Resultats de la cerca

La inestabilitat política va marcar l’actualitat política al país durant tot l’any L’assassinat al final del mes de febrer del periodista Ján Kuciak va provocar una forta contestació ciutadana Kuciak estava investigant uns presumptes vincles entre el cercle proper al Govern, que presidia el primer ministre, Robert Fico, i el crim organitzat Les manifestacions a les principals ciutats del país van ser les més multitudinàries des de la caiguda de la dictadura, el 1989, i van exigir la dimissió de Fico, a qui consideraven responsable de la mort de Kuciak Finalment la seva dimissió…

Molt influenciat pel guitarrista i cantant de blues BB King, el 1966 fundà el grup Cream, que introduí innovacions en la improvisació Posteriorment ha format diversos grups i ha aconseguit èxits remarcables Actualment és considerat un dels guitarristes de rock més complets Entre la seva discografia destaca Eric Clapton and the Yardbirds 1964, Layla 1970 i 461 Ocean Boulevard 1974 El 1992, seguint la moda de les gravacions “desendollades”, enregistrà Unplugged Dos anys més tard, edità el disc From the Craddle , on retornà a les seves arrels amb un treball íntegrament dedicat al blues El 1997…

Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior , el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han…

És esmentat per primera vegada en un poema gallès, el Gododdin ~600, i torna a aparèixer com a capitost victoriós sobre els anglosaxons en l’obra de Nennius, Historia Brittonum ~800 —traducció llatina d’un poema gallès perdut, segurament del segle VII—, en els Annales Cambriae ~955 —còpia d’un text anterior— i en un altre poema gallès del segle X, El botí d’Annwfn En totes aquestes obres, Artús apareix com un cabdill vencedor i heroi salvador, que arriba a convertir-se en un semideu en els mites gallesos, que es multipliquen fins a constituir un corpus literari comú a tots els britònics El…

Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling Gran Bretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de Portzamparc…

Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats

El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…

Després d’aconseguir una beca de la Yale School of Drama, debutà en els escenaris de Broadway i intervingué en diverses sèries de televisió El primer llargmetratge en què participà com a secundari fou Raging Bull 1980, de MScorsese, al qual seguiren altres petites intervencions com a The Flamingo Kid 1984, Hannah and Her Sisters 1986, de Woody Allen o Five Corners 1988 De la mà de Spike Lee aconseguí el reconeixement per part de la crítica Mo’ Beter Blues 1990 i Jungle Fever 1991 Amb Barton Fink 1991, dels germans Coen, guanyà el premi de Canes Des d’aleshores ha intervingut en diverses…

Amb uns amics fundà la Steppenwolf Theatre Company, una de les companyies dramàtiques més prestigioses dels EUA Debutà cinematogràficament amb Places in the Heart 1984, de Robert Benton, i fou nominat a l’Oscar Entre els seus treballs posteriors cal destacar The Killing Fields 1984, de R Joffé Death of a Salesman 1985, Empire of the Sun 1988, Dangerous Liaisons 1989, The Sheltering Sky 1990, de B Bertolucci, The Object of Beauty 1991, de M Lindsay-Hogg, Of Mice and Men 1992, de G Sinise, In the Line of Fire 1993, de W Petersen, Mary Reilly 1995, de S Frears, Der Unhold ‘L’Ogre’,…

Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els anhels del…