Resultats de la cerca

Membre d’una família d’origen holandès de gran tradició musical, els seus cosins André 1866-1925 i Anton 1856-1935 també foren violoncellistes reconeguts Estudià al Conservatori de París fins el 1899 Entre el 1903 i el 1914 formà part de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Passà la Primera Guerra Mundial a França i, després, tornà a Holanda, on fou nomenat professor del Reial Conservatori de Música de la Haia Des del 1927 fou professor del Conservatori de París i solista de l’Orquestra de l’Òpera Desenvolupà la major part de la seva carrera com a concertista a França Fou…

Començà els estudis de violí a set anys, i quan en tenia deu feu la seva primera aparició pública amb l’Orquestra Simfònica de Denver Es perfeccionà amb Ivan Galamian a la Juilliard School de Nova York i es diplomà a la Universitat d’Indiana l’any 1970 Feu estudis de perfeccionament amb Jascha Heifetz El 1972 fou guardonat al Concurs Niccolò Paganini de Gènova, i dos anys més tard, amb el segon premi al Concurs Čajkovskij de Moscou A partir d’aquesta data inicià una carrera internacional que el portà a l’Amèrica del Sud, Europa i Àsia Fou convidat a actuar a la Casa Blanca en…

Fou alumne del Conservatori Luigi Cherubini de Florència Fou guardonat amb el primer premi del Concurs de concertistes organitzat a Roma el 1950 Desenvolupà una destacada carrera com a solista, però també com a primer violí del reconegut conjunt instrumental I Musici, del qual formà part en 1967-72, com a successor de Félix Ayo Amb I Musici destacà per la seva interpretació de la música barroca italiana i enregistrà, entre d’altres, Les quatre estacions , de Vivaldi, i els Concerts per a violí , opus 3, núm 1, 8 i 9, de PA Locatelli Enregistrà també partites i sonates de JS Bach…

Debutà el 1889 al Circolo Filarmonico de la seva ciutat natal i posteriorment es presentà a Malta, Madrid, Buenos Aires i Moscou, abans d’actuar a la Scala de Milà la temporada 1898-99 El 1899 interpretà el paper titular de Don Giovanni al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York, on centrà gran part de la seva carrera Gran actor, interpretà amb èxit els principals papers per a baríton d’òperes de G Verdi, WA Mozart, G Meyerbeer, V Bellini, G Donizetti, G Puccini i R Leoncavallo El 1919 formà la seva pròpia companyia, integrada per cantants italians, amb la qual…

Estudià cant amb C Lehmann i posteriorment amplià la seva formació amb C Richardson, tot alternant aquesta activitat amb els estudis de dret i una feina de locutor de ràdio El 1984 guanyà el Premi Kaminsky de Berlín i després es traslladà a Munic El 1993 inicià la seva carrera docent a l’Escola Superior de Cant de la seva ciutat natal i dos anys més tard debutà al Festival de Salzburg Ha desenvolupat una intensa tasca com a professor Protagonista de diversos enregistraments d’òpera, ha destacat en el repertori liederístic i s’ha centrat especialment en el lied romàntic alemany El…

Descendent d’una família d’artistes, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de la Haia i, a partir del 1953, al conservatori de la mateixa ciutat amb el baríton P Bernac Posteriorment amplià la seva formació a França, gràcies a una beca d’estudis Especialitzat en l’oratori i el lied , el seu repertori inclou compositors de diverses èpoques, des de C Monteverdi fins a F Poulenc, passant per JS Bach, R Schumann o M Musorgskij Ocasionalment cantà també òpera, com ara I Pagliacci , de R Leoncavallo Desenvolupà una intensa carrera a França, on destacà sobretot en oratoris i recitals de…

Estudià a la seva ciutat natal amb Hans Emge i debutà a Osnabrück el 1923 amb Der Waffenschmied , d’A Lortzing Posteriorment formà part de les companyies d’òpera de Colònia 1927-30 i Berlín 1930-42 El 1930 debutà al Covent Garden de Londres amb Die Fledermaus 'El ratpenat', de J Strauss i hi tornà els anys 1931 i 1938 com a Papageno La flauta màgica El 1930 i el 1931 fou Wolfram Tannhäuser a Bayreuth La seva veu de baríton líric li permeté cantar amb èxit el repertori mozartià Don Giovanni , Les noces de Fígaro , verdià La Traviata i, ocasionalment, el puccinià Madama Butterfly , a…

Fill del tenor Domenico Ronconi, inicià la seva activitat a Pavia el 1831 amb La straniera , de V Bellini Poc temps després es convertí en un important intèrpret de les òperes de G Donizetti, moltes de les quals estrenà Il furioso all’isola di San Domingo 1833, Torquato Tasso Roma, 1833, Il campanello Nàpols, 1836, Pia di Tolomei Venècia, 1837, Maria Padilla Milà, 1841, etc A partir de l’any 1842, amb l’estrena de Nabucco a Milà, excellí com a intèrpret verdià Ernani , I due Foscari , Rigoletto Famós especialment per les seves qualitats dramàtiques, desenvolupà la seva carrera…

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Jacint Boada Hi romangué fins a catorze anys, i se sap que assolí un gran domini en la interpretació de l’orgue amb només vuit anys A Barcelona estudià amb Antoni Oller i B Blanch Fou nomenat professor auxiliar del Liceu, i el 1863 marxà a París, on estudià cant amb Fontana Al seu retorn, actuà al Liceu i al Teatro Real de Madrid Inicià una brillant carrera per Europa, durant la qual actuà a Itàlia, Anglaterra i en diferents teatres de la Península Cantà tres temporades al teatre londinenc Drury Lane Des del 1886, un cop retirat,…

Estudià cant amb P Althouse a Nova York, on debutà el 1943 amb la Salmaggi Opera El 1947 es presentà a l’Arena de Verona amb La Gioconda , al costat de Maria Callas, i posteriorment actuà a Viena, Milà i Florència Centrà la seva carrera al Metropolitan de Nova York, on fou un dels tenors més aclamats de la seva generació gràcies a les seves interpretacions d’òpera italiana -al llarg de més de 600 funcions i amb més de trenta papers-, sobretot de G Verdi, del qual enregistrà algunes obres La seva veu evolucionà de la tessitura de tenor líric a la de tenor dramàtic Morí sobtadament…