El poble de Meranges és situat als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran. Seguint la tradició local, l’antic castell de Meranges estaria situat al cim de la “roca de Meranges”, més amunt del poble en direcció NE i a 1 600 m d’altitud. Un petit sender que s’agafa al final del poble porta directament al cim de la roca on es veuen uns escassos carreus arrenglerats.
Tot i que el topònim del lloc apareix documentat des del segle X, sovint sota la forma Meranicus, el seu castell és mencionat per primer cop al Liber feudorum maior a la segona meitat del segle XI. De fet, entre els anys 1068 i 1095, el castlà Hug Dalmau, un dels primers personatges del llinatge dels Mataplana, jurà fidelitat pel castell de Meranges i per altres al comte de Cerdanya Guillem I, deixant molt clar el domini comtal sobre el dit castell. Aquest mateix castlà Hug Dalmau, o el seu fill, renovà anys més tard el jurament anterior a Guillem II Jordà, fill de Guillem I, com també a Bernat Guillem I, el seu germà i comte privatiu de Cerdanya entre els anys 1109 i 1117. Aquest darrer any, que el comtat de Cerdanya passà a mans de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, hom torna a trobar en el Liber feudorum maior el jurament de fidelitat d’Hug Dalmau, referent al castell de Meranges.
El lligam dels Mataplana amb el castell de Meranges continuà al llarg del segle XII, atès que, entre els anys 1162 i 1196, hom veu Hug de Mataplana jurant fidelitat pel castro Meranicisi altres castells al rei Alfons I el Cast.
Es desconeix de manera precisa com els vescomtes de Castellbò obtingueren drets sobre Meranges i el seu castell, encara que cal suposar que els aconseguiren com a resultat del casament de Pere Ramon de Castellbò amb Sibil·la, filla de Bernat I, darrer comte de Cerdanya al primer terç del segle XII. Els drets sobre la vila de Meranges esdevingueren, en mans dels vescomtes de Castellbò, una peça clau en el dispositiu estratègic, ja que els permetia controlar les fronteres septentrional i occidental del comtat de Cerdanya. Senyors del castell de Queralt, Miralles i Sant Martí, d’una banda, i d’Iravalls i la vall de Merenç, de l’altra, la possessió de Meranges i de les altres valls del riu Duran permetien passar del Baridà al Pimorent sense haver-se d’endinsar en la Cerdanya.
Caracteritzats els vescomtes de Castellbò per la lluita constant contra la mitra urgellesa, no ha d’estranyar que la primera menció dels Castellbò a Meranges sigui precisament un plet amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, el 6 de setembre de 1171, com a resultat del qual Ramon de Castellbò s’obligava a no cometre més violències en l’esmentat lloc. De fet, no consta cap notícia concreta del castell, però és difícil d’entendre que el vescomte de Castellbò i la seva muller Ermessenda —després de reconèixer que s’havien apropiat de certs béns en data anterior—, concedís privilegis i llicències als habitants de Meranges, com va fer el 27 de gener de 1184, sense que tingués cap dret sobre la fortalesa que existia. Aquests drets, anys més tard, Roger Bernat II, comte de Foix i vescomte de Castellbò, s’encarregava de concretar-los en la concòrdia que tingué amb Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 8 de setembre de 1233. Roger Bernat mantindria com a seva “la força” que es trobava a la “roca de Meranges”, en nom del comte, però sense poder ni millorar-la, ni fer-ne una altra, ni destruir-la.
El 19 d’abril de 1250, Roger IV, comte de Foix i vescomte de Castellbò, ampliava els privilegis concedits pels seus antecessors el 1184 i afranquia els habitants de Meranges de l’exòrquia, la intestia, l’àrsia, la cugucia i altres mals usos, serveis i taxes, excepte els de justícies i cavalcades. A canvi, cada habitant li havia de lliurar l’equivalent a una quartera de sègol, a preu del mercat de Puigcerdà, per poder fer front a la guaita i guarda del castell de Meranges. Per si no n’hi hagués prou, els drets dels comtes de Foix quedaven reconeguts el 25 de setembre de 1280 pel rei Jaume II de Mallorca, el qual obligava els homes de Meranges i el lloctinent que guardava el castell a jurar fidelitat al dit comte de Foix. El document menciona, a més de Meranges, Sant Martí dels Castells, Bolquera i altres llocs del comtat de Cerdanya.
Finalment, l’any 1335, el rei Jaume III de Mallorca recuperava el ple domini sobre Meranges, i el 9 de febrer del mateix any reconeixia als homes de Meranges tots els privilegis que se’ls havien concedit amb anterioritat, però comminava la població a reconstruir la vila a “Prat Sec”, en el lloc on s’havia fet construir una altra fortalesa. S’ignora si aquesta es va arribar a construir o si només es començaren a bastir els fonaments en el lloc anomenat el Clot del Castell.