Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
Alexander von Zemlinsky
Música
Compositor i director austríac.
Vida Fill de pare catòlic convertit al judaisme, una de les seves primeres influències musicals fou la de la sinagoga Estudià al Conservatori de Viena amb Anton Door piano i Robert Fuchs composició Les seves primeres obres -cançons i peces pianístiques i de cambra- foren elogiades per J Brahms L’any 1895 conegué A Schönberg, del qual esdevingué amic íntim i a qui orientà en el seu aprenentatge autodidàctic de la teoria i la composició -més endavant, el 1901, esdevingueren cunyats arran del casament de Schönberg amb Mathilde Zemlinsky, germana del compositor- Al principi del segle…
Johann Nepomuk David
Música
Compositor austríac.
Vida Format musicalment com a nen cantor del monestir de Sankt Florian, amplià més tard els seus estudis a la Musikakademie de Viena, on fou deixeble de J Marx Entre el 1923 i el 1933 fou mestre d’escola primària a Wels, activitat que compaginà amb la de compositor, organista i mestre de cor El 1934 fou nomenat professor del Landeskonservatorium de Leipzig -a partir del 1941 Hochschule für Musik-, i el 1942 rebé el càrrec de director d’aquest mateix centre També exercí la docència en altres centres fou professor de composició 1945-48 i més tard director del Mozarteum de Salzburg, i feu…
orquestra de cambra
Música
Terme modern que designa una orquestra de dimensions reduïdes formada per una secció de corda completa (orquestra de corda) i un grup de vent variable, amb percussió o sense.
El seu repertori pot incloure pràcticament totes les obres orquestrals barroques i clàssiques i, fins i tot, algunes simfonies del primer Romanticisme algunes de F Schubert, per exemple Això no vol dir que, durant aquests períodes, no es poguessin reunir grups semblants en nombre als d’una orquestra simfònica actual, sinó que es feia en ocasions molt especials i, sovint, afegint instruments a obres que podien ser tocades amb una orquestra menor La interpretació del repertori anterior al Romanticisme és, doncs, un dels motius per a la creació d’aquests grups durant el…
sonata
Música
Des del segle XVII, nom donat a diversos tipus de composicions, principalment instrumentals, per a un sol instrumentista o dins dels gèneres de la música de cambra.
A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…
Josep Ignasi Robrenyo
Literatura
Teatre
Actor i escriptor.
Fill de Josep Robrenyo i Tort La dècada de 1830-40 arribà a l’Havana, on féu d’actor i escriví diverses obres El 1841 debutà al Teatro Tacón, on estrenà La carcajada Amb els seus germans Francesc i Daniel constituí el 1842 una companyia dramàtica espanyola que introduí la sarsuela a Cuba amb l’estrena d' El duende 1853 Facilità l’arribada a Cuba d’actors i actrius reconeguts com Matilde Díez i Manuel Catalina Fundà a l’Havana el Teatro Variedades 1860 i l’Ariosa 1868 i recorregué tota l’illa i diversos països llatinoamericans amb la companyia Entre les seves obres…
Michel Henry
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Montpeller Les seves obres més importants són L’essence de la manifestation 1963, Philosophie et phénomenologie du corps 1965 i Marx I Une philosophie de la réalité II Une philosophie de l’économie 1976 També ha publicat algunes novelles, entre les quals l'Amour les yeux fermés 1976, que obtingué el premi Renaudot El seu pensament es basa en una filosofia de la vida que pren com a punt de partida Husserl i Heidegger, si bé va més enllà Planteja com la reflexió sobre l’essència d’allò que ell anomena manifestació permet pensar l’essència de l’ésser Les seves darreres…
Jordi Agustí i Ballester
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona És director de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont des de l’any 1985 La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas 1994, Fòssils A la recerca del temps perdut 1995 i Memoria de la Tierra 1997 Ha coordinat així mateix diverses obres…
indulgència
Cristianisme
Remissió atorgada per l’Església de les penes temporals degudes pels pecats.
Hom en diu indulgència plenària si la remissió és total La disciplina eclesiàstica de les indulgències arrela en la pràctica penitencial més primitiva, que concedia l’absolució als pecadors després que aquestes haguessin fet un quant temps de penitència pública El fet que l’absolució només fos atorgable una vegada a la vida, amb la discriminació que en derivava, induí el papa Gregori Magne a substituir aquesta penitència per obres piadoses La determinació de les obres o dels dies vàlids per a obtenir la indulgència correspon al papa i, per delegació, als cardenals i…
Juli Pi i Olivella
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Pere Romeu el contractà per a actuar a Els Quatre Gats, on es féu contertuli i amic de Picasso, SRusiñol, RCasas, PGener i altres artistes i intellectuals de renom Diversos autors escriviren obres per al seu teatre de putxinellis Quan Els Quatre Gats tancà, donà el seu nom al teatret amb el qual actuà per tot Catalunya El seu titella més cèlebre fou l’anomenat Perico Els seus darrers anys tingué al seu càrrec les sessions infantils de titelles al Turó Park La seva germana Balbina Pi i Olivella Barcelona 1858 — 1890 fou actriu teatral Debutà el 1877 i actuà des d’aleshores…
Vicent Marzo
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble d’Ignasi Vergara, estudià a Sant Carles Fou, més tard, acadèmic i professor de matemàtiques d’aquest centre, i el 1812 esdevingué director general de l’acadèmia Malgrat la seva importància, la seva obra és poc coneguda i la majoria d’obres seves identificades han estat destruïdes darrerament, com l’immens palau dels comtes de Parcent de la fi del s XVIII, a València —on hi havia també els telers de seda—, o els banys de l’Hospital General Hom en coneix altres obres complementàries l’altar de la seu de València, el de la basílica dels Desemparats, el cambril i el retaule de l’…