Resultats de la cerca

Dintre el terme del castell de Meda, és documentada des del 1176 Sembla que es trobava vers la torre de Santa Margarida, prop de l’antiga capella de Santa Maria del Camí El 1314 Bernat de Centelles va comprar-la al cavaller Guillem de Mont-palau, fill de Guillem de Mont-palau i de Berenguera de Cucala Es trobava ja arruïnada l’any 1482 i no se’n coneix l’emplaçament exacte

Capella rural documentada des del 1511, però que existia de molt abans, perquè el cognom Santromà ja apareix des del 1280 al terme deBuixalleu Es troba a poca distància vers al nord-est de l’església parroquial deSantFeliu Avui dia es coneix el seu emplaçament original en unes ruïnes conegudes com Sant Romà vell, per a distingir-les deSant Romà nou, una moderna capella feta fa poques dècades

El lloc de la Fatarella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV vers el 1151 i acabà incorporat a la comanda templera d’Ascó L’església parroquial de Sant Andreu apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac el 1314 En aquest moment n’era rector Berenguer de Torrent L’actual edifici és d’estil gòtic tardà, amb una portalada barroca

Apollinaire volgué expressar amb aquest mot tot allò que li suggeria el quadre Fenêtres , de Delaunay, és a dir, la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors en contrast amb el constructivisme cubista Per extensió, el mot fou aplicat també a les obres de F Kupka, F Picabia, F Léger i M Duchamp que condueixen vers l’art abstracte

Als Països Catalans l’ofici, associat normalment amb el dels ollers i gerrers, prengué increment a partir del segle XVI El gremi de Barcelona aconseguí de separar-se dels ollers i gerrers vers 1528-31 i fou protegit per privilegis contra la introducció a la ciutat de productes elaborats als principals centres productors, com Breda, Malgrat o Paterna Rebé ordinacions el 1614 i el 1623, que es mantingueren vigents fins al segle XIX

Fou l’arquitecte decorador del Regent i un dels més importants representants del rococó francès Féu el cor i la portada sud de Saint-Sulpice ~1720 i decorà salons del Palais-Royal, avui desapareguts, com la major part de la seva obra, la qual hom coneix per l’edició que JHuquier féu dels seus projectes, en tres volums Petit Oppenordt, Moyen Oppenordt i Grande Oppenordt , començada vers 1737 i acabada després de la seva mort

Versificador hàbil, combaté amb altres glosadors i fou popular —conegut com Un pagès de la vila d’Alaró — per les nombroses composicions en vers que circularen manuscrites, moltes inèdites, i pel poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d’Adam, les misèries d’aquesta vida, i el judici final 1821, reeditat els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857, on es presenta com a J aume Omar de na Rosa

Únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnet Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 Guillem Descatllar i d’Olesa Continua en la mateixa família L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar mort vers el 1414 a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406 Originàriament havia estat concedida el 1310 a mestre Jaume de Valaicis

Aquesta escola de crítica literària reprengué l’estil crític esbossat per Aristòtil a la Poètica , en la mesura que considerava el fet literari, abans que res, com una estructura formal del llenguatge R Jakobson hi collaborà amb articles sobre la poesia futurista i altres temes fonamentals Foren criticats per L Trockij per manca de visió sociològica i per ambigüitat política L’OPOIAZ anà desapareixent vers l’any 1926, sota la pressió ideològica de l’estalinisme

Malgrat la seva paràlisi quasi total, es casà amb Françoise d’Aubigné, la futura Mme de Maintenon Debutà en les lletres amb un Recueil de quelques vers burlesques 1643, que assolí un gran èxit i molts seguidors Més endavant conreà la sàtira, i fou imitat àdhuc per Boileau Es dedicà també al teatre, amb comèdies imitades de les espanyoles, com Jodelet 1645, L’écolier de Salamanque 1654, etc Publicà finalment Le roman comique 1651-57