Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
getó
Economia
Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.
Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s XV, les…
anul·lar
Fer tornar nul, destruir, especialment llevar valor o força (a una llei, un tractat, una disposició).
diner d’argent barcelonès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat inicialment al ral d’argent barcelonès, múltiple del diner i de valor 12 diners.
Més endavant fou anomenat croat
equipotencial
Física
Dit de les línies o superfícies en les quals la funció potencial té un valor constant.
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a les monedes d’argent espanyoles d’Isabel II, des del 1834 fins al 1864 amb valor de 4 rals, i des del 1864 fins al 1868 amb valor de 40 cèntims d’escut.
martingala
Matemàtiques
Procés estocàstic
de Markov {
X n
} que, a més de tenir una esperança matemàtica finita per a tot valor de t
, té una esperança condicionada
essent aquest el valor pres en l’instant
t n - 1
.
L’origen d’aquest nom prové de l’estudi dels jocs d’atzar quan hom vol descriure la fortuna d’un jugador immers en un sistema de jocs que són “neutres” en el sentit de l’esperança matemàtica
telèmetre

1 i 2, punts de mira; 3 , 4, prismes; 5, mecanisme per fer coincidir les imatges; 6, ocular
© fototeca.cat
Geografia
Instrument òptic que serveix per a determinar, des d’un punt d’observació, la distància a la qual és situat un objecte llunyà.
Els telèmetres més normals són constituïts essencialment per una barra llarga, a cada cap de la qual hi ha un punt de mira L’observador efectua les seves observacions per un ocular situat a la meitat de la barra, al qual arriben les imatges dels objectes visats pels punts d’observació gràcies a un sistema de prismes Per a la determinació de distàncies amb un telèmetre hom suposa que la recta que uneix l’observador O amb l’objecte visat P és un costat d’un triangle , els altres costats del qual són una meitat de la barra del telèmetre, OA , i la visual que uneix el punt de mira A , situat en…
acidimetria
Química
Part de la volumetria
que comprèn els mètodes d’anàlisi de substàncies de caràcter bàsic per valoració amb una solució d’un àcid de concentració coneguda.
Els mètodes de l’acidimetria són fonamentats en reaccions de neutralització , quan és una base lliure la que hom valora amb la solució àcida, o de desplaçament , quan la substància valorada és una sal d’un àcid molt dèbil i l’agent valorant un àcid fort Hom calcula la quantitat de substància bàsica problema a partir del volum d’agent valorant àcid necessari perquè la reacció arribi a ésser completa, moment que la solució assoleix un valor específic del pH Hom posa de manifest aquest moment mitjançant l’ús d’alguns dels indicadors de neutralització , substàncies orgàniques àcides…
circuit lògic
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que efectua una determinada operació lògica.
Pot ésser constituït per un circuit electrònic discret, però actualment només tenen aplicació pràctica els realitzats de forma integrada Els circuits lògics són els elements bàsics dels sistemes automàtics de commutació, combinatoris o bé seqüencials dels ordinadors, etc Un circuit lògic posseeix un nombre determinat d’entrades i una sortida per al senyal lògic corresponent al resultat de l’operació efectuada amb els senyals aplicats a les entrades Els senyals estan codificats de forma binària, és a dir, els valors lògics són 0, 1, i són atribuïts convencionalment a dos nivells de tensió…
caritat
Cristianisme
Amor desinteressat que no cerca el propi bé, sinó que fa el bé i es dóna a l’altre.
La caritat no és motivada pel valor de l’altre sinó que és una expansió del bé propi En això es distingeix de l' eros , o amor motivat pels valors que hom descobreix en la persona estimada i que li són un bé la caritat, en canvi, és l’amor immotivat, gratuït, creador de valors En teologia, la caritat designa primàriament l’amor que Déu té a l’home i, per analogia, l’amor sobrenatural que l’home té a Déu i al proïsme caritat teologal L’amor que Déu té a l’home és expressió de la seva bondat infinita segons l’apòstol Joan, “Déu és caritat” Mentre l’amor humà tendeix al que és bo i…