Resultats de la cerca
Es mostren 2698 resultats
Antoni Franco i Estadella
Periodisme
Periodista.
Estudià periodisme a l’Escola de l’Església 1968 Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a expert en tecnologia i disseny dels diaris S’inicià com a director del setmanari El Maresme Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona , on començà fent esports i fou subdirector 1976, i collaborà a les revistes satíriques Barrabás , que feia sàtira de l’esport, i El Papus i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján Fou el fundador i primer director d’ El Periódico de Catalunya el 1978 Dirigí la sortida de l’edició catalana d’ El País…
,
Henri de Lumley-Woodyear
Arqueologia
Prehistoriador francès.
Estudià a París, on es doctorà el 1965 Entre el 1955 i el 1980 ocupà diversos càrrecs al CNRS, com ara el de director de recerca el 1977 Fou professor al Museu Nacional d’Història Natural i des del 1980 director del Laboratori de Prehistòria del Museu de l’Home i de l’Institut de Paleontologia Humana a París Ha rebut diverses distincions honorífiques i nombrosos premis, una part dels quals per la realització de films científics Ha centrat la seva recerca en l’estudi de la geologia del Quaternari, de les restes fòssils humanes, de la prehistòria i del seu medi i ha organitzat…
Norman Robert Foster

Cúpula del Reichstag, remodelada el 1999
© Xevi Varela
Arquitectura
Arquitecte i urbanista anglès.
Estudià a la Universitat de Manchester Amb la seva esposa Wendy Cheesman, Richard Rogers i George Wolton formà l’equip 4 Architects 1963-67, al qual seguí Foster Associates, des del 1996 Sir Norman Foster and Partners És el principal representant del corrent arquitectònic anomenat high-tech , que incorpora elements tecnològics en un concepte acusadament monumental seu d’IBM, a Hampshire 1971 seu de la companyia d’assegurances Willis, Faber & Dumas, a Ipswich 1972 centre de distribució Renault a Swindon, Wiltshire 1983 seu del Hong Kong & Shanghai Bank, a Hong Kong 1986 actual seu de…
Guillermo Mordillo
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic argentí.
Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades per animals, li…
Álvaro Mutis Jaramillo

Álvaro Mutis
Literatura
Escriptor colombià.
Fins a nou anys visqué a Brusselles Després d’estudis inacabats a la Universitat de Rosario Bogotà, des del principi dels anys quaranta exercí el periodisme i també treballà per a diverses empreses multinacionals Residí a Mèxic a partir del 1956 Tingué una relació molt estreta, personal i literària, amb Octavio Paz i Gabriel García Márquez Es donà a conèixer a través del periòdic El Espectador de Bogotà, on aparegueren poemes seus El 1947 publicà el primer recull poètic, La balanza , al qual seguiren Los elementos del desastre 1953, Los trabajos perdidos 1960, Diario de Lecumberri , Poesía…
Michèle Morgan
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fallen Idol 1948, de Carol Reed Les orgueilleux 1953, d’Yves Allegret Marguerite…
Sallie Watson Chisholm

Sallie Watson Chisholm
© National Science and Technology Medals Foundation
Ecologia
Oceanògrafa nord-americana.
Es graduà el 1970 per la Universitat de Cornell i obtingué el doctorat en biologia marina a la d’Albany, de l’estat de Nova York, el 1974 Professora al Massachusetts Institute of Technology MIT des del 1976, collaborà també a la Woods Hole Oceanographic Institution El seu camp de recerca és, dins de la biologia marina, l’ecologia i genètica microbianes, especialment dels cianobacteris i els virus que els parasiten L’any 1988 formà part de l’equip que descobrí els organismes procariotes fotosintètics més abundants en el medi marí És membre de l’Acadèmia Americana d’Arts I Ciències 1992, de l’…
Vicent Caselles i Costa
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom pot esmentar…
George Raymond Richard Martin
Literatura
Escriptor nord-americà, que signa George R.R. Martin.
Graduat en periodisme per la Northwestern University d’Illinois, el 1971 vengué a la revista Galaxy la primera de les històries curtes que havia estat escrivint des de l’adolescència La seva primera novella, Dying of the Light no arribà, però, fins el 1977 A mitjan dels anys vuitanta, després de publicar Fevre Dream 1982 i The Armageddon Rag 1983, emprengué una carrera com a guionista i productor de sèries televisives com Twilight Zone i Beauty and the Beast El 1996 nasqué la saga que el convertiria en un nom de referència dins el gènere fantàstic, A Song of Ice and Fire , de la qual se n'…
cos
Folklore
Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors.
Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És pròpia de l’…
