Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis a Vic amb Collell i, des del 1874, els continuà a Barcelona amb Bernat Calvó Puig, Gabriel Balart i Joan Baptista Pujol com a mestre de piano El 1878 guanyà un premi d’interpretació pianística instituït pel mateix Pujol L’any 1879, a París, ingressà al conservatori, a l’aula de Marmontel, si bé per motius familiars no pogué finalitzar els estudis i el 1881 els abandonà De nou a Barcelona destacà com a concertista de piano, i obrí una escola de música per la qual passaren alumnes destacats del panorama musical català Es casà amb la soprano Carme Bonaplata i…

Inicià els estudis de piano a deu anys amb Georges de Lausnay i posteriorment, l’any 1947, ingressà a la seva classe al Conservatori de París, on el 1951 obtingué el primer premi de piano També assistí als cursos de Marguerite Long i es perfeccionà amb Jacques Février El 1954 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i l’any següent, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, dos esdeveniments que donaren un gran impuls a la seva llavors incipient carrera El seu repertori inclou obres poc habituals en els cicles de concerts, i la seva discografia comprèn la integral de l’obra…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Ada Cecchi Més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumna de Lucette Descaves i de Jean Hubeau Formà duo amb la seva germana Katia i també ha tocat amb els percussionistes Jean Pierre Drouet i Sylvio Gualda, el violinista Agustin Dumay, els violoncellistes Frédéric Lodéon i Lynn Harrell i el clarinetista Richard Stoltzman Ha estrenat obres de L Berio i Ph Boesmans i ha efectuat nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a piano KV 242 i KV 365 de WA Mozart, amb l’Orquestra Filharmònica…

Estudià amb Günther Ramin i Kurt Thomas al Kirchenmusikalischen Institut del Conservatori de Leipzig Posteriorment fou responsable del manteniment de l’orgue de l’església de Sant Nicolau de Flensburg i, més endavant, del de la catedral de Verden an der Aller Com a pianista, començà a tenir prestigi a partir del 1936, època en la qual inicià la seva activitat pedagògica, a Kiel L’any 1942 fou nomenat director de la secció de piano de la Landesmusikschule d’Estrasburg i el 1946 ocupà el mateix càrrec a la Musikhochschule de Friburg del Brisgau Entre el 1964 i el 1974 dirigí la…

Els seus pares, pianistes, li ensenyaren els rudiments tècnics del piano abans de ser admès, a tretze anys, al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Hans Schneider i també rebé formació violinística i de direcció orquestral L’any 1928 debutà a Dresden La Segona Guerra Mundial interrompé la seva carrera, que reprengué el 1946 com a director al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Dertmold L’any següent començà a ensenyar a la llavors recentment creada Nordwestdeutsche Musikakademie El 1953 aconseguí un gran èxit en un concert celebrat a Holanda sota la direcció…

Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod,…

Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí Sembla que JAClavé hi celebrà els primers balls corejats El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa , de FSoler El 1870 n'esdevingué empresari el…

Fill del catedràtic de gramàtica i llatí de l’Institut, Jaume Sagrera, oriünd de Palafrugell Estudià a Girona i amplià estudis amb Gaspar Cassadó Formà part de diferents agrupacions instrumentals, com l’orquestra de Pau Casals 1927 Fundà el Quintet Català, el Trio Borguñó-Serra-Sagrera, el Quartet Laietà, el Trio Gerió i el Quartet de Barcelona 1933 Es dedicà a l’ensenyament Fou professor de l’acadèmia Marshall 1929 i del Conservatori, on tingué per alumne Josep Bassal A Igualada feu una destacada tasca pedagògica amb la renovació de l’ensenyament musical dut a terme pel mestre Borgunyó És…

Estudià composició amb G Sallustio i direcció amb B Molinari Dirigí el Liceo Musicale de Varese i fou professor al conservatori de Pesaro Membre 1956 de l’Accademia di Santa Cecilia, fou crític musical d' Il Messaggero de Roma Home de teatre, la part principal de la seva producció comprèn ballet Canti del golfo di Napoli , 1954 Poemetti pagani , 1960, òpera La Guerra , 1956 Il vortice, Uno sguardo dal ponte —sobre l’obra d’A Miller—, 1961 La reine morte , 1973 i música orquestral Stornelli de la Roma bassa , 1946 Canzone del ritorno , 1956 Compongué la banda sonora de molts…

Inicià la seva formació a Sant Cugat amb A Horta i P Tintorer, i quan aquest s’establí a Barcelona, el seguí i continuà amb ell els estudis musicals A setze anys, ingressà al Conservatori de París, on estudià al conservatori amb Napoléon-Henri Reber i fou condeixeble de G Bizet i J Massenet i estudià harmonia, amb NH Reber, i piano Després d’una sèrie de concerts per diverses ciutats alemanyes, tornà a Barcelona, sembla que pels volts del 1866, i anà també a Madrid De nou a París, el 1871, a causa de la guerra francoprussiana, abandonà França i decidí establir-se a…