Resultats de la cerca
Es mostren 3921 resultats
Coordinadora de Presos en Lluita
Història
Organització espanyola de reclusos per delictes comuns.
Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències…
Expansión
Periodisme
Diari fundat a Madrid el 1986.
És especialitzat en informació empresarial, econòmica i financera, i ha aconseguit estar en el primer lloc de difusió en el seu segment de mercat Amb l’edició de cap de setmana es distribueix Expansión y Empleo , un suplement amb informació sobre el mercat de treball, i mensualment apareix el suplement Fuera de Serie , amb continguts d’oci, luxe i estil de vida L’any 2003 va renovar el seu web,el seu disseny gràfic i els seus continguts, amb la incorporació de notícies referents a la política, a l’educació, al medi ambient, a la cultura, etc El 2007 va ser considerat, per quart any consecutiu…
estructura
Política
Sociologia
Conjunt d’una societat, un grup, etc, en ordre a llur estabilitat i permanència en el temps.
Els elements estructurals fonamentals en tota organització social són el rol o paper social que fan els individus i que perdura més enllà d’ells mateixos, el subgrup que aglutina orgànicament els membres de la societat, la norma social codi regulatiu que expressa els valors culturals d’un grup i ajuda a la integració de les persones en un sistema d’interacció social i tota una sèrie d’altres factors quasi-estructurals jerarquització i organització dels subgrups, distribució i normes de la propietat, sistema de retribucions socials, etc Com a tal, l’estructura cerca de resoldre…
estiueig
Turisme i lleure
Acció de passar l’estiu o una part de l’estiu en un indret distint del lloc habitual de residència.
Hom el distingeix del turisme i de la residència secundària Hàbit generalitzat en la burgesia barcelonina del s XIX, s’anà desenvolupant a València i a Perpinyà i a d’altres ciutats de l’interior Vic, Manresa, Lleida, Alcoi i sobretot litorals i prelitorals, de Figueres a Elx, com també a les Balears Hom estiuejava a mar qualsevol indret proper a una platja, de Canet del Rosselló a Salou, de Vinaròs a Torrevella o a muntanya Aquest darrer tipus s’anà allunyant, a Barcelona, de la ciutat la Serralada Litoral Vallvidrera, la Prelitoral Montseny, la Transversal voltants d’Olot, els Prepirineus…
llei de bronze del salari
Economia
Teoria referent al salari en una economia capitalista, formulada el 1869 pel socialista alemany Ferdinand Lassalle.
Es basa en l’afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc coincideix amb les formulacions d’Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre Si es troben per sobre d’aquest nivell, l…
classificació decimal
Arxivística i biblioteconomia
Sistema d’ordenació, la més coneguda i divulgada de totes les bases de classificació bibliogràfica.
En fou l’inventor el bibliotecari nord-americà Melvil Dewey, que en publicà la primera edició l’any 1876 Divideix en deu grups el conjunt dels coneixements humans i els dóna com a símbol les xifres del 0 al 9 0 Obres Generals 1 Filosofia 2 Religió 3 Ciències Socials 4 Filologia 5 Ciències Pures 6 Ciències aplicades 7 Belles Arts 8 Literatura 9 Geografia, Història, Biografia Cada grup es divideix en deu altres grups que, alhora, se subdivideixen i precisen cada vegada més la matèria Aquesta classificació esdevingué ràpidament popular El 1905, l’Institut International de…
Josep M. Esquirol i Calaf
Filosofia
Filòsof.
Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes 1994, Tres ensayos de…
Jeffrey C. Alexander
Sociologia
Destacat pensador i sociòleg nord-americà.
Professor emèrit del departament de sociologia de la Universitat de Califòrnia Actualment dirigeix el departament de sociologia de la Universitat de Yale, on segueix desenvolupant la seva tasca docent i investigadora És codirector, juntament amb Ron Eyerman, del Center for Cultural Sociology de la mateixa universitat Els seus treballs tracten aspectes relacionats amb la sociologia cultural, la teoria sociològica i la política En aquest darrer àmbit, la seva obra The Civil Sphere 2006 ha tingut un notable ressò i ha influït ostensiblement en debats d’actualitat a l’entorn de qüestions…
Eunice Kennedy Shriver
Sociologia
Activista i filantropa nord-americana, de nom de soltera Eunice Mary.
Filla de Joseph Patrick Kennedy i cinquena de nou germans entre els quals John Fitzgerald Kennedy , Robert Kennedy i Edward Moore Kennedy , el 1943 es graduà en sociologia a la Universitat de Stanford i posteriorment treballà en programes socials i per a disminuïts i associacions benèfiques Casada amb el polític demòcrata Sargent Shriver, ambaixador a França en 1968-70 i candidat a la vicepresidència del Partit Demòcrata el 1972 El 1957 accedí a la vicepresidència de la Fundació Joseph P Kennedy, des de la qual donà un fort impuls a la recerca sobre la disminució psíquica i al…
Auguste Marie François Beernaert
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga aconseguí la…