Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Canelles
Poble
Poble del municipi de Navata (Alt Empordà), a l’esquerra del Fluvià.
L’antiga parròquia de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de la Grassa, depèn de la de Romanyà de Besalú
Butsènit d’Urgell
Poble
Poble, 306 m alt.) del municipi de Montgai (Noguera), aturonat a la dreta del Sió.
El 1415 la senyoria fou adquirida pel monestir de Poblet L’església de Santa Maria 1758 depèn de la parròquia de Montgai
Espluga
Poble
Poble (915 m alt.) del municipi de la Foradada de Toscar (Aragó), situat a l’esquerra del barranc d’Espluga (afluent per l’esquerra del Rialbo).
Fins el 1966 pertangué al municipi de Merli L’església parroquial és dedicada a santa Llogàdia Depenia del monestir de Sant Victorià
la Junquera
Ermita
Antiga ermita del municipi de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), al peu del poble, on era venerada la imatge de la Mare de Déu de la Junquera, patrona del poble, actualment a l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic.
Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir castell de Cérvoles
Casterner de les Olles
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a 878 m damunt un contrafort de la serra de Sant Gervàs.
La seva antiga parròquia Sant Llorenç pertanyia al monestir d’Alaó Aigua amunt del poble hi ha l’antic hostal de Barrugats
Gerbert d’Aurillac, el futur papa Silvestre II, perfecciona la seva educació
Gerbert d’Aurillac, el futur papa Silvestre II, perfecciona la seva educació al monestir de Ripoll i potser a Vic 967-970
Tregurà

Aspecte del poble de Tregurà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró.
És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler Fou…
Ximena Díaz
Història
Senyora sobirana de València (1099-1102).
Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V El seu cosí germà, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña Castella la Vella amb els tres fills Diego, Cristina i Maria El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña Mort el seu marit 1099, governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon…
Miquel Muntadas i Romaní
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Hi ingressà el 1825 La desamortització del 1835 el sorprengué al collegi benedictí de San Pedro de Eslonza, i durant cinc anys tingué cura d’una parròquia que en depenia Exercí després a Capellades, i el 1844 retornà a Montserrat, restaurat per l’abat Blanch Aviat intervingué en la direcció del monestir —com a president i més tard com a abat— i aconseguí d’aplegar-hi nous monjos El 1862 uní Montserrat a la congregació de Subiaco, davant la impossibilitat de renovar la congregació de Valladolid Aconseguí un gran desplegament de la vida religiosa a Montserrat —fins a aconseguir, el…
Euroconcert
Música
Entitat de serveis a la música, amb seu a Barcelona, fundada per Antoni Sàbat el 1985.
Tenia per objectiu l’organització i difusió d’activitats musicals, com també la representació d’intèrprets i l’edició i difusió de fonogrames Les seves activitats es basaren en l’organització de tres cicles de concerts la “Temporada Musical”, també anomenada Euroconcert, al Palau de la Música Catalana, que constava de deu concerts en aquesta sala i dos més al monestir de Pedralbes, i que oferia una curosa programació, de nivell internacional i reconegut prestigi, centrada en la música de cambra el “Cicle d’Orgue” a la catedral de Barcelona, amb vuit concerts, i el cicle “Música i Músics de…
,