Resultats de la cerca

Es formà a Venècia amb Giovanni Gabrieli Fou organista a la cort del rei Segimon III de Polònia Des de l’any 1614 ocupà la plaça d’organista de cambra de l’arxiduc Ferran a Graz Quan aquest fou coronat emperador 1619, Valentini l’acompanyà a Viena i passà a ocupar el càrrec de primer organista i, després, de mestre de capella de la cort imperial Com a compositor, cultivà l’estil policoral característic de l’escola veneciana Moltes de les seves obres foren publicades a Venècia La major part de la seva producció profana data dels primers anys, mentre que la religiosa fou escrita durant la seva…

Estudià violí i composició, primer al Conservatori de Berlín i més tard a París Després de formar part de l’orquestra privada del baró rus Paul von Derwies a París durant uns quants anys, el 1881 emigrà als Estats Units, on treballà com a segon violí a l’orquestra de Boston, que abandonà l’any 1905 per consagrar-se plenament a l’ensenyament i a la composició La música de Loeffler reflecteix el caràcter cosmopolita del compositor i conté influències franceses, alemanyes, russes, ucraïneses i del jazz Les diverses reorquestracions que feu d’algunes peces pròpies, com ara el Pagan Poem -…

Entre el 1693 i el 1695 fou organista de Saint-Denis a París, i des del 1697, de la catedral de Reims, càrrec aquest darrer que ocupà fins a la seva mort El 1699 publicà el Premier livre d’orgue , que inclou nou grups de peces les quatre parts de l’ordinari de la missa i cinc himnes Cada grup s’inicia amb un cantus firmus en notes de llarga durada, seguit d’un moviment fugat i diverses peces més entre duets, récits i diàlegs Aquesta obra es caracteritza per una extraordinària complexitat contrapuntística i unes expressives ornamentacions El mateix JS Bach en fou un gran admirador…

Es formà musicalment a Copenhaguen amb els compositors Otto Malling i Peder Gram, i parallelament feu la carrera de dret Un cop acabada la formació universitària, es traslladà primer a París, on estudià amb A Roussel i P Le Flem, i més tard a Leipzig La seva estada a París fou decisiva per a la seva carrera compositiva i la influència de la música francesa és perceptible en la seva obra L’extensa obra de Riisager inclou ballets, cinc simfonies, sis quartets de corda, música vocal i música de cambra Les seves obres més conegudes són els ballets —especialment Études , Slaraffenland…

Estudià dret, i música amb JK Wisner von Morgenstern Després d’algunes obres primerenques d’èxit ràpid, l’òpera Ljubav i zloba 'Amor i malícia', 1845-46 el convertí en el capdavanter del primer Romanticisme a Croàcia i l’iniciador de la música nacionalista dels eslaus del sud El 1847 anà a Praga a perfeccionar-se amb B Kittl i KF Pitsch En aquest període compongué cançons i les obertures Jugoslavenka 1848 i Bellona , inici de la seva altra gran òpera, Porin 1848-51, no estrenada fins el 1897 La repressió posterior a les revoltes del 1848 l’obligà a deixar la música Les seves composicions…

Estudià cant a la Universitat de Califòrnia i el 1977 debutà a l’Òpera de San Francisco amb el paper de Vitellia La clemenza di Tito , que posteriorment enregistrà sota la direcció de R Muti i que ha interpretat en nombroses ocasions El 1982 fou Donna Anna Don Giovanni en el Festival de Glyndebourne, punt de partida d’una brillant carrera europea que l’ha duta ha actuar al Teatro alla Scala de Milà, a partir del 1990, al Covent Garden de Londres i a les òperes de París i Viena A més, ha cantat en diversos teatres nord-americans, com el Metropolitan de Nova York, on debutà el 1984 amb…

Començà a compondre de molt jove Estudià piano al Conservatori de Foggia, on es graduà el 1952 Més tard estudià orgue i composició amb Fernando Germani, i ingressà al Conservatori de Santa Cecília, a Roma, on feu estudis de música per a pellícules, i, després, a l’Accademia Chigiana de Siena per estudiar-hi composició Guardonada amb diversos premis, ensenyà orgue i composició al Conservatori de Foggia, del qual fou directora en 1972-73 El 1979 esdevingué professora de composició del Conservatori de Santa Cecília La seva producció inclou diferents gèneres treballs per a orquestra…

Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge harmònic que es produïren en…

Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol tipus d’evolució…

Es formà amb el seu pare, Enrique García Marco, violinista de l’Orquestra Nacional d’Espanya Continuà els seus estudis al Reial Conservatori de Música de Madrid amb Luis Antón, i es perfeccionà al Royal College of Music de Londres, on fou deixeble d’Antoni Brosa L’any 1960 obtingué el primer premi en el Concurs Pablo de Sarasate i el 1967 s’erigí en guanyador de la Medalla Harriet Cohen També estudià direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache Durant molts anys residí a Londres, on fou violí concertino de l’English Chamber Orchestra, formació que dirigí en nombroses ocasions Fou director…