Resultats de la cerca

Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…

Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill de Pere V de…

En la seva infantesa visqué en diverses barriades obreres de Barcelona i a Sabadell Feu els primers estudis a l’Escola Montessori del Guinardó El 1934 guanyà un concurs de contes socials i el 1936 esdevingué collaborador regular a la revista Meridià collaborà també a la revista Amic Publicà el llibre de contes L’oasi perdut 1937 i l’any següent el seu primer llibre de poesia, Cant corporal El febrer del 1938 marxà al front republicà d’Aragó Després de la derrota de la República, Bartra passà a França, on fou internat als camps de concentració d’Argelers Rosselló i Agde Llenguadoc L’agost…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental Hom pot veure al mur de migjorn la porta d’entrada J Vigué L’església de Sant Esteve es troba a la parròquia de Sant Julià de Lòria, al sud-oest del terme, al sector de la dreta de la Valira El lloc, situat a 1 425 m d’altitud, era un antic llogaret conegut amb el nom d’Alins Avui només en resta una casa i l’església Es troba al límit fronterer d’Andorra amb l’Alt Urgell i a molt poca distància del poble d’Arduix Situació x 1°27′00” — y 42°26′30” Per a arribar-hi, cal agafar a Sant Julià de Lòria la carretera que puja a…

Situació Façana de ponent, l’element més genuí d’època romànica d’aquesta església parroquial molt modificada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí de Canals presideix el poble del mateix nom, situat sobre la carretera de la Pobla de Segur a Pessonada JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG343770 Història El lloc de Sant Martí de Canals apareix repetidament en la documentació medieval, relacionat i vinculat al monestir de Santa Maria de Gerri En els documents coneguts com a falsos VI, VIII i X de Gerri , datats suposadament a la fi del segle XI, la parròquia, la vila i l’església de…

Situació Vista exterior de la capçalera amb l’absis de murs llisos, decorada la part superior amb arcuacions cegues, separades en grups de tres per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Capella situada prop del mas Farrell, casal fortificat que es dreça a la banda occidental del terme, just on el municipi s’allargassa vers ponent mitjançant un apèndix, que gairebé arriba a tocar la població del Pont de Vilomara i que contacta amb el termenal de Manresa Long 1°55’29” - Lat 41°41’05” Del Pont de Vilomara surt una pista que, avançant en direcció sud-est i seguint, aigües amunt, la riera de…

El poble de Meranges és situat als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Seguint la tradició local, l’antic castell de Meranges estaria situat al cim de la “roca de Meranges”, més amunt del poble en direcció NE i a 1 600 m d’altitud Un petit sender que s’agafa al final del poble porta directament al cim de la roca on es veuen uns escassos carreus arrenglerats Tot i que el topònim del lloc apareix documentat des del segle X, sovint sota la forma Meranicus , el seu castell és mencionat per primer cop al Liber feudorum maior a la…

Situació Interessant construcció militar, avui mig en ruïnes, que conserva a la seva base algunes filades d’ opus spicatum ECSA - J Bolòs Torre situada al veïnat del Papiol, en una lleugera elevació, al mig del pla Mapa 35-17447 Situació 31TCF832715 Si s’agafa des de l’Arboç la carretera de Banyeres, en la recta que hi ha a la sortida de la primera població, surt a mà dreta una pista que mena, 1,7 km més enllà, a la masia del Papiol i al celler de Sant Ponç JBM Història El lloc del Papiol és documentat per primera vegada l’any 1070 Poc després, el 1076, apareix Guillem Bernat de Papiol…

Aquesta església, esmentada per primer cop en una butlla de l’any 1011, era una sufragània de Santa Maria de Costoja i a través d’aquesta depenia del monestir de Santa Maria d’Arles Aquesta subjecció a la parròquia de Costoja es comprova en l’acta de consagració de Santa Maria de Costoja de l’any 1142 Més endavant, al segle XVII, s’independitzà de l’església matriu L’any 1159 l’església de Sant Llorenç fou consagrada de nou per Artau, bisbe d’Elna, després d’haver estat reconstruïda per l’abat d’Arles, i el rector, els fidels i els prohoms de Costoja Durant la cerimònia, l’abat d’Arles va…

Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Ja des del segle XI aquesta església apareix esmentada, amb sant Quirze com a titular, situada dins la parròquia i el terme del castell de Llobera de Solsonès, municipi al qual pertany Mapa 329M781 Situació 31TCG728437 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà fins a trobar al cap de 8,500 km, a mà dreta, un trencall on s’indica que el camí porta a la Coma 1,200 km Una vegada al mas d’aquest nom, l’església es troba a uns 400 m, distància que cal fer a peu En tenen la clau a la Coma , i s’hi celebra culte molt…