Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu Pel sud, s’estén part de…

Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…

Situació i presentació Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols Berguedà A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord Sant Llorenç de Morunys i Valielles Montmajor, Berguedà El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol 2214 m, sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou 1470 m El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels…

Situació Turó que va donar nom al castell que s’hi va construir, a la part alta de la vila de Peramea, al costat de l’església parroquial ECSA - J Bolòs Situat al costat septentrional de la població de Peramea, al cim d’una penya Mapa 33-11252 Situació 31TCG394886 Hi podem anar des de Gerri, agafant la carretera que puja fins al poble de Peramea Cal anar fins al costat de l’església i enfilar-nos fins al cim de la roca, on hi ha les restes del castell JBM-JJBR Història Emplaçat en un indret del Pallars relativament romanitzat, el castell de Peramea se’ns presenta de bell antuvi com el terme…

Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però no amiloide I…

És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…

S’estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…

La capital és Urumchi S’estén entre el Tibet i Kazakhstan, limitada per les muntanyes de l’Altai, al N, i les del Kunlun, al S Al centre de la regió s’aixeca la potent serralada del Tian Shan, amb altituds de més de 5000 m, a cada banda de la qual s’obren dues conques immenses la de Jungària, al N, i la de Tarim, al S, que és ocupada pel desert de Takla Makan El clima és continental La població és formada per diversos grups ètnics, els més importants dels quals són els uigurs uns 3600000, que habiten els oasis i es dediquen a l’agricultura, de religió islàmica la resta són pobles pastors…

La geografia La capital és Richmond Limita al NE amb l’estat de Maryland el riu Potomac fa de frontera, al NW i a l’W amb els estats de Virgínia de l’Oest i Kentucky, al S amb el de Tennessee i de Carolina del Nord i a l’E amb l’oceà Atlàntic L’estat és constituït per regions molt diverses a tota la banda de ponent s’estén la serralada del Blue Ridge, del sistema apalatxià, que travessa l’estat de NE a SW, i a l’extrem sud-occidental els límits inclouen una part de l’altiplà de Cumberland, regió de gresos, i el Piedmont, regió muntanyosa, solcada pels rius que davallen dels Apalatxes i que la…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamaniscle, de 5,46 km 2 d’extensió, s’estén pels contraforts sud-orientals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes l’anomenada serra de la Baga d’en Ferran, de 332 m d’altitud, és el punt més alt i forma la divisòria amb el terme de Llançà, a llevant Al N i a l’W limita amb el municipi de Rabós i a migdia amb Garriguella La riera de Volterós i altres minses torrenteres i barrancades de la conca de la Muga drenen el territori Una carretera local comunica el poble de Vilamaniscle amb la vila veïna de Garriguella, i un camí…