Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
Giselher Wolfgang Klebe
Música
Compositor alemany.
Es formà a Berlín amb K von Wolfurt i acabà els estudis, després de la guerra, amb J Rufer i B Blacher 1946-51, mentre treballava a Ràdio Berlín A partir del 1957 s’establí a Detmold com a professor de composició Obtingué nombrosos premis i fou membre de les acadèmies de les arts d’Hamburg i del Berlín Oest Si bé inicialment militava en l’avantguarda musical, posteriorment desenvolupà un estil més suau i de caràcter romàntic, també en el conreu de l’òpera, fluctuant entre les propostes de HW Henze i la radicalitat de K Stockhausen o A Reinmann El seu llenguatge plenament serialista durant els…
Jaroslav Kvapil
Música
Compositor, director d’orquestra i pianista txec.
Fins el 1909 estudià a l’Escola d’orgue de Brno amb M Kuhlová piano i L Janácek composició Posteriorment 1911-13 es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb Teichmüller piano i Reger composició Inicialment es dedicà durant un curt període a la carrera pianística, i el 1919 ja dirigia la Societat Filharmònica de Brno Feu classes en aquesta ciutat i esdevingué professor de composició a l’Escola de Música i també al Conservatori 1920-47 Fins el 1957 ensenyà a l’Acadèmia Janácek Com a compositor excellí en el conreu de les formes tradicionals, sobretot la variació, i tingué un gran domini del…
Grace Mary Williams
Música
Compositora gal·lesa.
Es graduà en música a Cardiff el 1926 Continuà els seus estudis amb R Vaughan Williams al Royal College of Music, i el 1930 fou alumna d’Egon Wellesz a Viena L’any següent s’installà a Londres, on es dedicà a l’ensenyament musical Establerta a Galles el 1947, continuà la seva tasca compositiva i impartí classes de música al College of Music and Drama de Cardiff La major part de les seves obres són orquestrals, de vegades amb una part per a veus Del seu catàleg destaquen la Simfonia número 1 , la Simfonia número 2 , la Sinfonia concertante , per a orquestra i piano, dos concerts -…
Christian Gottfried Thomas
Música
Trompista, compositor i editor alemany.
Després de finalitzar els estudis musicals al Gymnasium de Bautzen anà a Leipzig, on inicià una doble activitat la de promotor de concerts i la d’editor El seu ideari empresarial en aquest darrer camp representà un innovador enfocament del negoci de l’edició musical, manifestant prioritàriament la necessitat de protegir els drets dels compositors sobre les seves obres per tal d’evitar-ne les còpies illegals Entorn del 1776, i amb aquesta premissa, fundà una editorial segons un sistema en què l’editor esdevenia l’únic dipositari dels manuscrits i responsable de la seva custòdia,…
Johann Peter Salomon
Música
Violinista, compositor, director i empresari alemany.
Rebé les primeres classes de violí del seu pare i inicià la seva vida professional com a violinista de l’orquestra de la cort de Bonn El 1764 el príncep Enric de Prússia el nomenà director musical de la seva cort a Rheinsberg L’any 1781 s’establí a Londres, on assolí un notable èxit com a violinista i també com a director d’orquestra A partir de llavors orientà les seves activitats cap a l’organització i promoció de sèries de concerts Establí una sòlida amistat amb J Haydn, a qui encarregà la composició de les simfonies núm 93 a la 104, les cèlebres simfonies londinenques,…
Joseph Boulogne Saint-Georges
Música
Compositor, director i violinista francès.
Fill d’un terratinent francès i una esclava africana, visqué al Carib fins a deu anys, que es traslladà a França Emprengué llavors la seva formació musical amb el cèlebre violinista JM Leclair i el compositor FJ Gossec El 1769 Gossec el nomenà primer violí del Concert des Amateurs, una de les orquestres més reconegudes de París i de la qual era el director En aquesta època s’inicià en la composició i obtingué un especial ressò amb obres com els concerts per a violí opus 2 i les simfonies concertants -reeixida revisió del concerto grosso barroc segons l’estètica de l’època- Del…
Anton Raaf
Música
Tenor alemany.
Destinat al sacerdoci, quan encara era un nen començà a cantar en els drames que els jesuïtes organitzaven al seu collegi de Bonn El 1736 anà a Munic, on treballà al servei del príncep elector de Colònia i estudià cant, i l’any següent, a Bolonya, per ampliar els seus coneixements Durant el període 1742-52 actuà en diversos teatres europeus El 1753 era al servei de la cort portuguesa a Lisboa i el 1755 es traslladà a Madrid Abandonà la Península Ibèrica el 1759 per anar a Nàpols Durant els anys seixanta fou un dels cantants més importants d’Itàlia i el 1770 entrà al servei de Carles Teodor a…
Alessio Prati
Música
Compositor italià.
Inicià els estudis musicals amb P Marzola, mestre de capella a la catedral de Ferrara, i els continuà del 1768 al 1774 al Conservatori de Nàpols Durant els anys següents es traslladà primer a Roma, i després a França Passà dos anys a Marsella abans d’anar a París, on fou mestre de capella i de cant del duc de Penthièvre A la capital francesa, el 1779 estrenà l’òpera L’école de la jeunesse al Théâtre-Italien El 1783 es traslladà durant uns quants mesos a Sant Petersburg, a la cort del gran duc Pau de Rússia, on oferí tres concerts, en un dels quals presentà l’oratori Giuseppe…
Jan Antonín Koželuh
Música
Mestre de cor i compositor bohemi.
El 1748, per intercessió del comte Kolowrat-Krasowsky, fou enviat a Breznice, on estudià i fou infant de cor a l’escola dels jesuïtes, i més tard 1754 o 1755 a Praga, on fou alumne de J Seger Posteriorment exercí de mestre de capella a Rakovník 1760 i de cantor a Velvary 1761-62 El 1763 es traslladà a Viena per estudiar amb FL Gassmann i ChW Gluck, però aviat tornà a Praga 1766, on fou un afamat professor de piano i de cant El 1769 era mestre de cor a l’església de Sant Francesc, i el mateix any s’estrenà com a compositor teatral Finalment passà a exercir com a director de cor a la catedral…
Pieter Hellendaal
Música
Violinista, compositor i organista holandès.
Treballà en diverses ciutats, com ara Utrecht organista a l’església de Sant Nicolau, 1732, Amsterdam 1737 i Leiden 1749-51 Estudià amb G Tartini a Itàlia Per manca de perspectives de feina a Holanda, el 1752 s’establí a Anglaterra, on participà molt activament en la vida musical Tocà els solos de violí de l' Acis and Galatea de GF Händel 1754 i, el 1760, succeí a Charles Burney com a organista a St Margaret’s, a Oxford L’any 1762 es traslladà a Cambridge, on treballà com a intèrpret i professor de violí i de teoria Moltes de les seves obres segueixen els patrons establerts pel Barroc italià…