Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
Karl Justi
Art
Historiador alemany de l’art.
Biografià Winckelmann 1860-72 i investigà Velázquez 1888 en una de les primeres grans obres sobre aquest tema, exemple d’un estudi meticulós de tota una realitat cultural Publicà també estudis sobre Murillo 1888 i Miquel Àngel 1900 i 1909 i altres treballs sobre art hispànic
Rueda libre

Portada núm. 20 de Rueda libre (1958)
Biblioteca de l'Esport
Ciclisme
Setmanari
Setmanari de ciclisme publicat a Barcelona a l’abril del 1958.
Informava de l’actualitat del ciclisme professional i de les grans competicions internacionals, així com també del ciclisme amateur local Editada per Carles Gil, entre els seus collaboradors figuraren noms com José Luis Piñero, Marià Cañardo, Sebastià Masdeu, Mossèn Borràs, Francesc Alguersuari, Antoni Vallugera i Anvalo
Guiza

D’esquerra a dreta, les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa de Guiza, Egipte.
Situada a la vora esquerra del Nil, al SW del Caire, forma part de la seva àrea residencial suburbana Es destaca el monumental pont giratori de ferro sobre el Nil La ciutat, que ha donat nom a un dels cinc sectors de la necròpoli de Memfis, comprèn nombrosos monuments En primer lloc, les tres grans piràmides la de Kheops, o Gran Piràmide, la de Kefren, amb el temple de la vall, i la de Micerí de 62 m d’alçada, amb dues galeries i dues cambres funeràries La Gran Esfinx de Guiza, construïda a l’època de Kefren, quart faraó de la IV dinastia al fons, les piràmides de Micerí i Kefren…
relleu submarí

Perfil esquemàtic del relleu submarí (l’escala horitzontal no és representativa de les distàncies reals)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de relleus del fons marí.
Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una…
harmonia
Música
Ciència que té per objecte la formació i l’encadenament dels acords.
Al s XVII els músics començaren a extreure de l’escriptura polifònica al voltant de la monòdia els principis harmònics bàsics Les relacions harmòniques es manifestaren en les combinacions dels acords L’estudi de l’harmonia pot ésser dividit en tres grans apartats els acords i llurs característiques, la manera de realitzar-los i l’estudi de les notes estranyes a l’acord En el primer hom estudia la nomenclatura dels acords i llur classificació en consonants i dissonants Això ha estat en evolució constant, puix que la noció de consonància i de dissonància ha variat molt al llarg de la història…
escala
Cartografia
Relació constant que hi ha entre una distància mesurada sobre un mapa o plànol i la distància corresponent mesurada sobre el terreny representat.
Generalment es representa mitjançant una fracció Així, una escala 1100 000 significa que una distància de 100 m sobre el terreny equival en el mapa a una distància d’1 mm Es comprèn que com més gran sigui l’escala, és a dir, com més petit sigui el denominador, els accidents representats sobre el mapa hi seran indicats amb un detall més gran En mapes i gràfics l’escala pot ésser numèrica o gràfica la numèrica expressa la relació en forma de trencat i la gràfica la representa mitjançant una línia graduada L’elecció d’escala és feta en funció de la utilització del mapa els mapes escolars i…
postmodernisme
Filosofia
Moviment filosòfic que s’inicià cap a la darreria de la dècada dels vuitanta i que suposa un distanciament respecte als pressupòsits de la modernitat.
Segons els seus representants, el postmodernisme com a moviment pressuposa l’existència del postmodernisme com a moment històric determinat postmodernitat caracteritzat per una sèrie de tics o maneres d’interpretar la realitat en primer lloc, per l’hiperculturalisme, és a dir, per una revaloració de la riquesa i la diversitat històrica historicisme i cultural tradicionalisme de la humanitat, en la qual el filòsof postmodern s’inspira i adapta lliurement En aquest sentit la postmodernitat és eclèctica, la seva originalitat és prestada, sovint es basa en citacions d’altres filòsofs no es tracta…
Edicions Destino
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1942 pel grup de la revista del mateix nom per a obres en castellà i en català.
En foren els principals impulsors Joan Teixidor , Ignasi Agustí i, especialment, Josep Vergés , el qual en fou gerent fins el 1989 Des del 1944 publica el premi Nadal de novella en castellà El 1946 inicià publicacions en català amb la collecció “El Dofí” assaig, novella, memòries, història Posteriorment publicà les colleccions “L’Àncora”, “El Trident” i “Llibres a mà” i, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra “Sunion”, dedicada a clàssics de la literatura universal També publicà monografies illustrades sobre temes catalans, les colleccions de llibres d’art i l’obra completa de Josep Pla…
Daniel Pedrosa i Ramal

Daniel Pedrosa i Ramal (Gran Premi d’Austràlia, 2013)
Repsol
Motociclisme
Pilot de motociclisme, conegut per Dani Pedrosa.
Fou campió d’Espanya de minimotos 1998 i participà, de la mà d’Albert Puig, en la Movistar Activa Cup 1999, 2000 Debutà en el mundial en el Gran Premi del Japó del 2001 en l’equip Honda d’Albert Puig i el 2002 ja fou el tercer en el campionat del món dels 125 cc amb tres victòries La temporada següent, amb 17 anys, conquerí el primer títol mundial amb cinc victòries parcials, i es convertí en el segon pilot més jove que ho aconseguia El 2004 passà als 250 cc amb Honda, amb set victòries en grans premis, que li comportaren el campionat del món i esdevingué el pilot més jove que…
,
Basili II de Bizanci
Història
Emperador de Bizanci (976-1025).
Fill de Romà II i de Teòfan, inicià el seu regnat a la mort de Joan I Zimisces 976, conjuntament amb el seu germà menor Constantí VIII, el qual abandonà el govern a les seves mans El 986 inicià, sense èxit immediat, la lluita contra la Bulgària oriental, revoltada i sostinguda per Samuel, tsar de la Bulgària occidental Féu fracassar la insurrecció dels malcontents, grans propietaris rurals a l’Àsia Menor, dirigida per Bardas Focas i per Bardas Escleros El primer fou derrotat a Crisòpoli 988 i mort a Abidos 989, i el segon se sotmeté Promulgà llavors diverses mesures contra els…