Resultats de la cerca
Es mostren 4386 resultats
Élie Ducommun
Sociologia
Periodista i escriptor suís.
En acabar els estudis exercí la docència, primer com a tutor d’una família benestant, i després, com a mestre en diverses escoles públiques fins que abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme Començà la seva carrera periodística el 1865 dirigint la revista política Revue de Genève , més tard fundà la revista radical Der Fortschritt fins que el 1871 passà a ser l’editor de la revista Helvétie Des del 1868 fou l’encarregat d’editar el full Les États-Unis d’Europe , que publicava la Lliga Internacional de la Pau i la Llibertat parallelament se'l nomenà cap en collaboració amb A Gobat…
Joan Gaspart i Solves
Economia
Esport general
Futbol
Empresari hoteler i dirigent esportiu.
Net del fundador del grup HUSA Hotels , feu estudis a Suïssa i a l’IESE El 1982 fou nomenat director general del grup HUSA i posteriorment n’assumí la presidència succeint el seu pare, Joan Gaspart i Bonet Ha format part de la direcció d’organismes i d’organitzacions empresarials del sector turístic secretari de l’Asociación de Cadenas Hoteleras de España 1981, president del Consorci de Turisme de Barcelona de la Cambra de Comerç de Barcelona, des de la seva fundació 1994 fins el 2019, i president del Consejo de Turismo de la CEOE 2010-19, entre altres càrrecs És també…
,
Reverter
Història
Vescomte de Barcelona i notable cabdill a les ordres del soldà dels almoràvits al Magrib.
Era fill del vescomte Guislabert II i de Rolanda Hom creu que vers el 1120, en una de les incursions dels almoràvits, fou endut presoner al Marroc, on esdevingué cap d’un grup de cavallers cristians que lluitava contra els almohades al servei del soldà Això no el privà de reclamar i d’obtenir la successió en el vescomtat a la mort del seu pare 1126 i de vetllar pels seus interessos a Catalunya, a través del seu fidel Robert No hi ha constància, contra el que ha estat dit, que retornés del Marroc a Barcelona El 1133 encomanà el vescomtat i els seus béns al seu nebot Guillem de Saguàrdia, que,…
Manuel Raventós i Domènech
Manuel Raventós i Domènech
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Viticultura
Agronomia
Agricultor i escriptor.
Germà de l’enginyer i publicista Jaume Raventós El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat 1904-18 i Bon Seny 1919-21, continuador del primer, que es presentaren…
Ferran I
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1558-64).
Rei de Romans 1531 i de Germània 1556 Segon fill de Felip I de Castella i de Joana I de Castella i de Catalunya-Aragó, passà la infantesa al costat de l’avi matern, Ferran II el Catòlic, i més tard, a Flandes, completà la seva educació en un ambient erasmista Per cessió del seu germà, l’emperador Carles V, des del 1521-1522, governà els dominis patrimonials dels Habsburg Alta Àustria i Baixa Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, Tirol, Württemberg i Sundgau, i el 1527, com a espòs de la reina Anna d’Hongria i Bohèmia, fou designat per a regir ambdós estats A Hongria hagué de combatre Joan…
Pere Lluís Escrivà
Literatura
Escriptor.
Fou cavaller de l’orde de Sant Joan, comanador de l’orde de Montesa, arquitecte i enginyer militar Lluità contra els agermanats, serví Carles V a Itàlia i dirigí tasques de fortificació a Nola, Capua i Nàpols Escriví una Apología en excusación y favor de las fábricas que se hacen por designio del comendador Escrive en el reino de Nápoles Madrid 1538, diàleg tècnic en el qual l’autor defensa l’eficàcia de les fortificacions que havia dirigit Publicà set poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, i vint-i-una més a la segona edició 1514 S’ha identificat…
Jordi Barre
Música
Cantautor.
Estudià al conservatori de Perpinyà De molt jove actuà en formacions simfòniques i de música lleugera i formà una orquestra pròpia, que dirigí durant prop de trenta anys i amb la qual aconseguí notorietat Des de la publicació del disc Canta Perpinyà 1963, poemes musicats de Jordi-Pere Cerdà , interpretà i enregistrà sempre en català, i destacà la seva collaboració amb el poeta i rapsode Joan Cayrol Vinculat a la Nova Cançó , hom el considera l’introductor d’aquest moviment a la Catalunya del Nord, on actuà arreu També fou invitat a les televisions francesa i catalana El seu repertori, molt…
,
Sant Martí de Jafre (Jafre de Ter)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Martí de Jafre és situada a la part més alta de la població, vora les restes del castell medieval El lloc de “ lapher ” i la seva església de Sant Martí són esmentats l’any 982 en el testament sacramental del clergue Guigo entre els nombrosos indrets on aquest personatge tenia possessions El lloc també apareix esmentat l’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII a favor del monestir de Banyoles L’església, com a parroquial, és esmentada l’any 1163 en el testament del cavaller Ponç Guillem d’Ultrera, i també l’any 1243 Als segles XIII i XIV hi ha…
Santa Maria de Càrcer o del Mar o dels Masos (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Aquesta cella monàstica és documentada des del segle IX Segons un precepte de Carles el Calb de l’any 844, la “ cellula que dicitur Carcer sita juxta maris magni littora ” pertanyia al monestir de Sant Medir, precedent de Santa Maria d’Amer Un altre precepte del mateix rei, de l’any 860, confirma la “ cellula que dicitur Carcer ” al mateix monestir També apareix esmentada en un altre precepte de Carles el Simple, a favor de Sant Medir, de l’any 922 L’església fou dedicada a sant Pere i a santa Maria, com demostren les notícies que hi ha al respecte, de l’any 899 “sa net us Petrus…
Sant Jaume d’Envall, abans Sant Martí (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El lloc d’Envall pot ser identificat amb el topònim Invalle , on l’any 834 se situen unes terres que foren venudes per Levesind a la congregació del monestir d’Alaó per dos sous Envall es correspondria amb el lloc d’ Invalle de la interpolació de l’auctoritas de l’acta fundacional del monestir de Gerri L’any 1220 Guillem Bellera confirmava a l’abat de Gerri la donació que, anteriorment, li havia fet de la vila d’Envall Motiu de conflicte entre els comtes de Pallars i els abats de Gerri, Envall fou inclòs en el pariatge del 1368, conforme la jurisdicció del lloc i les rendes que se’n derivaven…