Resultats de la cerca
Es mostren 1740 resultats
L’estructura social i l’economia medieval de l’Anoia
Art romànic
L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…
Tàrrega
Vista aèria del nucli de Tàrrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector de llevant de la comarca de l’Urgell i s’inclina suaument cap a ponent Limita al N amb les terres d’Ossó de Sió, a l’E amb els municipis segarrencs dels Plans de Sió, Granyanella i Granyena de Segarra, al S amb Verdú i a l’W amb els termes de Vilagrassa, Anglesola, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Pla d’Urgell, Tornabous i Puigverd d’Agramunt Tradicionalment, el terme tenia una extensió de gairebé 31 km 2 fins que el 1969 li foren agregats els municipis de Claravalls de 20,3 km 2 , de la Figuerosa de 24,4 km 2 i del Talladell de 12,7 km 2 L’antic…
Poblament i territori en època andalusina del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Un territori ric i divers “ El termino de Çaragoça parte con el termino de Lerida e yaze el terme de Lleida contra el setentrio de Tarragona e contra el sol levante de Cordova e yaze sobre el rrio de Segura Segre, e sale este rrio de la sierra de Segura E quando fundaron la villa, fallaron este rio en el termino de Pillares Pallars Este rrio entre en Hura Ebre, un castillo que ha nombre Mineçe Mequinensa En este rrio sacan oro fino E entra en este rrio otro rrio que ha nombre Bocario Noguera, e este e los otros rrios entran en el rrio de Salvias “riu de les Oliveres” = Cinca que llaman ”…
Història i dinàmica ciutadanes
Art gòtic
Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…
Sants
La plaça dels Països Catalans amb l’estació de trens de Sants, al fons
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins del districte de Sants-Montjuïc, antic municipi situat al SW de la ciutat.
Els límits del terme de Santa Maria de Sants, d’una extensió el 1897, any de la seva annexió a Barcelona, de 6,4 km 2, eren a llevant el terme de Barcelona per la riera de Magòria pel cantó de Barcelona hi havia el barri d’ Hostafrancs i Montjuïc amb els quals actualment conforma el districte III de la ciutat de Barcelona des del 1984 A ponent limitava amb l’Hospitalet de Llobregat per la Riera Blanca des de la travessera de les Corts fins a la mar D’acord amb aquests límits el terme de Sants era format per dues àreees unides per una mena d’istme per sota de la carretera de la Bordeta La…
la Selva del Camp
Panoràmica de la Selva del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació S’estén des de la plana fins als primers contraforts de la serra de la Mussara Una tercera part correspon a terrenys muntanyosos encara que d’escassa elevació El municipi limita amb l’Albiol N, l’Aleixar W, Almoster W i Reus S, de la comarca del Baix Camp, amb Constantí SE, un enclavament de Perafort Mas de Magrinyà, E, un enclavament del Morell E i amb Vilallonga del Camp E, del Tarragonès, i amb Alcover NE, de l’Alt Camp El punt més enlairat del terme és el puig d’en Cama, de 717 m, i el principal corrent d’aigua és la riera de la Selva, afluent del Francolí El…
Economia de l’Alt Urgell
Art romànic
Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…
La vila de Banyoles
Art romànic
Història L’estany ha condicionat la naixença i l’expansió de l’actual ciutat, a la vegada que n’ha estat l’impulsor econòmic i fins industrial TAVISA El topònim de Banyoles apareix per primera vegada en un diploma de Lluís el Piadós, l’any 822, com a Baniolas El nom fa referència a un paratge a l’inici del Terri, “in capite Sterrie”, en què el monjo Bonit descobrí les ruïnes d’un antic temple i hi edificà el primitiu monestir, on actualment es troba l’església de Sant Esteve L’existència d’aquell antic temple ha estat confirmada en el decurs d’unes excavacions de l’any 1980, en…
Reconeixement a Emma de les propietats del monestir de Sant Joan de les Abadesses (15 de maig de 913)
Art romànic
En un judici hom reconeix a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la propietat dels camps i terres a favor d’aquella, en presència dels comtes Miró de Cerdanya i Sunyer de Barcelona i dels vescomtes Ermemir i Unifred "In presencia Mirone et Suniario, comites et marchiones, Ermemiro et Unifredo, vicecomites, seu et de iudices … Teuderico, Trasobado, Narbonese, Goltredo, Guntirigio, Centurio, Senderedo, iudicum vel in presencia sacerdotum atque fidelium laicorum, id est, Galindone, Adroario, Unando, Ferizane, Nantulfo, Wisando, Ariane, Gentile, Eldefredo, sacerdotes, necnon…
Santa Maria de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Situació Aspecte de la façana de migjorn, amb la porta d’entrada resseguida per un guardapols motllurat ECSA - R Martí L’església parroquial de Santa Maria de Lavit és a la part alta del poble de Lavit, situat a uns 15 km de Vilafranca del Penedès, prop de Sant Pere de Riudebitlles JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF940893 Història L’església de Santa Maria va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella És molt probable que la primitiva església fos consagrada per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062 Sigui com sigui, a mitjan segle XI…