Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Joan Manuel Gisbert i Ponsole
Literatura catalana
Dramaturg i narrador.
Director i autor teatral, ha escrit en aquest àmbit les obres Post-mortem 1983, Pleniluni de cera i altres peces 1983 i Màgic concert i altre peces 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985 Ha publicat una extensa obra en narrativa juvenil, en català i castellà, com El talismà de l’Adriàtic amb A Ruano, 1992, L’arquitecte i l’emperador d’Aràbia 1993, El mag d’Esmirna 1994, Tren elèctric, 5 L’últim enigma amb S Campillo, 1994, Històries secretes de l’espai 1995, La frontera invisible 1995, L’enigma de la noia adormida 1995, La veu de matinada premi Edebé de literatura juvenil 1995, Els…
Bonifaci VII
Cristianisme
Papa; elegit el 974 enfront de Benet VI; deposat pels partidaris de l’emperador Otó II, fou novament elegit (984) enfront de Joan IX, amb l’ajuda de l’emperador bizantí Basili II.
És considerat antipapa
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
La promoció social
La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…
Sant Hipòlit de la Salanca
Sant Hipòlit de la Salanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a la riba sud de l’estany de Salses.
El sector més pròxim a l’estany és, en part, cobert d’aiguamolls Hi ha 967 ha conreades, la major part de les quals dedicades al conreu de la vinya 794 ha, bona part de la qual es destina a l’elaboració de vins amb denominació d’origen 425 ha També hi ha albercoquers 139 ha, presseguers 9 i hortalisses 22 de carxofes, 19 d’escaroles, 6 d’api els hivernacles són en progressió Hi ha una empresa de transports i una de construcció Hi ha una certa activitat pesquera a l’estany de Salses, vora el qual hi ha un grup de barraques de pescadors i un centre nàutic El poble 1 011 h agl 1982, politans ,…
Foggia
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia.
La seva situació al centre del Tavoliere di Puglia, lloc d’encreuament de vies de comunicació, n'ha afavorit el desenvolupament, fins al punt que ha esdevingut el primer centre distribuïdor de gra blat del Mezzogiorno adriàtic italià És una ciutat d’aspecte modern, reconstruïda després del terratrèmol del 1731 L’àrea central és compresa entre la Via Arpi i el Corso Garibaldi, amb el centre administratiu a la Piazza Cavour i el comercial al Corso Giannone Cap a l’est hi ha el Piano delle Fosse on és emmagatzemat el blat, que separa del nucli urbà una àrea d’eixample…
Braga
Ciutat
Capital del districte homònim, a la regió de Minho, Portugal.
És situada en una plana a la vora del riu Este És centre administratiu i mercat agrícola de la regió, amb una modesta activitat industrial Arquebisbat amb pretensió al títol de primat de les Espanyes, té la catedral del segle XII, refeta al XIV i al XVIII Prop de la ciutat hi ha el santuari de Jesús do Monte, lloc turístic i de pelegrinatge Fundada probablement pels cartaginesos al segle III aC, els romans l’anomenaren Bracara Augusta pel fet d’ésser situada al país dels bràcars i per l’emperador August, i en feren un centre militar i administratiu Als segles V i VI fou la…
Auxerre
La catedral d’Auxerre (segles XIII-XVI) vista des del riu Yonne
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, capital del departament de Yonne.
Construccions mecàniques i elèctriques acumuladors, indústria alimentària Té un laboratori d’assaig industrial Antiga capital dels sènons, anomenada pels romans Autissiodorum Fou ocupada pels francs el 486 Al segle X es convertí en seu d’un comtat d’Auxerre que passà, ensems amb el de Nevers, a una branca dels comtes palatins de Borgonya 987 i que esdevingué possessió de Pere de Courtenay, emperador de Constantinoble 1184, dels comtes de Chalon 1273 i del rei de França Carles V 1370 El 1435 la pau d’Arràs l’atribuí als ducs de Borgonya, que la posseïren fins a la mort de Carles el Temerari…
dinastia antonina
Història
Dinastia d’emperadors romans que començà amb Nerva (96) i acabà amb Còmmode (192).
No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses…
Ettore Pignatelli Caraffa
Història
Primer comte (1505) i després duc (1527) de Monteleone i comte de Borrello.
Al servei de la cort de Nàpols —fou ambaixador d’aquesta prop de Ferran II de Catalunya-Aragó—, en ésser incorporat el regne a la corona catalanoaragonesa exercí càrrecs importants al servei dels virreis L’any 1507 fou nomenat membre de la Cambra de la Sumària Prengué part en la campanya contra Venècia i fou fet presoner a Ravenna 1512 pels francesos i enviat a França Fou alliberat per la intercessió del seu amic Francesc de Paula El 1517 Carles V el nomenà virrei de Sicília, càrrec que exercí fins a la seva mort El 1530 tingué lloc la donació per part de l’emperador de les illes…