Resultats de la cerca

Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, i catedràtic de gramàtica a la Universitat de València 1565-66, 1572-73 Hi fomentà la difusió de texts d’Erasme, de qui era un fervent admirador malgrat la censura de la Inquisició, amb l’edició d’ Epitome copiae verborum 1552 i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 15544 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició erasmista impresa a València al segle XVI i el fonament de l’escola de tractadistes d’urbanitat del segle XVII Divulgada l’obra d’Erasme…

Net de Francesc Yago i fill i deixeble de Francesc Martínez i Yago Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles Com a creador es dedicà a l’anecdotisme històric, en obres molt difoses, com La tornada del torneig Museu de Belles Arts de València i Guzmán el Bueno 1884 Museo de Arte Contemporáneo, Madrid Fou també un retratista molt cotitzat en els ambients aristocràtics de Madrid el seu Retrat del pare obtingué medalla d’or en una exposició internacional de Munic Guanyà primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid amb els olis Educació del príncep don Joan 1878 i Doña Inés de Castro 1887…

Féu els estudis de medicina a Barcelona i després es doctorà a Madrid A partir del setembre del 1936 i com a comissari de sanitat de la Generalitat, promogué el decret de legalització de l’avortament desembre del 1936, i volgué instituir un Institut de Ciències Sexuals El 1937 dimití del càrrec de director general de sanitat i el mateix any fou nomenat sotssecretari de sanitat pel govern de la República El 1938 representà, a Ginebra, el govern espanyol en el Congrés Mundial de la Pau Collaborà en diverses revistes anarquistes i, especialment, fou el responsable del consultori…

Vida i obra Era fill de Jaume Marc i germà de Pere Intervingué en diverses accions militars, entre les quals el setge de Morvedre 1365, ja adobat a cavaller, i li foren encomanades missions diplomàtiques a Navarra i a Mallorca El 1393 fou nomenat mantenidor dels primers jocs florals per Joan I, càrrec que tornà a ocupar el 1399 La seva obra literària comprèn tres poemes allegòrics, sis poesies breus i un diccionari de rims Els poemes llargs, escrits en versos apariats, són el Debat entre Honor e Delit , escrit al setge de Morvedre, de sentit cavalleresc, La joiosa garda , del 1371, amb la…

Deixeble del pintor Ermengol Ballvé i dels escultors Josep Janés i Antoni Miró i Roca Se n'anà aviat a Madrid ~1885, on residí uns quants anys El curs 1890-91 estudiava a la Llotja barcelonina Es presentà amb un Retrat a la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona, el 1894 Aquell any, a Tarragona, conegué Santiago Rusiñol, que l’any següent el protegí a París, on Mani anà, pensionat per l’ajuntament de Tarragona, acompanyat del seu amic el pintor Pere Ferran Novament a Madrid, el 1896 envià un Cap d’estudi a la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona es relacionà amb alguns…

Començà la seva carrera al grup de teatre Footlights, de la Universitat de Cambridge, i a la televisió, on el 1986 actuà al costat de Kenneth Branagh, que en cinema la dirigí quatre vegades Henry V 1989, Dead Again 1991, Peter’s Friends 1992 i Much Ado About Nothing 1993 Entre la seva filmografia també destaca Howards End 1992, amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu, Remains of the Day 1993, In the Name of the Father 1994, Carrington 1995, Sense and Sensibility 1996, per la qual obtingué l’Oscar al millor guió adaptat per la seva versió de la novella de Jane Austen, la sèrie de…

Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de…

Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d' El Rovell de l'Ou Estudià a Roma 1896-98, on fou deixeble de Ramon Tusquets De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900 Allà fixà la seva residència, malgrat que féu freqüents viatges a…

De mare d’origen holandès i de pare anglès, fou el segon de nou fills d’una família de recursos migrats Encara adolescent, treballà en una impremta Molt aviat, però, es decantà cap al periodisme i fou director del diari Brooklyn Daily Eagle 1846-48 Anà a Nova Orleans 1848 per tal de treballar en el diari Crescent , i allà descobrí la diversitat i la grandesa dels Estats Units d’Amèrica i, en certa manera, clausurà el seu període de periodista a Nova York A desgrat d’una forta incomprensió en el moment de la seva publicació, a Leaves of Grass 1855 emprengué —i l’aconseguí— una…

A Barcelona, l’ofici dels ollers formà part com a confraria del Consell de Cent, des de la seva formació el 1257 El gremi, organitzat el 1304 i format per ollers, gerrers i rajolers gerrer, rajoler, era sota l’advocació de sant Hipòlit Rebé ordinacions municipals els anys 1314, 1320 i 1335 Fou el primer gremi de la ciutat que establí l’examen de mestria 1389 i el 1402 obtingué nous privilegis El 1531 se'n separà l’ofici d’escudellers, el qual mantingué amb el dels ollers una sèrie de rivalitats fins al final del segle XVI Els ollers-gerrers-rajolers obtingueren ordinacions de Felip II el 1599…