Resultats de la cerca
Es mostren 3387 resultats
Baells
Municipi
Municipi de la Llitera, als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça.
Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble 116 h agl…
Qüestions de Vida Cristiana
Publicacions periòdiques
Revista de reflexió cristiana, de formació i informació teològica i religiosa, fundada i editada a Montserrat el 1958.
Publicada en format de llibre, amb una periodicitat de cinc vegades l’any i una tirada d’uns dos mil exemplars, fou dirigida per Evangelista Vilanova des del seu inici fins l’any 1997, en què fou substituït per Joan Vinyeta, també monjo de Montserrat, i actualment n'és el director Andreu Marqués Inicialment de caràcter miscellani, aviat es convertí en monogràfica per exigències de la censura Durant una època fou editada per l’editorial Estela 1960-69 i actualment és editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat N'apareixen 4 números l’any, i els seus collaboradors sempre han…
Dominique-Catherine Pérignon
Història
Militar
Militar francès.
De família noble, passà a l’exèrcit del Rosselló, on es distingí per les seves accions en la Guerra Gran i fou ascendit a general de divisió desembre del 1793 Es destacà en l’atac al Voló, que obligà les tropes de Carles IV d’Espanya a retirar-se a l’altra banda de la frontera Collaborà a la presa de la Jonquera i del castell de Bellaguarda 1794 amb el general Dugommier, i quan aquest morí a la batalla de Mont-roig el succeí com a general en cap de l’exèrcit del Rosselló i s’apoderà de Figueres, que es reté sense resistència novembre del 1794, i de Roses febrer del 1795 Després de la pau de…
Luis de Beaumont y de Navarra
Història
Comte de Lerín, conestable de Navarra.
Cap del bàndol beaumontès, després de la reconciliació d’aquest amb Joan II de Catalunya-Aragó, acompanyà el rei amb forces navarreses a la campanya de l’Empordà i fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 L’any següent es casà amb Elionor d’Aragó, filla illegítima de Joan II Però des del 1469 entrà de nou en conflicte amb el rei, que seguí la política a favor dels agramontesos Obtingué, però, la protecció del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, a qui era d’utilitat en les seves mires envers Navarra Des del 1494 estigué en guerra contra els reis de Navarra Caterina I i Joan d’Albret…
Monsieur Espenan
Història
Militar
Militar francès.
En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa Representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona juliol del 1640 i en el pacte de Ceret setembre del 1640, celebrats amb el representant de la generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV Al desembre del 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez,…
Tomàs Cerdà de Tallada
Dret
Jurisconsult.
Cavaller, senyor de Cerdanet Doctor en drets, fou successivament advocat de presos de València 1568-80, advocat fiscal del consell reial, oïdor civil de l’audiència de València —càrrec del qual fou destituït pel lloctinent de València marquès d’Aitona— i regent del Consell d’Aragó després del 1604 Escriví, entre altres obres, Visita de la cárcel y de los presos 1574, interessant per la descripció del sistema penitenciari i de la seva opinió sobre el pres i la pena, Verdadero gobierno de la monarquía de España 1581, Viriloquium en reglas de estado 1604, Repartimiento sumario de la jurisdicción…
Alfons de la Cavalleria
Dret
Jurista, conseller de Ferran II de Catalunya-Aragó des de l’època del seu casament amb Isabel de Castella.
Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El 1486 fou encarregat de…
Berenguer Carròs
Història
Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles.
Estigué al servei del rei Robert de Nàpols Durant les lluites d’aquest contra el rei Frederic de Sicília fou enviat a l’illa de Gerba, però una contraordre el féu retornar a Trapani 1314 A la conquesta de Sardenya es distingí pels seus actes en defensa de l’infant Alfons Fou capità de la gent de guerra de Bonaire, collaborà amb el seu pare i, en morir Felip de Saluzzo, fou nomenat governador general 1324 Es mostrà particularment sever en la repressió de la revolta de Sàsser condemnà el rebel Doria i detingué el marquès Federico Malaspina 1326 Tingué extensos feus a Sardenya, entre els quals…
Luis Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX Fou virrei de Sicília 1677-78, i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella Influí poderosament dobre el rei li féu canviar de confessor i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona Quan aquest morí, es decantà pels Borbó Mort Carles II 1700, ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya 1701, tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet que hi provocà…
Margarida de Montferrat
Història
Comtessa d’Urgell, segona muller de Pere II d’Urgell (vers el 1378).
Era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d’Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III Fou mare del comte Jaume II d’Urgell, i, vídua 1408, l’influí en el govern comtal i en la seva pretensió al tron reial, arran del compromís de Casp 1412 Hom li atribueix d’ésser instigadora de la rebellió del seu fill contra Ferran I de Catalunya-Aragó 1413, que acabà amb la rendició de Balaguer i l’empresonament de Jaume d’Urgell Li foren confiscats els béns tanmateix, el rei atorgà, a ella i a les dues filles solteres, 5 000 florins anuals 1414 Residí a Saragossa i a Morella, on ordí una…