Resultats de la cerca

Cofundador de l’Institut d’Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels Cahiers du Sud , dedicat a Le génie d’oc et l’homme méditerranéen 1943, on hom troba les tres direccions de la seva obra edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Valéry— i tasca crítica Fragment d’une métaphysique d’oc Els seus reculls poètics Arma de vertat 1962, Vespèr o la luna dels fraisses 1962 i Obra poètica completa 1981, d’escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels…

Emigrà amb la seva família d’infant a la Gran Bretanya, i es graduà en matemàtiques l’any 1945 per la Universitat de Cambridge L’any següent es graduà al University College de Londres i el 1950 aconseguí el doctorat Professor de matemàtiques en aquesta institució, en fou nomenat titular l’any 1961 La seva aportació més important és la resolució de l’aproximació de nombres algèbrics per nombres racionals aproximacions diofàntiques l’any 1955 mitjançant el teorema que du el seu nom o també teorema de Thue-Siegel-Roth i pel qual l’any 1958 rebé la Medalla Fields L’any 1966 guanyà…

Fundador i director de l’Institut d’Histoire du Temps Présent 1978-91, fou director de recerca al CNRS i secretari general del Comitè Internacional de Ciències Històriques Especialista en història contemporània de França i la Gran Bretanya, és autor de diverses obres d’història política A Social History of England 1851-1990 1991, Le nazisme et le Génocide Histoire et témoignages 1997 i Churchill 1999, i en collaboració amb J-PAzema Vichy et les français 1992, La France des Années Noires 1938-1948 1993, 2 vols i Les années de tourmente Dictionnaire critique 1995 Fou l’editor del…

Periodista, es llicencià en lletres 1939 i durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb el règim de Vichy Utilitzà molts pseudònims, el més famós dels quals, Cécil Saint Laurent , l’emprà per a signar llargues novelles històriques, com el seu best-seller Caroline chérie 1947 Publicà, a més, violents libels Paul et Jean-Paul , 1951, contra Sartre, féu crítica teatral, pintura, guions de cinema, assaigs històrics, etc Amb el seu nom autèntic és autor de Les corps tranquilles 1948, Le petit canard 1954, Les bêtises 1971, premi Goncourt, Histoire égoïste 1976, itinerari intellectual Roman…

Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat…

De família jueva, estudià a París amb AGédalge i ChMWidor Després d’una breu estada al Brasil —on compongué Saudades do Brazil i les obres coreogràfiques L’homme et son désir 1918 i Le bœuf sur le toit 1919— tornà a París, on fundà el Grup dels Sis nom que els donà HCollet, el 1920 Incorporat a l’avantguarda europea, la seva aportació més significativa fou la politonalitat Altres obres notables són La création du monde 1923, música per a la trilogia d’Èsquil Agamemnon, Les Choéphores i Les Euménides , la part musical de l’encíclica de Joan XXIII Pacem in terris , una Suite…

Estudià música a Vic amb Lluís Romeu i orgue a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre-Dame du Bon Secours de Bois Colombes En tornar a Barcelona, fou professor de música a l’Escola Blanquerna i crític musical del diari "El Matí" Entre el 1944 i el 1946 ocupà la plaça de mestre de capella de l’església de Pompeia de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs de la Comissió Abat Oliba amb l’obra Cinc Càntics a la Verge de Montserrat A més, és autor de la cançó El Mariner -que estrenà l’Orfeó del Noya el 1918- i dels Goigs a la Mare de Déu del…

Estudià composició al Conservatori de París amb J Massenet Després de rebre els primers premis de solfeig 1875 i harmonia 1878 en aquest centre, el 1882 guanyà el primer Premi de Roma amb la cantata Edith Des del 1892 fou professor de conjunt vocal al Conservatori de París, on el 1904 substituí S Rousseau a la càtedra d’harmonia Fou director de cor al Teatre Eden 1892 i a l’Òpera de París 1893 El 1900 esdevingué director de l’orquestra de l’Òpera Còmica, i l’any següent, de la Société des Concerts du Conservatoire A més de compondre òpera i música instrumental, dugué a terme l’…

Fou assidu dels cercles literaris i artístics de la França de Lluís XIV Tot i gaudir de la protecció de la noblesa, el reconeixement, sobretot pels Contes et nouvelles en vers 1666 i les Fables 1679, molt sovint utilitzades en composicions musicals, no li arribà fins després de la mort Escriví algunes obres amb acompanyament musical el ballet Les rieurs du beau Richard i el llibret Astrée 1691, amb música de Pascal Collasse JB Lully s’inspirà en el drama de La Fontaine Les amours de Psyché et de Cupidon 1659 per a la tragèdia ballet Psyché amb text de Molière, però en rebutjà un…

Catedràtic d’història a Gant, enllaçà l’estudi de la història medieval del món mediterrani amb l’interès per la colonització d’Amèrica Fou director de l’Institut d’Història de Bèlgica a Roma i del Comitè Interuniversitari per a l’Estudi de Preus i Salaris Entre la seva obra cal destacar treballs referits a l’àmbit català com L’esclavage dans l’Europe médiévale I Péninsule Ibérique-France 1955, “La place de Catalogne dans l’histoire commerciale du monde méditerranéen mediéval”, Revue des Cours et Conférences , XXXIX 1937-38 i “Une taxation d’esclaves à Majorque en 1428 et la…