Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València

Marí anglès, lluità contra els EUA i contra Napoleó Elegit diputat, inicià una campanya contra la corrupció a la marina, per la qual cosa fou deposat dels seus càrrecs i empresonat Comandà l’armada de Xile i el Perú, i després la del Brasil, en la lluita per la independència Havent tornat a Europa, dirigí la flota grega contra els turcs Quant tornà a Anglaterra fou rehabilitat i aconseguí el grau d’almirall

D’una precocitat extraordinària, alternà el treball a casa d’un advocat a Bristol amb l’estudi, i aconseguí una gran erudició Anà a Londres, on se suïcidà a divuit anys Sota el nom imaginari d’un monjo medieval, Thomas Rowley, publicà una sèrie de poemes en llengua arcaica, l’autenticitat dels quals fou discutida fins que l’editor Skeats en demostrà 1871 la veritable filiació La seva obra renovà eficaçment la mètrica anglesa

Després d’estudiar al collegi de Monti-sion i a Roma, es doctorà en dret civil i en canònic a Mallorca, on aconseguí una canongia Acompanyà l’infant Felip d’Espanya, duc de Parma, a Itàlia Preconitzat bisbe de Mallorca el 1750, sota el seu pontificat fou iniciada la construcció de l’església ellipsoidal neoclàssica de Sant Antoni Abat Desavinences amb el capità general Francisco Bucarelli en provocaren el trasllat a la seu de Tarragona

Estudià filosofia i teologia al seminari de Barcelona Fou amic de Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet, amb els quals intercanvià versos classicistes en llatí i castellà, amb el pseudònim de Meliso Escriví poemes religiosos, originals i traduïts, alguns dels quals foren publicats al Diario de Barcelona i “La Religión” El 1849 aconseguí un benefici a Vilanova i la Geltrú, on intervingué com a orador sagrat, i publicà opuscles pietosos, himnes i novenes

Era el tercer fill de l’emperador Šāh Ǧahān Virrei del Dècan 1652-58, regió que governà hàbilment, el 1658, després d’una guerra fratricida i d’empresonar el seu pare, es proclamà emperador Aconseguí d’estendre el seu domini, però el seu fanatisme islàmic l’enemistà amb els hindús, contra els quals hagué de lluitar durant tot el seu regnat A la seva mort es precipità la decadència de l’imperi mogol

Desenvolupà la seva carrera al GEiEG de Girona Fou dos cops campiona catalana de llançament de pes 1966, 1970, prova en què aconseguí també quatre subcampionats 1967, 1968, 1969, 1971, un tercer lloc 1965 i obtingué el rècord català 1966 En llançament de disc fou campiona 1970, subcampiona 1971 i tercera 1967, 1969 en els Campionats de Catalunya En els Campionats d’Espanya guanyà el bronze en llançament de pes 1968, 1970

Conegut com Fran Romero, fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1995-96 on jugà fins la temporada 2006-07, exceptuant les temporades 2001-02 i 2003-04, que fou cedit al Marfil Santa Coloma Durant els últims anys fou el capità de l’equip Jugà diverses temporades a divisió d’honor i aconseguí dos ascensos a aquesta categoria els anys 2000 i 2006 Posteriorment jugà a divisió de plata a l’AE Bellsport 2008

Vinculat a l’Ski Club Camprodon, el 2002 fou seleccionat pel Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i el 2003 s’incorporà a l’equip espanyol Assolí la medalla de bronze en la prova de relleus del Campionat del Món 2008 amb Javier Martín, Manuel Pérez i Kilian Jornet A la Patrouille des Glaciers 2010 aconseguí la quarta posició amb Kilian Jornet i Marc Pinsach

Collocador, vestí la samarreta del Club Esportiu Roca de Barcelona i posteriorment del Club Voleibol Vigo, on jugà dels 22 anys als 35, i esdevingué el capità de l’equip En aquesta etapa aconseguí l’ascens a la Superlliga i una Copa del Príncep 2010 en la darrera temporada en actiu Posteriorment s’incorporà a la direcció tècnica del club Fou internacional júnior i absolut per Espanya i també fou convocat per la selecció catalana