Resultats de la cerca

Vers el 1821 anà a París, on ingressà en la companyia de Manuel de Pópolo Vicente García, amb la qual recorregué l’Amèrica del Nord Cantà a Nova York, però assolí molt més èxit com a guitarrista, i abandonà el cant Actuà amb fortuna a Londres, París —on conegué Rossini, Victor Hugo, Paganini, etc—, Malta, Egipte, etc Féu concerts a Barcelona 1833 i a València, on arribà després d’un naufragi, i s’establí a París

Per un acord entre el seu pare i el rei lleonès Ramir II, es casà amb el fill d’aquest, Ordoni III, a la mort del qual es casà amb el rei Ordoni IV I encara, vídua d’Ordoni IV, es casà per tercera vegada, aquest cop amb el rei Sanç II de Pamplona Sobrevisqué al seu marit i intervingué en afers polítics durant els regnats del seu fill, Garcia IV, i del seu net, Sanç III

Filla del comte d’Aragó Galí III, aportà en dot el comtat d’Aragó al rei de Pamplona Garcia III i transmeté els seus drets al seu fill Sanç Garcés II El matrimoni fou dissolt, però reconeguda la legitimitat de la descendència Aragó restà vinculat a Navarra fins que el testament del besnet d’Andregot, Sanç III de Pamplona mort el 1035, li restiuí la independència, i el convertí en regne per al seu fill Ramir

Fou canonge de Guissona Entre altres obres, hom li atribueix un Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, potser en prosa, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia En 1610-20 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre de màximes en vers Selva de vàries sentències, d’intenció moralitzadora i de caràcter popular, del qual fou publicada només una petita part Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències, 1623

El desembre de 1931 hi tingueren lloc els fets de Castilblanco , en què una manifestació de camperols acabà assassinant els quatre guàrdies civils del poble

Fou monjo benedictí del monestir de San Martín de Madrid i cronista de l’orde Nomenat abat de Ripoll, hi renuncià Home patològicament molt retret, dedicà una gran part de la seva vida a l’estudi i adquirí una cultura enciclopèdica Ajudà eficaçment BJFeijoo en l’elaboració de les seves obres i defensà les seves idees Demostración crítico-apologética en defensa del Theatro crítico Universal , 1732 Féu estudis sobre la llengua gallega i hom el considera un precursor del galleguisme La seva obra, molt copiosa, resta en gran part inèdita

Desenvolupament enciclopèdic La collecció bibliogràfica fou creada a Palma el 1835 per iniciativa de la Societat Econòmica d’Amics del País S’obrí el 1847 quan s’ajuntà amb els fons de la Biblioteca Pública, creada amb la finalitat de recollir els llibres dels convents tancats després de la desamortització de Mendizábal La seva primera seu fou el convent de Montision L’interès historiogràfic de la Biblioteca Pública de Mallorca rau en el seu fons antic, d’una gran riquesa i un dels més importants de l’Estat espanyol 1312 manuscrits, 724 incunables i 24400 obres impreses entre els s xvi i…

Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim ↑ Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà un Compendio de la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades 1840 i fou editor de revistes entre les quals “El Genio” i obres representatives del romanticisme

Fou fundat el 27 d'octubre de 1901 a partir de la fusió del Club Catalunya i l'Espanyol Infantil També hi sobresortien Romà Forns, posteriorment una altra figura del Barça, i el porter Marial Jugadors notables eren Casanovas, Pons, Gutiérrez, Gost, Cuervo, Duran, Font, Bosch, Mainó, Rener, Salazar i Garcia Fou un dels clubs fundadors de l’Associació Catalana de Clubs de Futbol 1902, més tard Federació Catalana Participà en la Copa Barcelona 1902-03 i tot seguit es dissolgué

Impulsat per Ediciones Rápidas, també responsable de Dicen Tractava tots els esports, però principalment el futbol, des de la primera divisió fins a la segona categoria regional del Campionat de Catalunya Es publicava cada dilluns i en fou director Julián Mir, que tenia com a collaboradors els redactors Joan Garcia Castell, Santiago Codina, Joma, Manuel del Arco, Navarro Salanova, Morris, Monsalve Justo Conde i Luis Lainz i els dibuixants Peñarroya i Cifré Com a mínim se’n publicaren 718 números