Resultats de la cerca
Es mostren 5427 resultats
anticresi
Dret civil
Dret real que hom constitueix sobre un bé immoble del deutor en garantia d’una obligació i que autoritza el creditor d’aquesta a percebre els fruits del bé immoble afectat, per tal d’aplicar-los al pagament dels interessos, i, després, a l’amortització del capital.
L’anticresi és admesa amb aquest caràcter de dret real per la doctrina predominant a Espanya, França, Alemanya i altres països Contràriament, la doctrina italiana considera que el pacte o contracte anticrètic només produeix un simple dret personal En general la doctrina moderna considera aquesta institució com un procediment rudimentari del crèdit Són drets de l’anticresista, o creditor anticrètic percebre els fruits, amb l’obligació d’aplicar-los al pagament dels interessos i després del capital retenir la finca, si així ha estat establert en el contracte promoure la venda de l’…
Església del Pont (Balaguer)
Art romànic
Sant Pere d’Àger tingué drets, a més de sobre l’església de Santa Maria de la Suda, sobre una altra església balaguerina, l’origen de la qual es desconeix, situada vora el pont de la ciutat, a la riba esquerra del riu El 1202, almenys, ja existia en aquesta data, l’abat d’Àger Ramon de Rubió encomanà al capellà de la Suda el culte i la custòdia d’aquesta esglesiola situada, possiblement, on avui hi ha el convent de Sant Domènec L’església del pont estava sota la jurisdicció exclusiva d’Àger i no hi tenia cap dret el bisbe urgellenc Es desconeix l’advocació d’aquesta capella i no…
‘Alī ibn Ḥammūd de Còrdova
Història
Califa de Còrdova (1016-18), conegut també amb el nom d’al-Nās.
De família no omeia, ‘Alī era senyor de Ceuta i de Tànger El partit eslau de Còrdova, capitanejat per Ḥayrān, l’atragué a fi de destronar el califa berber Sulaymān i de restaurar Hišām II, del qual pretenia ésser l’hereu Després de prendre Màlaga es dirigí a la capital, on entrà el 1016 Semblant-li segura la mort de Hišām II, es proclamà califa i instaurà un règim tolerant fins que una coalició, formada per Muǧāhid de Dénia, Hayrān, el rei de Saragossa i el comte Ramon Borrell de Barcelona, li suscità un nou adversari, ‘Abd al-Raḥān IV Fou finalment assassinat i el succeí el seu germà al-…
Pipí I d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània (817-838).
Fill de l’emperador Lluís I el Piadós, rei de França, i de la seva muller Ermengarda Governà el país en nom del seu pare des del 814 El 817 rebé, ja de manera permanent, el govern, a títol de rei, d’Aquitània, la marca de Tolosa i alguns comtats a la Borgonya El nou repartiment que el 820 féu l’emperador dels seus estats trobà l’oposició de Pipí i dels seus germans Es casà el 822 amb Ingeltruda, de la qual tingué dos fills, Pipí i Carles, i dues filles Fundà les abadies de Saint-Jean-d’Angelin i de Saint-Cebrien-de-Poitiers Morí dos anys abans que el seu pare i els seus drets…
Anastasi Francesc de Pinós i de Sureda de Santmartí
Història
Història del dret
Jurista i erudit.
Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’…
Carles VII
Història
Emperador romanogermànic (1742-45).
Fill de l’elector de Baviera Maximilià Manuel, i casat amb Maria Amèlia, filla de Josep I d’Àustria Elector de Baviera des del 1726 amb el nom de Carles Albert Malgrat haver jurat la Pragmàtica Sanció del 1713, féu valer els seus drets a la successió austríaca, a la mort de Carles VI 1740, contra Maria Teresa Sense cap personalitat política, fou joguina de les ambicions de Frederic de Prússia, aliat seu Mentre aquest prenia Silèsia, Carles VII envaí l’Alta Àustria i Bohèmia i es proclamà arxiduc d’Àustria i emperador d’Alemanya 1742 Maria Teresa, ajudada pels hongaresos, recuperà l’Alta…
Berenguer de Cardona
Història
Mestre del Temple a Catalunya-Aragó.
Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I 1274 el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera-Panissars entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II d’Anjou 1290 Fou mitjancer entre Jaume II i el noble Artal d’Alagó 1293 El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i…
Esteve Canals i Guerau
Botiguer de draps i fabricant.
El 1709 fou sancionat pel fet de vendre teixits deficientment tenyits Vers el 1738, associat amb Antoni Serra Antoni Serra i Companyia, installà prop del portal Nou una manufactura d’indianes que fou probablement la primera de la península Ibèrica Mort el seu soci, s’uní al seu parent Bonaventura Canet La societat disposava el 1741 d’una dotzena de telers i fou autoritzada a importar cotó de Malta pagant la meitat dels drets, i a emprar el títol de fàbrica reial En la fabricació d’indianes utilitzà tècnics i artistes, algun dels quals era estranger El 1746 l’ajuntament li…
Berenguer I de Tolosa
Història
Comte i duc de Tolosa i comte de Velai (816-835), de Pallars i de Ribagorça (817-833), de Rosselló, d’Empúries, de Girona i de Barcelona (832-835).
Era fill d’Hug, comte de Tours, i cunyat del futur emperador Lotari Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d’ésser conseller del rei Pipí d’Aquitània A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d’Alaó aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte d’Urgell Galí I No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d’Urgell, Possidoni, d’origen franc En la lluita amb Bernat de Septimània simpatitzà amb els gots descontents d’aquí que estigués a punt de…
Constantí de Rússia
Història
Gran duc de Rússia.
Fill segon del tsar Pau I i germà d’Alexandre I i Nicolau I Participà en les guerres contra Napoleó i després fou nomenat comandant en cap del regne de Polònia 1816, en poder de Rússia Casat amb una aristòcrata polonesa, renuncià 1823 els seus drets a la corona russa Tot i ésser aliè al complot constitucionalista dels decabristes russos de l’any 1826, les relacions amb Nicolau I foren sovint tibants per la participació d’alguns oficials polonesos en el complot i per la reiterada defensa que feia Constantí de l’autonomia polonesa Amb tot, no aconseguí d’atreure's l’opinió polonesa…