Els mapes, les corbes de nivell, els plànols i els croquis són instruments de representació d’espais físics. Cadascun d’aquests instruments té una funció de representació diferent de la resta. A continuació observa la definició sobre cada un d’aquests gràfics:
Els mapes
Són la representació gràfica o dibuixada d’una superfície terrestre sobre un paper (o una superfície plana).
Un aspecte molt important que cal considerar sempre en qualsevol mapa és l’escala amb què està representat.
L’escala. És la relació que hi ha entre la mesura de les zones representades al mapa i la seva extensió en la realitat. Per exemple, si un mapa és a escala 1:250.000, vol dir que cada centímetre representat al mapa equival a 250.000 centímetres de la realitat representada; dit d’una altra manera, cada centímetre representat al mapa equival a 2,5 quilòmetres de realitat representada.
Hi ha diversos tipus de mapes. Una primera classificació de la diversitat de mapes que hi ha es podria fer amb relació al moment històric i les circumstàncies que un mapa descriu. En aquest sentit, doncs, podem distingir:
- Mapes històrics.
- Mapes que reflecteixen realitats actuals.
Ara bé, segons el tipus de contingut representat, podem classificar els mapes en:
- Mapes polítics (noms i límits de països, noms de ciutats, de pobles, etc.). També es coneixen com a mapes administratius o toponímics.
- Mapes físics, que representen detalls del relleu (muntanyes, rius, planures, etc.).
A més d’aquests tipus de mapes, sobre la representació d’una superfície territorial, és a dir, sobre un mapa, s’hi poden reflectir moltes altres variables, com ara el tipus de vegetació, les temperatures, les xarxes de carreteres o ferroviàries, etc. La possibilitat de reflectir-hi variables com les que acabem de posar com a exemple fa que la tipologia de mapes sigui encara molt més diversa.
Les corbes de nivell
Representen les elevacions del terreny (muntanyes, turons, conques, depressions, etc.) en un territori determinat. Les corbes de nivell són, doncs, un sistema de representació de l’altitud del terreny sobre un mapa. Les línies concèntriques dibuixen sobre el mapa l’altitud de cada zona representada. L’espai entre línia i línia té un color assignat. Aquest color té un valor d’altitud, del qual ens informa la llegenda del mapa. La llegenda ens ofereix una progressió cromàtica, una progressió de colors, en correspondència amb la progressió de les altituds representades en el mapa. Aquests instruments de representació cartogràfica també s’anomenen mapes topogràfics.
Els plànols
Són la representació d’una superfície sense relleu. Encara que els plànols s’utilitzen molt sovint per a representar edificis o els espais interiors dels edificis, el més habitual que pot aparèixer als llibres d’estudi són els plànols de ciutats o municipis, ja siguin actuals o referits a altres moments històrics.
Com t’hem explicat en parlar dels mapes, també en el cas dels plànols l’escala de representació marca la proporció entre la mida dels elements del plànol i la realitat que el plànol representa.
Els croquis
Són dibuixos d’execució ràpida i resumida, sense detalls. Es tracta, doncs, d’una representació que pretén transmetre una idea aproximada d’allò que representa sense afany d’establir geometries precises ni proporcionalitats de rigor matemàtic. Els croquis equivalen a l’esbós que un artista pot fer d’una obra abans d’iniciar- la pròpiament.
Com s’interpreten?
Les fases per a una correcta interpretació dels mapes, de les corbes de nivell, dels plànols i dels croquis poden ser molt semblants a les que s’han utilitzat en la lectura i la interpretació dels diagrames. Ara bé, hi ha particularitats que cal explicar en cadascun dels casos. Així doncs, de manera general, en comentar i interpretar mapes, plànols, croquis, etc., serà convenient que segueixis aquest tres passos:
Descripció i presentació
Tant per als mapes com per als plànols i els croquis és important resoldre qüestions com:
- Tema. Què s’hi representa?
- Quins països, territoris, espai geogràfic, aspectes físics o circumstàncies s’hi veuen?
- Què indiquen les llegendes i quins colors s’utilitzen per a donar informació addicional?
- Quins són els símbols més freqüents i què assenyalen?
En el cas del mapes físics o polítics, així com en els plànols, s’ha de conèixer l’escala amb què estan reproduïts.
En el cas dels mapes històrics és necessari tenir molt present el període de la història que volen representar. Has de tenir en compte que molts països o demarcacions actuals, i també formes del relleu, no coincideixen amb la situació actual. També cal que consideris la toponímia o nom dels llocs, que pot no coincidir amb els topònims antics.
Anàlisi i interpretació
Com ja hem apuntat en la interpretació dels diagrames, per a respondre amb criteri a aquest apartat hauràs de saber o estar informat prèviament sobre allò de què vols parlar o escriure. Així doncs, entre altres aspectes, caldrà posar èmfasi en:
- Circumstàncies que han generat els límits o les fronteres que es representen.
- Causes i conseqüències d’un determinat desnivell, d’una orografia del terreny concreta, del curs d’un riu o xarxes hidrogràfiques determinades, de vessants, aprofitament i ús del territori, etc.
- Formes dels carrers que es representen (plànols).
- Factors polítics, econòmics, socials o mediambientals que expliquen algun detall del mapa, plànol o croquis.
Als mapes històrics caldrà indicar els motius històrics (batalles, aliances, tractats, etc.) que expliquen les demarcacions geogràfiques que es mostren.
Conclusions. Valoració personal
Mira de no fer comentaris de caràcter molt personal i sense transcendència. Evita els judicis estètics o emocionals de l’estil “jo hi he estat...”, “m’agrada molt” o “no m’agrada gens”, o “m’agradaria anar-hi”. Has d’elaborar una conclusió tan tècnica com sigui possible i una valoració personal que es fixi en l’espai representat des de diferents punts de vista i amb una certa projecció de futur. Per exemple, en aquest sentit, seria bo explicar:
- Actituds de personatges, institucions, governs, etc., en la gestió del territori o espai representat.
- Les possibilitats econòmiques, demogràfiques, turístiques, etc.
- La influència de la demografia i de les possibles migracions (increment o baixada de la població de la zona que s’estudia).
Als mapes històrics s’han d’establir sempre les possibles connexions entre els aspectes polítics i econòmics del període representat al mapa i les solucions o esdeveniments immediatament posteriors que el van modificar. Pot resultar interessant posar de costat el mapa històric amb un mapa actual similar de la mateixa zona.