevere per Joan II de Jerusalem Sojornà entre els monjos del desert de Nítria i de Palestina Tornà a Aquileia i fugint dels gots anà a Roma i més tard a Sicília Amb les seves traduccions, és un dels més grans transmissors de les lletres eclesiàstiques gregues a l’Occident llatí Continuà també la…
Pau Rodó i Samaranch
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de Terrassa destruïdes…
Dídac de Vic i de Castellví
Història
Baró de Llaurí, Beniomer i Benioquer, cavaller d’Alcántara.
Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar 1619-32, publicat el 1921 Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales , del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui havia estat…
Filippo Turati
Història
Comunicació
Polític i publicista italià.
El 1891, amb la revista Critica sociale , influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani Partito Socialista Italiano Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París 1926, on continuà lluitant per la represa de la lluita…
Mikhail Vasiljevič Aleksejev
Història
Militar
Militar rus.
Intervingué en la guerra russoturca 1877-78 i a la russojaponesa 1904-05, en la qual assolí el grau de general Nicolau II el nomenà cap de l’estat major general durant la Primera Guerra Mundial, càrrec que continuà exercint durant el govern provisional març-maig del 1917 i més tard —bé que per molt poc temps— durant el mandat de Kerenskij Després de la revolució bolxevic s’uní a Denikin i treballà a Ucraïna en l’organització de l’exèrcit blanc que havia de lluitar contra els soviètics 1917-18 Fou nomenat 1918 membre del directori d’Ufa govern provisional antibolxevic organitzat per membres de…
Roser Agell i Cisa

Roser Agell
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora i gravadora.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1951, continuà els estudis a Roma La seva obra evolucionà des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que emprà en extenses sèries de nadales i illustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb allusions explícites a la realitat Hi predomina sempre el caràcter poètic o allegòric Com a illustradora infantil, destaquen les portades i dibuixos en els primers números de la revista Cavall Fort Feu exposicions individuals —la darrera, el 2014, “Els mons de Roser Agell, Muxart Espai d’Art i Creació…
villotta
Música
Forma vocal de caràcter popular estesa al nord d’Itàlia i en especial al Vèneto al principi del segle XVI, usualment a quatre veus homorítmiques, amb passatges opcionals de caràcter dialogat o imitatiu.
Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte desaparegueren…
Blaise Cendrars
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor suís en llengua francesa Frédéric-Louis Sauser.
Viatger incansable, participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la legió estrangera on perdé part del braç dret el 1915 L’any 1916 es nacionalitzà francès La seva obra poètica s’inicià amb poemes com Les Pâques à New York 1912, que influí en els surrealistes i especialment en Apollinaire Zone , i continuà amb La prose du Transsibérien et de la petite Jehanne de France 1913, Le Panama ou les aventures de mes sept oncles 1918, etc La seva obra narrativa comprèn novelles d’aventures, de viatges, que reflecteixen les seves pròpies vivències L’or 1925, Moravagine 1926, Rhum 1930, L’…
Guillem VII de Montferrat
Història
Marquès de Montferrat (1253-92).
Fill i successor de Bonifaci II el Gegant, regnà sota la tutela de la mare, Elionor de Savoia, i del seu oncle Tomàs II de Savoia Continuà la política gibellina de la seva família El 1260 s’oposà a la influència dels angevins al Piemont i el 1261 s’alià amb Manfred I de Sicília contra Carles d’Anjou, però després trastocà aquesta aliança i féu costat a Carles contra Manfred Més tard, encara aliat al seu sogre Alfons X de Castella, que el nomenà vicari seu a Itàlia, es declarà de nou contrari als angevins Capturat, però, a Alessandria, fou ficat dins una gàbia fins que hi morí de fam Dant el…
Guadall
Cristianisme
Bisbe intrús de Vic (972-998).
Era fill de Gotmar i de Garsenda, establerts a Santa Cecília de Voltregà Osona Ocupà violentament la seu de Vic a la mort del bisbe Ató i es féu consagrar pel metropolità d’Auish Gascunya davant Frujà, consagrat pel metropolità de Narbona El papa Joan XV 985-96 l’excomunicà, però ell continuà la usurpació i féu assassinar el bisbe Frujà 996 El nou bisbe de Vic, Arnulf, portà l’afer a un sínode de Roma 998, presidit per Otó III i pel papa Gregori V, on assistiren molts bisbes romans, llombards i alemanys, que el deposaren i degradaren Es conserva la butlla de deposició, en papir, a l’arxiu…