Resultats de la cerca

Estudià a Roma, a Bolonya 1506 i a París, on s’especialitzà en filosofia i literatura encara tornà a Itàlia, el 1516 Fou corrector d’Henri Estienne, membre de la corporació dels llibreters a París 1518 i impressor reial 1530, i es dedicà sobretot a reformar els caràcters tipogràfics, i més endavant al gravat, amb disseny de lletres ornamentades, vinyetes, marques en tingué una de pròpia per a les seves obres, etc Escriví una mena d’art de tipografia i calligrafia, Le Champfleury 1529, a més de traduccions i edicions anotades d’autors clàssics

Partidari del lliurecanvisme, escriví Merchant's petition 1819 en protesta dels aranzels proteccionistes de duanes Posteriorment es dedicà a l’estudi de problemes monetaris Sostingué que les variacions de preus eren motivades per canvis en les condicions generals de l’oferta i la demanda dels béns i no pas únicament per l’oferta del diner Defensor del banking principle , s’oposà a la regulació automàtica de l’emissió de bitllets Publicà l’obra History of Prices and of the State of the Circulation During the Years 1793-1856 1838-57

Del 1923 al 1941 ensenyà al Lawrence College de Bronxville Féu molts viatges a Europa De bon començament, el seu estil pot ésser inclòs dins el postcubisme analític i el surrealisme Però vers 1946-48 apareix ja dins el seu propi estil, entre calligràfic i geomètric, ple d’energia i de vitalitat Els seus gests, articulats entre ells, cerquen el ritme Els colors són consistents Finalment, la seva pintura fou parallela, però clarament diferenciada, de la de Motherwell, Pollock i Gorky El 1955 el Whitney Museum li dedicà una important retrospectiva

Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques

Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum

El seu objectiu fou la divulgació de la música del segle XX Integrat per un reduït nucli d’intèrprets, fou una formació oberta que incorporà altres músics, alguns de gran prestigi, segons les necessitats de les obres programades Present en la majoria de festivals espanyols, participà també en diferents festivals europeus i estrenà una setantena d’obres, entre les quals s’inclouen algunes d’I Stravinsky, A Schönberg —alguns dels programes que el grup dedicà a aquest compositor són presents al Museu Schönberg de Califòrnia— i A Webern, i també de compositors catalans i espanyols

En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, JMLópez-Picó i Josep Sebastià Pons Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador 1971

Filippo Taglioni Milà 1777 — Como 1871 actuà com a coreògraf a la majoria dels teatres europeus i muntà els ballets de les òperes de Meyerbeer La juive 1835 i Les Huguenots 1836 El seu germà Salvatore Taglioni Palerm 1789 — Nàpols 1868 actuà sempre a Nàpols, on estrenà la coreografia d' Il Barbiere di Siviglia 1808 La filla de Filippo, Maria Taglioni Estocolm 1804 — Marsella 1884, fou considerada la millor ballarina romàntica i la creadora de la dansa sobre les puntes Es retirà de la dansa 1848 i es dedicà a l’ensenyament

Estudià medicina a Barcelona i a Florència, i exercí de metge durant un temps, però finalment es dedicà a la traducció i a la creació literàries El seu primer recull de contes Gats al parc 2011, guanyà els premis de narrativa Mercè Rodoreda 2010 i Crítica Serra d'Or 2012 L’any 2012 publicà un segon recull, L'estiu no s'acaba mai A banda de la tasca de traductora i escriptora, ha tingut cura de l’edició de Sempre han tingut bec les oques , de l'historiador Joaquim Miret i Sans, publicada el 2013

Llicenciat en lletres, es dedicà alguns anys a l’ensenyament La seva poesia, de fortes arrels hermètiques, tendeix, no obstant això, al realisme De la seva producció cal destacar Frontiera 1941, Diario d’Algeria 1947, que recull la seva experiència d’oficial d’infanteria a Grècia i Sicília, presoner el 1945, en el tercer recull, Gli strumenti umani 1965 el seu compromís moral i civil es fa encara més palès Després d’un llarg silenci publicà Un posto in vaccanza 1971, poema de la crisi de qui reconeix el pas del temps