Resultats de la cerca
Es mostren 2779 resultats
Gant
El centre històric de la ciutat de Gant
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província de Flandes Oriental, Bèlgica, a l’aiguabarreig dels rius Escalda i Leie.
És travessada per braços i canals del Leie i resta enllaçada per canals navegables amb Bruges i amb Oostende El port, unit amb la mar del Nord pel canal de Terneuzen, recull el tràfic fluvial del rerepaís Les àrees suburbanes de l’est són dedicades a oficines i a habitatges obrers a la vella ciutat interior hi ha el centre administratiu És una ciutat industrial, amb fàbriques tèxtils, metallúrgiques, químiques, alimentàries i d’automòbils Hi ha una refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Rijksuniversiteit te Gent, fundada el 1817 La història L’origen arrenca de la fundació de les…
Coserans

Vescomtes de Coserans
©
Regió de Gascunya, Occitània, al vessant septentrional dels Pirineus, a la conca del Salat.
És una regió agrícola on predomina el bocage , amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia bestiar boví i porcí, especialitzada en productes lactis i embotits És l’antic país dels consorani , nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge 1114-44 a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars entre el 1210 i el 1216, la qual li vengué el seu comtat 1229 per 15000 morabatins d’or, poc temps abans d’entrar al…
Politar andorrà
Historiografia catalana
Compilació de la història dels usos i costums de les Valls d’Andorra.
Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’Andorra la Vella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el primer fa referència a la història d’Andorra el segon es refereix a…
Flordeneu
Literatura catalana
Reina de les fades, personatge quimèric que encisa el cavaller Gentil al poema Canigó, de Jacint Verdaguer.
Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on voguen per…
Valais
Divisió administrativa
Cantó del s. de Suïssa, al límit amb França i Itàlia.
La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…
Vila-rasa

Armes dels Vila-rasa
Llinatge noble valencià els membres més reculats del qual són Dalmau de Vila-rasa, que el 1267 tenia béns a Alzira i Alfàndec; Pere de Vila-rasa, que és el genearca conegut del llinatge, era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València.
El seu nét Joan de Vila-rasa i de Centelles participà com a capità en el setge de Balaguer, i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç , el qual es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet Foren pares de Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles , senyor de Faura, de Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles mort el 1407, que fou canonge i degà de València, de Ramon Guillem, que formà la línia dels senyors de Faura, de Lluís, que formà la dels Cabanyelles, i de l’hereu, Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles , que fou primer senyor de…
Sant Martí de Castigaleu
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí són, en part, ocupades per la capella de Sant Josep, als afores de Castigaleu, a ponent, sota el tossal de Sant Isidre Mapa 32-11 251 Situació 31TBG996756 S’hi arriba a peu des del poble passant pel mig dels camps JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme de Castigaleu Fou segurament en el seu origen la capella del castell de Castigaleu, puix que encara a l’edat moderna els comtes de Ribagorça conservaven el patronat de la rectoria Les rendes que hi tenia l’ardiaca de Ribagorça foren taxades el 1493 en vuit…
Sant Joan de Morens (Beranui)
Art romànic
Situació Petit edifici d’època romànica tardana, amb un absis poligonal ECSA - JAAdell L’església de Sant Joan Baptista és a la part alta del poble semiabandonat de Morens, situat a la ribera esquerra de l’Isàvena, entre les Ferreries i Beranui Mapa 32-10 213 Situació 31TCG026943 S’hi arriba per una pista que surt de la carretera que porta al poble vell de Beranui JAA-JBP Història L’església parroquial de Morens estigué lligada a Santa Maria d’Ovarra des que vers l’any 988 els comtes de Ribagorça li donaren les parròquies, mujades, oblacions, obres parroquials i comtals que…
Castell de Castigaleu
Art romànic
Aquest castell en època islàmica controlava la marca amb el comtat de Ribagorça Conquerit en temps de la nova dinastia pamplonesa, en principi el seu domini estigué vinculat a un important llinatge indígena, els senyors de Rallui-Beranui Sunyer Josfred es titulà senyor de Castigaleu entre el 1040 i el 1060 Els seus descendents, Ramon Sunyer i Rotlan Ramon, gaudiren del feu fins que aquest darrer va ésser declarat traïdor 1085 Tanmateix, ja el 1069 Ramon Dac, senyor de Cornudella, figura com a tinent de Castigaleu Al segle XII la història del castell de Castigaleu és semblant a la del veí…
Castell de Benasc
Art romànic
Tot i l’abundant documentació que ens proporciona el Ròtol de Benasc, val a dir que al principi del segle XI Benasc només apareix com a villa o territorio i no pas com a districte casteller Això prova que aquesta alta vall pirinenca es mantingué al marge del primer moment feudal i que no tenia cap sentit la construcció d’un baluard defensiu en aquesta zona tan aïllada de la frontera musulmana Els homes de Benasc estaven obligats a participar únicament en l’obra dels castells de la marca, com es constata el 1084 Probablement al segle XII els comtes del Pallars Jussà, senyors de la…