Resultats de la cerca
Es mostren 114267 resultats
comtat de Warwick
Història
Títol anglès creat el 1088 per a Henry de Beaumont (mort el 1119), castellà de Warwick.
En morir, sense fills 1242, el seu rebesnet Thomas de Beaumont, sisè comte, el títol passà al seu cunyat —casat amb una germana— John du Plessis mort el 1263, i després a un cosí llunyà, William Mauduit mort el 1268, que fou heretat per un fill de la seva germana, William de Beauchamp mort el 1298, que fou el novè comte i rebesavi de Richard Beauchamp mort el 1439, tretzè comte, un dels terratinents anglesos més importants i fidel dels reis Enric IV i Enric V, el darrer dels quals li donà el comtat d’Aumale 1419 Fou gendre seu el setzè comte, Richard Neville mort el 1471, comte de Salisbury,…
Vela
Llinatge de l’antiga noblesa alabesa.
El primer personatge documentat és Vela Jiménez , comte d’Àlaba 868-883, que defensà els passos d’Haro i Cellorigo contra un exèrcit musulmà comandat per l’emir Muḥammad I i que contribuí a la repoblació d’una part de La Bureba i La Rioja El seu fill, Munio Vela , que es titulà comte d’Àlaba, governà poc temps 919-931 ocupà les gorges de Pancorvo i Haro, i més tard fou substituït en el càrrec pel magnat Àlvaro Arraméliz, casat amb Sança, filla del rei Sanç I de Pamplona La política unificadora del comte castellà Fernán González portà a l’annexió del comtat alabès i a l’expulsió dels Vela vers…
Sindicats Lliures
Història
Nom amb el qual és més coneguda la Unió de Sindicats Lliures.
Aquesta organització sindical fou iniciada a Barcelona per Ramon Sales per l’octubre del 1919 i es proclamà aconfessional i de reivindicació obrera i professional Aviat adoptà com a denominació oficial la de Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures d’Espanya, defensà com a bases de la societat la família i la corporació professional i vindicà la teoria del preu just Sorgida de l’Ateneu Legitimista, la nova corporació intentà de combatre l’hegemonia de la CNT i s’abocà a l’ús de la violència, ajudada per la patronal i les autoritats governatives de Barcelona pistolerisme…
Reus Esportiu
Esport general
Entitat esportiva fundada a Reus (Baix Camp) el 1909.
Es fundà amb el nom de Club Deportiu i el 1917, després de la fusió amb el Club Velocipedista i l’Sport Club Reus, adoptà el nom de Reus Deportiu Durant la primera meitat del segle XX, en destacà l’equip de futbol i incorporà seccions com el ciclisme, l’atletisme, la gimnàstica, la boxa, el bàsquet, els escacs, la natació, el tennis, l’excursionisme i el frontó El 1945 es fundà la secció d’hoquei sobre patins, que milita en la divisió d’honor d’aquest esport, i que és la que més glòria ha donat a l’entitat amb nombrosos títols estatals i internacionals, entre els quals cal esmentar nou…
,
Patronat d’Estudis Osonencs
Entitat cultural creada a Vic el 1952 a l’empara de la Biblioteca Episcopal, per fomentar l’estudi i la investigació comarcals.
Fundat per requeriments polítics amb el nom de Patronato de Estudios Ausonenses, des de 1962 utilitzà la denominació de Patronat d’Estudis Ausonencs en els llibres publicats i aquesta denominació s’adoptà també en la seva revista el 1975 i es mantingué fins el 1990 que hom assumí l’actual denominació no oficial, tanmateix, fins a l’aprovació dels estatuts el 1991 És integrat per uns 450 socis i s’organitza en una Junta Rectora formada per un president, sis vocals nomenats per entitats, nou vocals per elecció, i el Consell d’estudis, que al seu torn és format pels directors de les dotze…
Orsini
Família romana güelfa, molt influent a la Santa Seu des de la darreria del segle XII al segle XVIII, i adversària de la família gibel·lina, Colonna.
El primer membre ben conegut és Giacinto Bobo-Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Celestí III i afavorí especialment el seu nebot, Orso di Bobone El nebot d’aquest, Matteo Rosso mort el 1246, fou senador de Roma i defensà la ciutat contra l’emperador Frederic II 1241, aliat dels Colonna L’antagonisme amb aquesta família fou continuat per Giovanni Gaetano Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Nicolau III El fracàs de la Santa Seu davant Felip IV de França afavorí els Colonna i dividí els Orsini, car el cardenal Napoleone Orsini feu costat al candidat dels francesos al…
Joan Segura i Valls
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, narrador i prevere.
Vida i obra Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868 exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal Es dedicà a l’estudi de la història, la filologia etimologia i toponímia, l’arqueologia i el folklore Com a escriptor, emprà el pseudònim Rafel Sans d’Urpí La seva obra històrica es basà sempre en documentació d’arxiu, i feu especial atenció en l’època medieval Inicià la seva producció literària amb el treball Sobre la libertad de la ciencia , premiat en un certamen de Madrid i imprès el 1879 El mateix any edità la…
, ,
Rafael Santos i Torroella
Autoretrat, de Rafael Santos i Torroella
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Crític d’art, poeta i dibuixant.
Germà de la pintora Àngels Santos , estudià dret a Valladolid i Salamanca Collaborà en Juliol de Barcelona 1936 i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València 1938 Publicà els reculls Sombra infiel 1949, Hombre antiguo 1956, premi Ciutat de Barcelona, Cerrada noche 1959, premi Boscà, Poesía 1935-1962 i D’una ciutat 1975-76 Organitzà el congrés de poesia de Segòvia 1952, que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans Fundà revistes com Lazarillo , Cobalto i Joc Net , així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela de Altamira 1948 Collaborà…
,
Ferrante de Sanseverino
Història
Príncep de Salern, tercer duc de Vilafermosa (1513) i comte de Marsico.
Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou…
Xavier de Salas i Bosch
Art
Historiador de l’art.
Fill de l’enginyer de camins Xavier de Salas i de Milans Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i en dret a Salamanca i es doctorà el 1930 en història a Madrid, on fou deixeble d’Elies Tormo Amplià estudis a Viena i a Berlín Professor auxiliar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona des del 1931, en esclatar la Guerra Civil Espanyola fugí a la zona franquista i fou secretari de Dionisio Ridruejo en el secretariat dels Servicios de Propaganda a Burgos 1937 on, amb Josep Maria Fontana fundà la revista Destino Comissari delegat de la Dirección General de Bellas Artes a la…