Resultats de la cerca
Es mostren 5864 resultats
Vinarragell
Despoblat
Despoblat del municipi de Borriana (Plana Baixa); havia pertangut als hospitalers.
En aquest indret fou excavat un poblat ibèric dels s VII-VI aC, on foren detectades influències comercials fenícies
espiral d’Arquimedes
espiral d’Arquimedes (m = 1)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana transcendent d’equació polar rm = kmθ.
En el cas de l’espiral clàssica d’Arquimedes, m = 1, però també són espirals d’Arquimedes l’espiral de Fermat, on m = 2, i l’espiral hiperbòlica o recíproca, on m = -1
aplanar
Fer plana la superfície (d’una cosa) llevant-ne les desigualtats.
Club Esportiu Castelló
Futbol
Nom del principal equip de futbol de Castelló de la Plana.
Fou fundat el 1922, per la fusió del club Cervantes amb part del Castàlia El 1923 inaugurà el seu camp del Sequiol actualment ocupa l’estadi de Castàlia L’equip milità en primera divisió del 1941 al 1947, i el 1972 Els jugadors duen samarreta de ratlles blanques i negres i pantalons blancs
la Floresta
Castell de la Floresta (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al límit amb la plana d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional Montros, 494 m i decreixen lleugerament en direcció N tossal…
Forez
Vall
Regió del Massís Central, França, entre les valls del Loira i de l’Alier, a l’E de l’Alvèrnia.
És formada pels monts de Forez, a l’W, massís cristallí, i per la plana de Forez, a l’E, fossa tectònica regada pel Loira Limita, al S, amb la conca carbonífera de Saint-Étienne Agricultura ordi, patates i ramaderia bestiar boví i cavallí
riera d’Arbúcies
Riera d’Arbúcies tocant a les cases del poble (la Selva)
© Fototeca.cat
Riera
Riu de la Selva que neix a les terres silúriques del Montseny, als vessants orientals del turó de Sesportadores, dins el terme municipal d’Arbúcies; al seu naixement pren el nom de torrent de Rigròs
, però, immediatament rep el nom de riera Gran
; es dirigeix vers l’est, per terreny granític, i després de passar per la vila d’Arbúcies, prop de la qual s’uneix, per l’esquerra, amb la riera Xica, continua cap al sud-est.
Després de rebre, igualment per l’esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca, per l’esquerra, a la Tordera, després d’uns 25 km de recorregut
distribució variable
Transports
Tècnica emprada per a millorar la corba de parell motriu en qualsevol règim de gir d’un vehicle.
Consisteix en la variació dels angles d’obertura de les vàlvules d’admissió i d’escapament de la distribució, amb l’objectiu d’augmentar el rendiment volumètric del motor amb tota la gamma de velocitats i obtenir així una corba de parell més plana
terraprim
Geologia
Terreny sorrenc de fàcil conreu.
Els terraprims d’Empordà , materials detrítics plioplistocènics, s’estenen a l’interior de l’Alt Empordà, a llevant de les Garrotxes d’Empordà i a ponent de la línia Pont de Molins - Figueres - Viladamat, on comença la plana alluvial de la Muga i del Fluvià
Petaḫ Tiqwa
Ciutat
Ciutat d’Israel.
Situada a la plana de Saron, 12 km a l’est de Tel-Aviv-Jafa, és el primer centre 1878 de la moderna immigració jueva a Palestina Centre industrial productes tèxtils, quimicofarmacèutics i metallúrgics, ciment i materials aïllants Explotacions agrícoles amb tarongers i vinyes