Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
François Louis Hippolyte Monpou
Música
Organista i compositor francès.
A cinc anys entrà com a cantor a l’església parisenca de Saint-Germain-l’Auxerrois El 1817 ingressà com a alumne a l’escola fundada per A Choron i dos anys després fou nomenat organista a la catedral de Tours Tornà al cap de poc temps a París per assistir Choron a la Institution Royale de Musique Classique et Religieuse Allà tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb les obres de compositors de totes les èpoques i tots els estils i estudià harmonia amb FJ Fétis Posteriorment fou organista de Saint-Nicolas-des-Champs, de Saint-Thomas d’Aquin i a la capella de la Universitat de la Sorbona…
Joan Damascè
Música
Teòleg i compositor d’himnes bizantí.
Nasqué dins una família cristiana adinerada i rebé una completa formació clàssica i religiosa Fou un dels darrers pares de l’Església grecs Entrà al monestir de Sant Saba prop de Jerusalem, on restà tota la seva vida La seva obra teològica es consagrà a la lluita contra la iconoclàstia i el seu escrit més important és La font del coneixement Segons la tradició bizantina, fou el creador dels vuit modes eclesiàstics i s’encarregà d’escriure l' Okt´oeckhos , un llibre litúrgic que conté els oficis ordinaris de tot l’any, estructurats d’acord amb aquests vuit modes Sembla, però, que aquesta…
Maximilian Stadler
Música
Compositor i musicòleg austríac.
Estudià al monestir de Melk i, a partir del 1762, als jesuïtes de Viena, on completà la seva formació El 1766 tornà a la seva vila natal per fer el noviciat i el 1784 fou elegit abat prior de la congregació El 1815 s’establí a Viena definitivament Entrà en contacte amb la vídua de WA Mozart, Constanze, per a la qual classificà l’obra manuscrita del seu difunt marit i preparà la publicació revisada de la Missa de rèquiem , KV 626 Dugué a terme una defensa aferrissada de l’autenticitat d’aquesta obra per mitjà de diversos articles, dels quals resultà un important treball de recerca musicològica…
Gerry Mulligan
Música
Saxofonista baríton i arranjador nord-americà.
Tocà el piano i instruments de vent des de la infantesa i, ja d’adolescent, escriví alguns arranjaments El 1946 entrà a l’orquestra de Gene Krupa com a arranjador S’especialitzà en saxòfon baríton i s’associà al naixent moviment cool-jazz Treballà en diverses formacions, de les quals cal remarcar el nonet de Miles Davis al final dels anys quaranta El 1952 s’installà a Los Angeles i formà un quartet amb el trompetista Chet Baker, un contrabaix i un bateria L’absència d’instrument harmònic permetia als instruments de vent improvisar en contrapunt La fórmula tingué èxit i llançà les carreres de…
Barbara Bonney
Música
Soprano nord-americana.
Estudià a Salzburg i l’any 1979 entrà a formar part de la Companyia d’Òpera de Darmstadt, amb la qual debutà en el paper d’Anna a Les alegres casades de Windsor , d’O Nicolai El 1984 es presentà al Covent Garden de Londres interpretant la Sophie d' El cavaller de la rosa , de R Strauss, i un any després fou la Pamina de La flauta màgica , de Mozart, a la Scala de Milà A partir d’aleshores inicià una important trajectòria professional reconeguda amb un gran èxit arreu d’Europa i dels Estats Units Ha compaginat les seves actuacions operístiques amb una interessant carrera com a liederista, i ha…
Silvio Rodríguez
Música
Cantautor cubà, impulsor de la Nueva Trova Cubana.
Fill d’una família humil, Silvio Rodríguez donà suport a la revolució cubana i mentre feia el servei militar entrà en contacte amb la guitarra Amb Pablo Milanés i Noel Nicola crearen el so de la Nueva Trova Cubana , a la qual més tard s’afegiren molts més músics d’estils diversos però amb la voluntat de renovar la música cubana sense perdre les arrels Rodríguez hi destacà per la sensibilitat i el romanticisme i per les lletres, on feia propostes per a un món més just, sempre acompanyat de la seva guitarra Entre els seus discos més coneguts hi ha Días y flores 1975, Mujeres 1978, Rabo de nube…
Juan de Sessé y Balaguer
Música
Organista i compositor aragonès.
Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home culte i…
Vicente Pérez Martínez
Música
Tractadista i cantant castellà.
Fou admès com a seise al cor de la catedral de Toledo el 1756 El 1770 entrà a la capella reial com a tenor, plaça que ocupà fins a la seva mort Hi excellí com a cantant, professor i intèrpret de cant pla, i també per la seva activitat en els afers de la capella La Biblioteca Nacional de Madrid conserva diversos tractats seus de cant pla, entre els quals destaca el Prontuario del cantollano gregoriano según práctica de la muy santa primada iglesia de Toledo 1789, que aparegué publicat en 1799-1800 Aquesta obra, que tingué una segona edició en 1828-29, és un dels tractats més extensos editats a…
Tomás de Manzárraga Olavarrieta
Música
Musicòleg i compositor basc.
Rebé formació musical des que tenia cinc anys, i de jove ingressà al seminari El 1934 entrà a l’Institut Gregorià de París, on es doctorà en cant gregorià 1941 i obtingué un diploma en direcció coral 1944 El 1947 tornà a l’Estat espanyol i, després de passar una temporada a Segòvia com a director de cor en un collegi religiós, el 1950 anà a Madrid per fer-se càrrec de la direcció de la revista Tesoro sacro musical , en la qual ja collaborava des del 1932 El 1953 fundà l’Escuela Superior de Música Sagrada i l’any següent inicià la publicació de la revista Melodías , dedicada a la música…
Hernando Franco
Música
Compositor d’origen extremeny, actiu a Guatemala i Mèxic durant el segle XVI.
Inicià la seva trajectòria musical com a nen cantor a la catedral de Segòvia, on fou deixeble de Gerónimo de Espinar i estigué actiu entre el 1542 i el 1549 Allí entrà en contacte amb Lázaro del Álamo, que alguns anys més tard fou mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic Probablement el 1554 Franco marxà a Nova Espanya com a acompanyant del noble Mateo Arévalo Sedeño Cap al 1573 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Guatemala Dos anys més tard detenia el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Durant el seu magisteri en aquesta seu millorà substancialment el…