Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
Tolosa

Ajuntament de Tolosa
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al Llenguadoc, capital del departament de l’Alta Garona i de la regió administrativa d’Occitània.
És situada a les vores de la Garona, al camí natural que uneix les comarques mediterrànies amb la conca d’Aquitània La ciutat és centrada —bé que els ultrapassa— entre la Garona, a l’esquerra, i el canal del Migdia, a la dreta És un nucli industrial d’una gran importància, amb indústria química adobs, nitrogen, etc, mecànica, electrònica, tèxtil, del calçat, del paper i alimentària Tanmateix, la branca més important amb diferència és l’aeroespacial, que hi té un fort arrelament històric fou seu d’una de les primeres companyies d’aviació franceses, l’Aéropostale 1927-1933, i després de la…
Buenos Aires
Ciutat
Capital d’Argentina, situada sobre el Riu de la Plata, al fons de l’estuari.
El clima és temperat oceànic 16,6°C de temperatura mitjana 900-1000 mm de pluviositat anual El nucli de la ciutat, per raó de la seva activitat portuària, és vora el port, i presenta una disposició en quadrícula, amb carrers estrets Al voltant d’aquest nucli s’ha estès la ciutat nova, segons una disposició radial El centre urbà és la plaça de Mayo, on hi ha la catedral, la Casa Rosada seu de la presidència de la república i altres edificis del govern, i la plaça del Congreso on és situat el palau del congrés, ambdues places unides per l’avinguda de Mayo En aquesta àrea se situen els bancs,…
Arties

Església parroquial de Santa Maria d’Arties
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran) que es troba a la confluència del riu de Valarties amb la Garona.
Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional Vista exterior de l'absis de Santa Maria d'Arties © Patrimonifuneraricat Al nucli antic es destaca, a més de la torre d'…
Sant Miquel de Castellnou (Bassella)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, a la capçalera de la qual es detecten elements pre-romànics al costat d’ampliacions i reformes del segle XII ECSA - JA Adell Les ruïnes de la capella de Sant Miquel, o de Sant Romà, es troben a ponent dels vestigis del castell de Castellnou de Bassella, en un esperó rocallós que domina el curs del riu Segre i el traçat de l’actual carretera de Ponts a la Seu d’Urgell Mapa 34-13329 Situació 31TCG574495 El camí per arribar-hi és el mateix descrit per anar al castell de Castellnou de Bassella i a la casa de Can Ansamora, a uns 50 m de la qual, vers…
Sant Fructuós d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista interior d’aquesta església amb part de la volta ensulsiada fa pocs anys, d’estructura bàsicament romànica però amb moltes modificacions especialment al sector de capçalera, aquí reproduït ECSA - JA Adell El conjunt de l’antiga església parroquial de Sant Fructuós d’Aramunt és a la part alta del poble vell d’Aramunt, actualment abandonat i en curs de rehabilitació, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt, en direcció nord JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Història En el testament del comte Isarn, conegut com a fals VIII de Gerri , que…
Santa Maria del Castell (Gallifa)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat de llevant, on s’observa l’absis amb decoració llombarda, sobrealçat en època posterior E Pablo L’església de Santa Maria del Castell és, com el seu nom indica, a l’interior del clos emmurallat del castell de Gallifa, just al cim del turó, a 642 m d’altitud Aquest puig és situat a l’extrem sud de la vall de Gallifa La capella ha estat restaurada recentment respectant, en la mesura del possible, l’aspecte original Damunt la nau hi ha un pis fortificat al qual s’accedeix per una escala de ferro volada, collada a la paret de tramuntana, des de la…
El creixement urbà i la política
Carros de Foment d’Obres i Construccions, “Ilustració Catalana”, 15-3-1908 AC / GS El trencament amb els vells procediments del caciquisme a la ciutat de Barcelona a partir del 1901 coincidí amb els anys de reconversió de les relacions econòmiques tradicionals i amb el procés de creixement i afirmació de la seva capitalitat El control de les institucions per les noves forces polítiques exigí processos d’adaptació i simbiosi entre les velles classes dominants que s’havien implicat en el joc partidista dinàstic i les recents generacions de polítics dels rengles republicans i…
Els mapes, les corbes de nivell, els plànols i els croquis
Educació
Els mapes, les corbes de nivell, els plànols i els croquis són instruments de representació d’espais físics Cadascun d’aquests instruments té una funció de representació diferent de la resta A continuació observa la definició sobre cada un d’aquests gràfics Els mapes Són la representació gràfica o dibuixada d’una superfície terrestre sobre un paper o una superfície plana Un aspecte molt important que cal considerar sempre en qualsevol mapa és l’escala amb què està representat L’ escala És la relació que hi ha entre la mesura de les zones representades al mapa i la seva extensió en la…
Cellera de Codalet
Art romànic
Situació Torre i un fragment de la muralla de la cellera de Codalet, que tenen adossats a la seva part interior edificis moderns ECSA - A Roura El poble de Codalet és a 1 km i al SW de la vila de Prada, amb la qual forma un continu urbà El barri antic de Codalet, amb l’església parroquial i les restes del recinte fortificat, és a l’extrem de migdia de la població, situada a la dreta de la ribera de Lliterà o de Taurinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 40” N - Long 2° 25’ 1” E Des de l’interior del nucli de Prada cal agafar la carretera D-27 que passa per Codalet i continua vers el monestir…
Universitat de Barcelona
Façana de la Universitat de Barcelona (1863-89), obra d’Elies Rogent i Amat
© Arxiu Fototeca.cat
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
El 1401 Martí I de Catalunya-Aragó dotà la ciutat d’un estudi de medicina i arts amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, que funcionà d’una manera autònoma durant tot el segle No fou fins el 1450 —en part per l’oposició de l’ Estudi General de Lleida i en part pel recel dels consellers davant els perills inherents a tota concentració d’estudiants— que Alfons IV concedí l’autorització per a l’establiment d’un estudi general, privilegi ratificat per butlla de Nicolau V el mateix any, però que fou revocat poc després a instàncies del cardenal i bisbe de Lleida Antoni Cerdà El 1488…