Resultats de la cerca
Es mostren 2250 resultats
Jaume Pla i Pallejà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador, dibuixant i pintor.
Autodidacte Exposà l’any 1932 a Terrassa i exercí com a crític d’art a El Dia d’aquella ciutat L’any 1934 exposà a Barcelona El 1945 foren publicats els primers llibres amb gravats seus Les coses benignes , de Ruyra, Arcàdia sense mite , de R Benet, i 20 tannkas , de Carles Riba Perfeccionà els coneixements de gravat i illustrà Tristeta , d’Emili Vilanova 1947 Dos anys després, ajudat per Víctor M d’Imbert, llançà la Collecció de Gravats Contemporanis de La Rosa Vera en tirada de cinquanta exemplars, amb els quals contribuí a estendre aquesta tècnica entre molts artistes catalans També ha fet…
Ramon Pintó i Lliràs
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Estudià al seminari d’El Escorial Formà part del bàndol constitucionalista, i integrà les milícies liberals a Madrid Participà en la batalla del Trocadero 1823, on els Cent Mil Fills de Sant Lluís derrotaren la darrera resistència i posaren fi al Trienni Constitucional Per fugir de la reacció absolutista, s’exilià a Cuba, on treballà com a crític d’art i de teatre Dirigí la redacció del Diario de la Marina 1844, i el mateix any fundà el Liceo Artístico Literario de La Habana, que també dirigí Vinculat al moviment independentista cubà, després del fracàs de Vuelta Abajo 1852, la…
Lluís Pessa i Cortada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
Es formà a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1950-55, i posteriorment es traslladà a París, on estudià gravat i litografia És considerat un dels artistes més destacats en l’aiguafort i la serigrafia Feu la primera exposició individual l’any 1957, i participà en els Salons de Maig i a les Biennals Hispanoamericanes En la dècada del setanta, s’orientà cap a la pintura i la litografia Fou professor de l’Escola Massana També fou dibuixant de cartells de cinema i de teatre, i publicà diversos llibres d’edició limitada amb gravats, litografies i xilografies que comptaren amb la…
Germà Lorente i i Guarch
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Llicenciat en dret, publicà la novella Luz en la distancia 1954 i fou crític cinematogràfic en les publicacions Imágenes 1954-61, Cine Mundo , Bages 1953-63, Arcinema 1956-60, Arte nuevo Revista cinematográfica 1958 i Otro Cine 1952-75 Després s’associà amb Enric Esteban per constituir la distribuïdora i productora Este Films Des del 1956 hi treballà com a productor executiu i coguionista d’ Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, A sangre fría 1959, Joan Bosch i No dispares contra mí 1961, José María Nunes, abans de rodar el seu primer llargmetratge, Antes de anochecer…
,
Mark Ravenhill
Teatre
Dramaturg anglès.
Estudià literatura anglesa i teatre a la Universitat de Bristol A la dècada dels anys noranta es convertí en un dels dramaturgs britànics d’èxit més controvertits, i fou catalogat pel crític Aleks Sierz com un dels tres principals representants juntament amb Sarah Kane i Anthony Neilson del que Sierz anomenà teatre in-yer-face , que als anys noranta es caracteritzà per produir obres amb representacions explícites de la violència i el sexe La seva producció se centra en personatges contemporanis a l’autor, amb temàtiques socials i polítiques d’actualitat, com ara la diversitat…
José de la Vega Pozo
Dansa i ball
Ballarí flamenc, coreògraf, pedagog i estudiós.
Arribà a Barcelona l’any 1953, i Juan Germán Schroeder li presentà Emma Maleras, a la companyia de la qual debutà El 1955, el balletòman Alfons Puig li féu d’enllaç amb la companyia de Pilar López El 1957 fundà la seva pròpia companyia i el 1958 el crític Sebastià Gasch el situà en l’òrbita de Vicente Escudero, de qui ha estat el principal hereu en el flamenc català Fundà l’Escuela de Baile Flamenco José de la Vega 1975, al carrer d’Aribau, d’on han sortit importants valors d’aquest art a Catalunya El 1961 rebé el Premio Nacional de teatre per la coreografia La saeta Habitual de…
Ernesto Teodoro Moneta
Periodisme
Política
Periodista i pacifista italià.
Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i…
Arthur M. Schlesinger

Arthur M. Schlesinger
©
Historiografia
Historiador nord-americà.
Estudià a la Philips Exeter Academy i es graduà a Harvard 1938, universitat en la qual exercí la docència del 1946 al 1961 Aquell mateix any, fou escollit a l’American Academy of Arts and Letters Durant la Segona Guerra Mundial ocupà els càrrecs d’oficial d’informació militar i d’oficial de serveis estratègics Fou un dels fundadors de l’organització American for Democratic Action, i es mostrà sempre actiu a favor del partit demòcrata, escrivint, entre d’altres, nombrosos discursos per a les eleccions presidencials Se'l considerà la veu del liberalisme dels Estats Units durant la Guerra Freda…
Eduardo Haro Tecglen
Literatura
Periodista castellà.
Graduat per l’Escola Oficial de Periodisme 1943, inicià la seva carrera professional en la secció d’esports del diari “Informaciones”, on treballà fins el 1945 Posteriorment fou corresponsal de l’agència EFE a Tetuan i del diari “Informaciones” a París De 1964 a 1980 fou redactor de la revista “Triunfo”, on assumí la direcció de “Tiempo de historia” 1974-78 També collaborà en les publicacions “Sol de España”, de Màlaga, i en els setmanaris “Sábado Gráfico”, i “Hermano Lobo” i posteriorment com a crític de teatre, columnista i editorialista per al diari “El País”, fins a la seva…
Hans-Peter Feldmann
Art
Artista alemany.
Inicià el seu treball els anys seixanta Entre el 1968 i el 1980, la seva obra es formalitzà en objectes i imatges seriats que es basen en el concepte de plagi, la creativitat de la còpia i l’apropiació d’elements de la vida quotidiana, com a crítica al món de l’art i de la cultura L’any 1980, a conseqüència d’aquest treball crític, obrí una botiga de records i curiositats a Düsseldorf L’any 1990 es reincorporà al món de l’art, i qüestionà la iniquitat de les imatges, dels valors culturals i de la producció massiva Durant aquesta dècada, mantingué l’actualitat del moviment de performances dels…